diumenge, 8 de juliol de 2012

Socialistes de Tarragona


Sé que em poso on no em demanen, però no és el primer cop -ni serà l'últim- que opino sobre qüestions aparentment internes del PSC. Aparentment, perquè es fan públiques, i perquè crec que són significatives per al país. I també he dit altres cops que crec que l'espai socialdemòcrata -una peça del qual, ara, és el PSC- és bàsic a Catalunya, i a tots els que ens reclamem -amb els matisos que vulgueu- d'aquest espai ens interessa -o ens hauria d'interessar- què passa allí dins, i què voldríem que hi passés.

I ara hi passa que hi ha molts moviments -l'enèsima resurrecció de l'obiolisme, Avancem, en Joan-Ignasi Elena, l'Àngel Ros, l'Antoni Castells, l'Ernest Maragall, la Montserrat Tura i no sé quants més- que plantegen la necessitat de replantejar-se el paper del PSC sobre la qüestió nacional. No penso entrar a opinar sobre les propostes que fa cadascú, perquè tampoc no les conec, però sí que em sembla significatiu que una part important del PSC hagi decidit -no sé si us plau per força, i m'és igual el motiu- posar aquest tema sobre la taula com una de les assignatures pendents del PSC. I tampoc no penso dedicar-me a repartir patents de catalanitat a aquest o aquell, perquè no sóc ningú per fer-ho, i ja hi ha massa gent pontificant sobre això.

Però hi ha un aspecte que em crida l'atenció, sobre tots aquests moviments. Abans he citat uns quants noms implicats. Noms de Barcelona, de Girona -Marina Geli, Pia Bosch, també- de Vilanova i la Geltrú, de Lleida, de Mollet del Vallès, i d'altres llocs. Alcaldes i ex-alcaldes del PSC participen d'aquests debats. I no hi sé veure cap nom de Tarragona.

Pot ser perfectament que no estiguin gens d'acord amb tot el que es diu en aquests debats, a la qual cosa tenen tot el dret, faltaria més. Però aleshores em preocupa a mi, com a tarragoní, que qui té, per ara, un pes electoral important en l'esquerra de la ciutat, no tingui opinió sobre el futur del país, o no se senti implicat en els debats, més enllà de les quotes de presència d'aparell, absolutament estèrils.

No sé si això forma part de l'habitual i generalitzat menyspreu de determinat stablishment polític -i de vegades no polític també- català sobre tot el que prové de la Catalunya nova, però la presència de gent de Lleida o del Garraf trenca aquest esquema. Més aviat crec que és, o no participació, o simple seguiment de posicions antigues -i que personalment em semblen superades- tipus federalisme sense tenir ningú amb qui federar-se (però ja he dit que no en parlaria, d'això).

Més aviat em sembla, però, un senyal de la manca de vitalitat de determinades posicions nacionals al si del PSC de la ciutat, i del preocupant nivell –manca de nivell- ideològic de la classe política local (extrapolable més enllà del PSC, això també és preocupant). Tarragona es mereix tenir una classe política (una expressió que em rebenta, però ja ens entenem) que pensi, que s'expressi, que no estigui al marge dels debats. I, personalment, agrairia que el primer partit local -segons les darreres eleccions municipals- i principal partit que es reclama de l'espai d'esquerres, tingués més opinió, l'expressés més, i ho fes en clau nacional, sobre l'esquerra i el país. Altrament, no ens estranyem de no pesar gens. Es recull el que se sembra.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada