dilluns, 6 d’agost de 2012

Zona verda d'aparcament


Sé que aquest és un tema polèmic, i que si començo dient que personalment no m'afecta gaire perquè no tinc cotxe i no en tindré -no sé conduir i no n'aprendré- potser hi haurà qui em dirà que no em posi on no em demanen. Però resulta que sóc ciutadà tarragoní, i aquestes coses -la ciutat- sí que m'afecten. Endavant, doncs: estic d'acord, d'entrada, amb la zona verda a tota la ciutat.

D'entrada només, perquè crec que aquesta no pot ser una mesura aïllada en una política de mobilitat, que ha de tenir en compte tots els mitjans de transport, tots els motius de mobilitat, totes les necessitats de mobilitat, i totes les diferències en el teixit urbà i, per tant, en la trama viària. Si el pla de mobilitat urbana que ara es presenta no contempla tot això, i no preveu mesures en tots els camps, aleshores això de la zona verda serà un pedaç. Encara no conec el detall del pla, de manera que per això les reserves.

Però hi estic d'acord per una qüestió elemental: la xarxa viària, el carrer, la via pública -que és allí on aparquen els cotxes, quan poden- és ciutat. En termes jurídics, és domini públic. Per tant és destinada a la ciutadania, i evidentment, quan és utilitzada temporalment -una temporalitat una mica llarga- de manera exclusiva, se substreu de l'ús ciutadà.

És, si fa no fa, el mateix cas que les voravies. Tots entenem que una terrassa d'un bar, que ocupa la voravia amb taules i cadires, durant un temps, no permet que el ciutadà l'utilitzi. D'això, se'n diu un ús privatiu del domini públic. I està sotmès a una taxa municipal perquè, en el fons, la ciutat està llogant una propietat seva a un ciutadà concret.

Amb l'aparcament, estem fent si fa no fa el mateix. I distingeixo la circulació -que també és un ús de la via pública- de l'aparcament per la diferència de continuïtat en l'ocupació.

Evidentment, això no pot ser una mesura aïllada, ni de mobilitat ni de la fiscalitat aplicada a l'automòbil. Seria bo conèixer la quantitat de diners que cal invertir en la via pública per a ordenar el trànsit o per a la conservació material, que seria diferent si no hagués de tenir en compte la circulació rodada. Parlo de la que realment cal i no de la que s'inverteix, perquè aquesta hauria de ser la mesura de comparació amb el que s'ingressi. És la manera per la qual la ciutadania podria decidir si creu que està compensat, si cal apujar els impostos, o el que sigui. Altrament, passa que els que no tenim cotxe acabem pagant una part d'això. I entenc i comparteixo que els impostos no s'han de veure només amb una funció personal, sinó que hi ha una dimensió col·lectiva, però també és cert que una major correspondència entre les despeses que ocasiona una activitat determinada i els tributs a la qual està sotmès és una mesura de salubritat pública. El contrari és allò que es coneix com a externalitats, que distorsionen l'economia. Sobretot la del que paga. 

2 comentaris:

  1. Molt bonic i de color de roses (o millor dit color verd) es el tema de l’àrea verda.

    A Barcelona, ja fa temps que esta implantat el sistema. I el que en teoria es el Sant Grial, on els veïns son els mes beneficiats, resulta que deixa de ser-ho quant es comencen a fer evidents els problemes que tot plegat genera.
    Primer, no es paga ja un impost de circulació? I això no es pagar sobre una cosa que ja esta mes que pagada?. No te pinta de ser un altre tema recaptatori? Si, ja se que els imports son irrisoris, però, si es sumen tots plegats, fan un bons calerons.
    Segon. Algú ha pensat en els que hi treballen i no son residents? Segur que fan mes vida a la ciutat que fora d’ella. Però clar, ara tocarà pagar per deixar el cotxe al lloc on treballes. Ahh, no hi ha problema, el ajuntament, segur que ha pensat això, i ha reforçat els transport públic per no fer servir el cotxe. (espero que es noti el to irònic).
    I si treballes a un altre zona verda diferent a la que vius? Dons es fàcil, pagues per la teva zona verda i per “visitar” la zona verda on treballes. Però si ho fas be i no vas en cotxe?. Dons també pagues per la zona on vius i per el transport públic que fas servir.
    No sona una mica com un impost encobert?

    No se com es farà a Tarragona, però desitjo que es faci amb cap i sense afany recaptatori.
    Personalment, estic totalment en contra de les àrees de colors. Imagino que ja es nota.

    Salutacions!

    Lluís (BCN)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que la diferència és de principi. Jo no estic d'acord amb considerar que la ciutat ha de solucionar el problema de a on deixar el cotxe. Això em sembla herència de quan hi havia pocs cotxes. Ara la ciutat no pot absorbir-los -ja fa temps, d'això- i el que no podem fer és carregar el mort a la comunitat. Oi que si et compressis un cavall abans t'ocuparies d'on deixar-lo? O una barca, el mateix. Doncs perquè el cotxe ha de ser diferent. I si tinguessis garatge no t'agradaria que igualment haguessis de pagar aparcament.

      En tot cas, no dic que sigui ni de color de rosa ni senzill. Entre d'altres coses, perquè la ciutat conté moltes parts construïdes quan no s'hi pensava gens en el cotxe (cosa que no passa a l'eixample de Barcelona, dit sigui de passada) i per tant hi ha una realitat física complicada. I sí dic que no pot ser una mesura aïllada. Cal llegir-ho tot, i no només el que interessa (i això es pot llegir amb ironia, si es vol).

      Elimina