diumenge, 3 de febrer de 2013

Ens prenen per imbècils


L'acusació que un nombre de personatges il·lustres del PP ha anat cobrant sobresous en negre, i que el mateix partit ha ingressat, en una caixa B, donatius -sobretot de constructores- no sabem a canvi de què, més el fet -aquest demostrat- que qui n'ha estat tresorer un grapat d'anys, i encara més anys -prop de trenta- treballador qualificat de les tripes del partit tenia un raconet de 22 milions d'euros a Suïssa, és greu. Una acusació que se suma al rastre del Gürtel, al confetti de la ministra, als vestits del Camps i els vuittons de la Rita, i, més lluny -però no tant- a aquell que estava en política “para forrarse” i al Naseiro exculpat... per defecte en l'obtenció de les proves. I ja sé que hi ha més merders: Palau, ITV, Ero, Pallarols -aquest amb sentència- empresa de residus a Alacant, a València, tots els merders del Matas, Pretoria, Lloret, etc.

Però aquest darrer cas dels sobres ja resulta especialment fastigós, i la pretesa explicació encara més. Ens prenen per imbècils. No és que ho neguin tot -això era esperable- és que, com a prova que estan nets, ofereixen una auditoria -remarcant que és interna i externa- i que ensenyaran les declaracions de renda del Mariano i de no sé qui més. Volen que ens creguem que una presumpta -s'ha de dir així- circulació de diners més negres que els collons d'un grill s'hauria reflectit a la comptabilitat oficial i que, si no hi és, és que no ha existit mai? O que ho posarien a les declaracions de renda? Si s'ho creuen, és que són rematadament idiotes. I no ho són, amb tots els muntatges que fan. És que ens prenen per imbècils.

I això no és tot. L'eficaç aparell de propaganda -que no d'informació- del PP s'ha posat en marxa, i entre d'altres coses pretén fer-ho passar per un atac personal al Mariano. I el defensen dient que ell, pobret, hi ha perdut diners, a la política, que si amb 23 anys era el registrador de la propietat més jove de les espanyes, ara estaria forrat. Això ho ha dit un personatge -José Antonio Coto- que deu voler fer mèrits, tot i que no ha tingut gaire temps per a treballar, més enllà de l'apparatchik del partit (que consti: a la web del Parlament aquí figura que, amb 27 anyets -els farà el dia 8- i havent fet una carrera i un postgrau, ja està en excedència d'auditor a KPMG, una carrera laboral meteòrica) . I també aquest boques egòlatra de l'Alejandro Fernández, en un divertit creuament de comentaris al facebook, on ha estat molt hàbil per a despistar el tema per la banda dels ingressos personals i del pobre Mariano i de com n'és, d'admirable, per haver tret les oposicions de registrador de la propietat als 23 anys, el més jove d'Espanya, igual que en Franco va ser el general més jove, ja veus. Com si el tema fos aquest, que no ho és, de la mateixa manera que no ho és l'escassísima trajectòria laboral de l'Ale. Ens prenen per imbècils.

I a més la doble (o triple, vés a saber) moral. Fa tres mesos, un esborrany d'informe de pare desconegut (fórmula que és molt oportuna) provinent del ministeri de l'Interior, el titular del qual no ha tingut la decència d'assumir cap responsabilitat, atribuïa comptes a Suïssa als presidents Pujol i Mas. Això va ser immediatament cregut per la brunete mediàtica i per la caverna política que diu que ens governa. Recordem aquella espècie de hiena mal esquilada que fa de ministre d'hisenda reclamant que “els qui tenen comptes a Suïssa, s'expliquin”. I peticions de dimissió a dojo. I ara res de res, jo no he estat, i no hi ha proves. Ens prenen per imbècils.

Per acabar-ho d'adobar, l'esperpèntica mise en scéne d'ahir, una roda de premsa sense cap explicació convincent, i sense preguntes ni presència física de periodistes. I tot per a presentar-se com a víctimes, i com a exemple de transparència i d'honestedat. I un #etfelicitofill pels mitjans que s'hi van avenir. Ens prenen per imbècils.

A la vista de tot això, s'entenen totes, o gairebé totes, les reaccions: llençar la tovallola i viure explícitament en la ignorància, emigrar ben lluny, refugiar-se en qualsevol tipus de secta, acampar a la plaça de la Font, o començar a repartir nates ben donades. O, perquè no, exercir la ciutadania, el compromís, la mobilització, el vot -sí, també el vot- per a canviar les coses. Segurament molt menys del que caldria i del que voldríem, però segur molt més del que canviaran si no fem res. Per això ens volen prendre per imbècils, per a intentar que ens hi comportem. I una merda.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada