divendres, 10 de gener de 2014

trist panorama per Tarragona

L'alcalde Tarragona i amic -i vull que quedi clar d'entrada això segon- s'ha convertit, per uns dies, en protagonista d'un pim-pam-pum a rel de les seves declaracions sobre la no cessió de dades del padró per a la consulta del 9 de novembre. Sense dir massa coses que no sabéssim, i amb matisos posteriors que només han servit per a donar una imatge de confusió i de sí-però-no.

Evidentment això s'ha d'emmarcar en l'erràtica estratègia del PSC, que és capaç de votar diferent del PSOE al Congrés, a favor d'una consulta (sí, una vegada va passar, pregunteu a la Chacón que us ho explicarà) i, al cap d'uns mesos, de brindar amb cava (català?) amb la Llanos de Luna, la Camacho i el Rivera a la salut de la constitució espanyola. Però també ho hem de llegir en clau local, d'eleccions municipals a la ciutat de Tarragona, i de la lluita aferrissada per a la defensa dels espais electorals.

Tarragona ciutat, electoralment parlant, és complicada. Les majories convergents dels noranta i principis del dos mil responien més a lideratges personals i incapacitats de l'oposició que no pas a una majoria social i política nacionalista. A Tarragona, CiU guanyava, sobretot, per ser de dretes i per una política populista de barri. Perquè Tarragona té una sòlida majoria de dretes, fins i tot ara, que governa el PSC amb quasi majoria absoluta, també es deu més a incapacitats de l'oposició que no pas a una majoria social i política d'esquerres, malgrat que nominalment, en nombre de vots, hi sigui.

Ballesteros defensa l'electorat que li queda, o, en tot cas, el que li pot garantir una bona posició, ja que no la majoria. Un electorat que es disputa, sobretot, amb el PP, i no pas amb una CiU enfonsada a les enquestes i sense lideratge local clar. Paradoxalment, això segueix la lògica que l'element central de la política catalana -i, pel que es veu, també de la tarragonina- és l'eix nacional, i no la confrontació dreta/esquerra. I això tant pel PP com pel PSC, que són els que més escarafalls fan contra aquest fet.

En el fons, el contingut exacte de les declaracions de Ballesteros -el que sigui, perquè l'ha matisat i modificat- és el de menys. El PSC es troba atrapat en el seu propi laberint, intentant la quadratura del cercle, i rebent per tot arreu. En aquestes circumstàncies, el més habitual és el que està passant, que és una barreja de campi qui pugui -l'estripament del partit és evident- i de bunquerització de l'aparell, que amenaça possibles dissidències i tanca files.

Trist panorama per a Tarragona que la victòria municipal -ni que sigui per punts, perquè aquí ningú no guanyara per ko, esperen obtenir-la en una competició d'espanyolisme, light o hard, i amb la cua d'ull posada als Ciutadans. Trist panorama per als que voldríem una ciutat més compromesa amb el país -almenys amb el que jo considero el meu país- i on hi hagués més maduresa i més vertebració social i política per a discutir també -que no només, i menys encara alternativament a debats nacionals- sobre models de ciutat, d'ús, ordenació i gestió del territori, hisenda municipal, serveis socials, i tantes coses.


(foto manllevada de www.ara.cat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada