dilluns, 24 de febrer de 2014

Tarragona no decideix

Què tenen en comú Sabadell, Terrassa, Badalona, Lleida, Girona, Reus....? Que són ciutats mitjanes-grans de Catalunya, ciutats que articulen un territori i exerceixen una capitalitat sobre un espai més gran -no administrativa, sinó real-. Són ciutats que van créixer molt durant la dècada dels seixanta i setanta, amb immigració procedent del sud d'Espanya, immigració que sovint es va encabir en polígons d'habitatges separats de la resta de la ciutat i mancats de serveis, la qual cosa en va dificultar la integració, que, no obstant això, s'ha anat produint més bé que malament a còpia d'anys, d'escola, de generacions i de barreges, com sempre. Són ciutats en espais metropolitans, en un sentit ampli -tampoc no administratiu- amb una configuració social, lingüística, i de pertanyença determinada. En aquesta llista de ciutats amb aquestes característiques hi podria haver perfectament Tarragona, que reuneix totes aquestes característiques. Però no hi és.

I no hi és perquè es una llista de ciutats on hi ha un pacte local per al dret a decidir. A Tarragona, no en tenim. M'agradaria molt estar poc informat, i que algú em digués que sí, que ben aviat es farà públic el pacte local de Tarragona pel dret a decidir. Que hi haurà un espai on les entitats de la ciutat, de tot tipus, podran, si ho volen, adherir-se a aquest pacte i generar activitats de promoció del dret a decidir. Que un grapat de persones significatives, amb una certa autoritat moral, s'hi posaran al davant per a donar exemple i estirar del carro, fent allò que deia Marcel·lí Domingo en el camp de la política: que no s'hi ha d'anar a fer-s'hi un nom, sinó a jugar-s'hi el nom que es tingui.

M'agradaria molt, sobretot, perquè voldria dir que a Tarragona també ens movem per això, i que deixem de mantenir-nos al marge, com sempre, per a poder-nos queixar després i fer el ploricó dient que no ens estimen. Em consta que hi ha uns esforçats voluntaris de l'ANC, i que hi va haver, al seu dia, una de les consultes ciutadanes per la independència, muntada amb més bona voluntat que cap altra cosa. Però, com en tantes altres coses, fetes amb una sabata i una espardenya, amb un xic de carrinclonisme, i sense l'empenta necessària per arrelar i ser un motor.

Se suma, això, a la inexistència d'àmbits de debat d'idees -potser també d'idees?- amb un mínim de modernitat i de visió progressista del món, i que no siguin capelletes personals. A la manca d'una idea de ciutat que vagi més enllà -més enllà no vol dir ignorar-los- d'elements vertebradors d'una part de Tarragona vinculats a la tradició més folklòrica. Potser que ens hi posem, d'una vegada per totes.  

1 comentari:

  1. Ja es nota que no ets tarragoní TTV! Tarragona és un illot que només es mira al melic, que viu aíllat del seu entorn, que vol ser capital d'un territori que no estima i que menysprea, només per gaudir dels privilegis que aquesta capitalitat implica. Si fossis TTV ho sabries, et fotries còmodament un xartreuse i diries "tot és culpa dels sapastres de Reus".

    ResponElimina