dijous, 17 d’abril del 2014

Els darrers canvis a BCN World (i 3)

Acabo aquesta sèrie de comentaris als canvis al projecte de llei sobre BCN World. Aquest cop no són referits a urbanisme, que és el meu ram, si no a la resta de qüestions, sobretot fiscals.
Comencem pel principi. L’Acord marc signat entre el president de la Generalitat i el president del grup parlamentari socialista estableix, en resum:
1. Que a través del concurs de les llicències dels casinos es garantirà el manteniment dels ingressos tributaris en matèria de joc.
2. Que també a través del concurs hi haurà una aportació no inferior a l’1% de la inversió, dedicada a programes socials i a actuacions al territori.
3. Que als concursos s’exigiran definicions sobre les inversions mínimes i sobre els llocs de treball.
4. Que els concursos preveuran clàusules per a garantir la subcontractació de serveis en empreses d’inserció i centres especials de treball.
El segon document, l’acord de creació d’un grup de treball, reprodueix els punts 2 i 4 i remet al Grup de Treball per a concretar-los.
Vegem com s’ha traduït això al projecte de llei.
1. La garantia del manteniment dels ingressos tributaris es remet als concursos per a l’adjudicació dels casinos. Diu el projecte de llei:
“Els concursos que es convoquin per a l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació i l’explotació de casinos han d’establir mecanismes per a garantir, com a mínim, el manteniment dels recursos tributaris de la Generalitat procedents dels casinos com a resultat de l’entrada en vigor de la modificació de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 33 de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.”
Al meu entendre, això presenta diversos problemes. Tota quantitat que algú –persona física o jurídica- ha d’aportar, si us plau per força, a l’administració pública és un tribut. Pot ser un impost o una taxa (també contribució especial i cotització, però ja són casos més especials). En el cas que ens ocupa, no sabem què és, però si fos un impost –de fet, seria una  mena de recàrrec a l’impost- no pot ser establert pel concurs. Un impost s’estableix per llei, i aquesta llei ha d’establir-ne també els elements –fet imposable, base, tipus, subjecte passiu- de manera clara. Les bases d’un concurs no poden imposar un recàrrec, i menys d’una quantia inconcreta com és el cas, que sembla ser la diferència entre la recaptació d’un tribut –el del joc, aquest sí legalment i clara establert- i els ingressos anteriors. A més, què s’entén per “manteniment dels recursos tributaris”? L’any anterior a la concessió? La mitjana dels anys –cinc, deu- anteriors?. Si les llicències dels casinos no s’atorguen totes de cop, s’ho aniran repartint en el temps? Si se’n convoquen sis i només se n’atorga una, aquest casino pagarà pels sis? Si el compromís figura a la concessió, com es traslladarà a les concessions següents?  
2. L’aportació de l’1%. Diu el projecte de llei:
“Tots els casinos de joc de Catalunya han de fer aportacions destinades, entre altres finalitats, a la lluita contra les patologies associades al joc, a partir del dia de l’inici de les activitats de joc i apostes en el primer casino en el centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou. La quantia de les aportacions ha d’ésser establerta per l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de joc de manera proporcional al volum d’activitat de cada casino.”
Tornem al tema dels tributs. Si ho han de pagar sí o sí, és un impost, i no es pot deixar a criteri dels concursos, com ja hem dit abans. I això per seguretat jurídica; tothom ha de saber què ha de pagar i perquè amb claredat i amb antelació. Per això les ordenances fiscals, per posar un exemple, s’aproven abans del 31 de desembre, per a poder ser vigents durant l’any fiscal. I per això hi ha reserva de llei i publicitat. No pot ser que una aportació –que sona a allò del “donativo obligatorio al col·legio de huérfanos” que hi havia (o hi ha?) als impresos d’Hisenda- tingui un import indeterminat i que l’estableixi un “òrgan competent” i no el Parlament. De fet, estem recuperant una part de l’impost rebaixat, però sense dir-ho, sense garanties jurídiques per a l’operador del casino, i amb caràcter finalista. Des del punt de vista de tècnica legislativa, seria més clar modificar la tributació del joc per a dir que una part –aquest 1% o el que sigui- de la recaptació es destinarà a un fons amb aquest objectiu, però tal com està crec que serà un niu de raons.
Però a més la llei resulta confusa en aquest punt, perquè més endavant diu (el subratllat és meu):
“Les bases del concurs, com a condició prèvia a l’atorgament de l’autorització d’obertura i funcionament, poden requerir efectuar aportacions que s’han de destinar, entre altres finalitats, a la lluita contra les patologies associades al joc i el manteniment dels recursos tributaris de la Generalitat procedents dels casinos.”
És a dir, que l’obligació “han de” es converteix en la possibilitat “poden requerir”. Ens ho hauran d’aclarir.
I sobre això, remarcar també que l’acord parla d’un 1% -la llei no, ho remet a “l’òrgan competent en matèria de joc”- però no sabem l’1% de què. L’acord marc parla de “l’1% de la inversió realitzada” però això en el context dels concursos per a l’adjudicació de les llicències dels casinos. La inversió per al casino?. Això ja no són els 4.700 M€ anunciats, que també deuen incloure, per exemple, les obres d’urbanització, o el BCN Smart City que encara ningú no ens ha explicat què és, de manera que els 47M€ destinats a usos socials que s’anunciaven ja els podem començar a rebaixar.
3. Avaluació de les propostes. Diu el projecte de llei (el subratllat és meu):
“Les propostes [presentades pels licitadors] s’han d’ajustar als requeriments mínims exigits per la resolució d’inici, que s’han de concretar als plecs, entre els quals, els referits a inversions mínimes a realitzar, en els termes establerts per la lletra a, i a la creació de llocs de treball.”
Aquesta és una bona previsió i, de fet, normatives similars –és a dir, també lleis a mida- anteriors i d’uns altres llocs ja preveien que, prèviament a qualsevol concessió, calia presentar una memòria amb algunes dades d’aquestes (article 2n de la llei 6/2009, de 6 de juliol, de Centros de Ocio de Alta Capacidad de Aragón; podeu veure’n el text aquí. Per cert, que demanaven molta més informació de la que hem tingut ara amb BCN World, malgrat que el projecte que hi havia al darrera –Gran Scala- acabés essent una presa de pèl).
Ara bé, si la informació sobre creació de llocs de treball s’ha d’aportar per a concursar –i, per tant, amb totes les precaucions, no deixa de ser un compromís previ de l’empresa- em pregunto si no hagués estat possible lligar això amb deduccions –també establertes per llei, és clar- a l’impost sobre el joc que ara es rebaixa. Així haguéssim lligat realment la rebaixa fiscal als llocs de treball, i haguéssim pogut fer-la progressiva.
4. Clàusules per a garantir la subcontractació
Aquesta em sembla una bona mesura. Sempre he estat partidari de facilitar –en aquest cas, s’imposa- una certa discriminació positiva (que, com totes les discriminacions positives, entenc que ha de ser temporal i dirigida a normalitzar situacions, no a fer-les cròniques) en qüestions com aquesta. Tinc dubtes, però, que pugui passar el filtre dels organismes defensors de la competència, i ho dic per experiència perquè fa temps, des del gabinet del Conseller Primer, vam intentar fer una cosa similar amb les contractacions públiques –ja sé que és diferent- i no ens en vam sortir amb l’ambició que volíem.
El que passa és que, a l’hora de traslladar aquest compromís de l’acord marc al projecte de llei, s’ha quedat en:
“Finalment, és exigible la presentació detallada d’un programa intern de l’empresa de prevenció de patologies associades al joc i un programa que ha d’incloure, entre altres, beneficis destinats als treballadors en matèria de conciliació de la vida personal i la laboral i la formació, i un d’àmbit cultural i social en benefici de l’àrea d’influència del centre recreatiu turístic. Els plecs han d’establir els requisits que han de complir aquests programes.”
No sé quin és “l’àmbit d’influència”, i com a geògraf tinc veritable curiositat. Però l’important és que ara, quan s’entra a regular el procediment de concurs públic, la referència a les empreses d’inserció i centres especials ja no hi és, i es remet als futurs plecs.
En resum, un mar de dubtes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada