El que pensava de Mario Vargas Llosa,
com a novel·lista i com a opinador polític, ja ho vaig dir
aquí
i no hi hauria d'afegir gran cosa. Però ara que fa campanya per
Ciudadanos, i diu unes animalades impressionants, impròpies fins i
tot d'ell, m'ha vingut al cap un fet de quan jo estudiava el
batxillerat, fa una barbaritat d'anys.
Tenia un professor de literatura, no
massa dolent, però molt a to amb el centre, que era la Universidad
Laboral Francisco Franco, ja queda clar- Un dia, en un programa de
l'única TV existent, van entrevistar Francisco Umbral, que va muntar
el numeret, com era habitual.
L'endemà aquest professor ho va
comentar, de passada, i en va fer un retrat que em sembla molt
pertinent. En va dir “Parece mentira que se pueda escribir tan bien
y ser tan imbécil”. Umbral no ha estat mai sant de la meva
devoció, i menys encara aquell Umbral cronista de societat
pseudoprogre al País, però això no treu que “Las ninfas”, amb
el qual va guanyar el premi Nadal, sigui una peça d'orfebreria,
d'una exquisida sensibilitat. De manera que potser aquell professor
no anava tan errat.
Doncs això, que sembla mentida que es
pugui escriure bé -si més no alguns llibres- i, a la vegada, ser un
perfecte imbècil. Sembla mentida, però passa.
(la foto cap per avall, com un Felip Vè
qualsevol)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada