diumenge, 17 de desembre de 2017

Vargas Llosa, escriure bé i ser un imbècil

El que pensava de Mario Vargas Llosa, com a novel·lista i com a opinador polític, ja ho vaig dir aquí i no hi hauria d'afegir gran cosa. Però ara que fa campanya per Ciudadanos, i diu unes animalades impressionants, impròpies fins i tot d'ell, m'ha vingut al cap un fet de quan jo estudiava el batxillerat, fa una barbaritat d'anys.

Tenia un professor de literatura, no massa dolent, però molt a to amb el centre, que era la Universidad Laboral Francisco Franco, ja queda clar- Un dia, en un programa de l'única TV existent, van entrevistar Francisco Umbral, que va muntar el numeret, com era habitual.

L'endemà aquest professor ho va comentar, de passada, i en va fer un retrat que em sembla molt pertinent. En va dir “Parece mentira que se pueda escribir tan bien y ser tan imbécil”. Umbral no ha estat mai sant de la meva devoció, i menys encara aquell Umbral cronista de societat pseudoprogre al País, però això no treu que “Las ninfas”, amb el qual va guanyar el premi Nadal, sigui una peça d'orfebreria, d'una exquisida sensibilitat. De manera que potser aquell professor no anava tan errat.

Doncs això, que sembla mentida que es pugui escriure bé -si més no alguns llibres- i, a la vegada, ser un perfecte imbècil. Sembla mentida, però passa.


(la foto cap per avall, com un Felip Vè qualsevol)  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada