"Parce que c'était lui; parce que c'était moi"
Això va respondre -o escriure, no ho sé, la meva
erudició és molt limitada- Michel de Montaigne quan li van demanar les raons de
la seva amistat amb Étienne de la Boétie. Perquè era ell, perquè era jo. No calia donar més explicacions.
Això ve a tomb perquè avui, dimecres 4 d'abril, i si no
m'erro, algú ha d'anar a declarar, com a investigat, i per un ema urbanístic, davant del jutjats de
Tarragona. Aquest algú -Josep M. Milà, que és el que surt a la foto- és amic
meu, i ni que sigui des d'aquest blog d'estar per casa vull fer-li costat en
aquests moments.
Podria donar moltes raons. Fa molts anys que ens
coneixem, que hem treballat junts. Ens hem aguantat moltes coses, ens hem
ajudat -molt més ell a mi que no a l'inrevés- n'he après moltíssimes coses, i és algú a qui respecto i
estimo.
Ara es veu emmerdat -no se m'acut cap altre nom-
en una maniobra política, d'aquelles que embruten el nom de la política, per
gent que quan li convé és molt amiga dels jutges i dels fiscals. Em podria
allargar molt sobre aquest tema, sobre les incongruències que l'envolten, sobre
qui ha fet malament què i què està mal regulat i possibilita enrenous com
aquest. Però m'és igual. No cal. No em cal.
De manera que quedi clar per ell, que espero que
ja s'ho pensés, i per a tothom que llegeixi això, que li faig costat, que li
vull dir que no està sol.
I això només perquè és ell, perquè sóc jo.
(foto: presentant el pla d’equipaments de Tarragona. L’única foto on sortim
plegats. Al cap de gairebé quaranta anys de tractar-nos, no en tenim cap més.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada