dimarts, 3 d’abril de 2018

"Parce que c'était lui; parce que c'était moi"


"Parce que c'était lui; parce que c'était moi"

Això va respondre -o escriure, no ho sé, la meva erudició és molt limitada- Michel de Montaigne quan li van demanar les raons de la seva amistat amb Étienne de la Boétie. Perquè era ell, perquè era jo. No calia donar més explicacions.

Això ve a tomb perquè avui, dimecres 4 d'abril, i si no m'erro, algú ha d'anar a declarar, com a investigat, i per un ema urbanístic, davant del jutjats de Tarragona. Aquest algú -Josep M. Milà, que és el que surt a la foto- és amic meu, i ni que sigui des d'aquest blog d'estar per casa vull fer-li costat en aquests moments.

Podria donar moltes raons. Fa molts anys que ens coneixem, que hem treballat junts. Ens hem aguantat moltes coses, ens hem ajudat -molt més ell a mi que no a l'inrevés- n'he après moltíssimes coses, i és algú a qui respecto i estimo.

Ara es veu emmerdat -no se m'acut cap altre nom- en una maniobra política, d'aquelles que embruten el nom de la política, per gent que quan li convé és molt amiga dels jutges i dels fiscals. Em podria allargar molt sobre aquest tema, sobre les incongruències que l'envolten, sobre qui ha fet malament què i què està mal regulat i possibilita enrenous com aquest. Però m'és igual. No cal. No em cal.

De manera que quedi clar per ell, que espero que ja s'ho pensés, i per a tothom que llegeixi això, que li faig costat, que li vull dir que no està sol.

I això només perquè és ell, perquè sóc jo.

(foto: presentant el pla d’equipaments de Tarragona. L’única foto on sortim plegats. Al cap de gairebé quaranta anys de tractar-nos, no en tenim cap més.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada