divendres, 11 de febrer del 2011

arrelament, immigració, civisme....


Després de la immensa ximpleria la regulació del burka, un pseudo-debat en el qual gent d'esquerra -o que se'n proclama- va caure de caure potes, ara hi tornem amb una demanda d'informe sobre comportament cívic -això del civisme ho aguanta tot- de cara a l'arrelament dels immigrants.

Vagi per endavant que tinc molt clar que cal un paper molt més actiu de les administracions locals per afrontar el repte de la immigració. Genera unes necessitats que, en una immensa majoria, són exigides als Ajuntaments -és igual que no sempre els toqui- i seria bo que disposessin de més mitjans i de més veu i vot per al disseny de les polítiques d'acollida, per a la regulació de fluxos -que s'han de regular- i per a les polítiques de reagrupament familiar i de naturalització. No vull, doncs, ignorar el paper fonamental que estan fent molts Ajuntaments, sovint sense reconeixement, sense una competència legal clara, i segur sense prou mitjans.

Però això dels informes sobre comportaments cívics em sona a examen d'ingrés, i, sobretot, té un rerefons de segregació impresentable. O sigui, que si unes persones d'origen immigrant tenen un comportament incívic -que n'hi ha, és clar- els podem rebutjar i treure'ns-els de sobre. Mira que bé. I els incívics autòctons, que també n'hi ha, com ho hem de fer? Aquests es poden quedar? Aleshores la diferència està en el fet que són immigrants? Hi ha un plus d'exigència ciutadana? Si això no és penalitzar segons origen, que m'ho expliquin.

I, per cert, al Messi, o a l'Alves, o al Keita, algú els fa passar per cap examen?