dilluns, 27 de juny del 2011

llei electoral a Catalunya

La consellera encarregada de la matèria ha avançat la hipòtesi d’una llei electoral en la qual s’elegeixi un diputat per comarca o per districte en el cas de Barcelona ciutat. La proposta no és nova, ha sortit altres cops, i ve complementada amb una referència –de moment no un compromís- al sistema alemany de doble vot, un per districte i a la persona, i un per estat –aquí per vegueria? O general?- i a una llista.

Aquesta proposta, però, té trampa. El sistema alemany és força bo, perquè combina l’elecció directa –i, per tant, el possible lligam personal de l’electe amb la circumscripció- i la possibilitat de recollir la presència de minories. A tall d’exemple, fins ara els verds  o els liberals alemanys no solien tenir elegits per districte, però això no els impedia tenir presència al Parlament, a condició de superar el 5% de vots (o tres mandats directes). La trampa, si traslladéssim aquest sistema a Catalunya, tal com sembla haver-lo plantejat el Govern en aquest globus sonda, està en les circumscripcions. Pretendre que l’actual mapa comarcal pot servir de mapa electoral es un veritable despropòsit, a la vista de la disparitat demogràfica de les comarques. Impossible de corregir ni tan sols amb els escons addicionals del sistema alemanys (que, per cert, han de ser reformats per ordre del Tribunal constitucional, per injustos; potser allí el tribunal és alguna cosa seriosa).

Em permetré la vanitat de l’autocita, però això ja ho vaig explicar en un article a la Vanguardia aqui. Als principals sistemes amb circumscripcions uninominals, ja siguin a una volta –Gran Bretanya- a dues voltes –França- o amb doble vot –Alemanya- les circumscripcions solen ser equilibrades, i periòdicament es van adaptant a les variacions, en un dels exercicis més complicats i més proclius a martingales, és clar. D’aquí ve la tradició del gerrymandrisme, i qui en vulgui saber més, que vagi a l’oracle de la wikipedia.

De manera que, per molt que se’ns vulgui fer passar com un avenç, i aprofitar que la indignació ha posat el tema sobre la taula, això seria realment un retrocés en representativitat. A no ser que reformuléssim a fons el mapa comarcal, que bona falta fa, o, directament, féssim un mapa estrictament electoral. En continuarem parlant, espero.

dimecres, 15 de juny del 2011

Així, no

Ara fa uns dies, vaig comentar l’actuació del conseller d’Interior per a desallotjar la plaça de Catalunya, i acabava dient:

“La barroeria de l'operació -volguda o no- i la xuleria de la defensa que en fa, obliguen a triar, al blanc o negre. I en aquesta tria, malgrat estètiques, formes, ximpleries, i fins i tot molt espanyolisme tàcit -a la plaça Catalunya s'ha arribat a dir que parlar català era “polititzar el moviment”!!!- malgrat tot això, si he de triar entre el Puig i la plaça, els meus són a la plaça.”

Avui, amb tot el que ha passat al voltant del Parlament, he de dir exactament el contrari, és a dir, el mateix. Puc compartir molts –no pas tots- dels motius d’indignació més o menys generalitzats; puc compartir algunes –no pas totes- de les propostes apuntades, tot i ser molt escèptic. Però si ja no m’agradava l’ocupació de l’espai públic –i menys la cutrada en què s’ha convertit, almenys la de la plaça de la Font de Tarragona- no comparteixo per res l’assetjament al Parlament i la violència contra les persones (no només diputats, també treballadors del Parlament).

La barroeria de l’operació, volguda; l’arrogància i la supèrbia en defensar-la per part de pseudoopinadors progres, obliguen a triar, al blanc o negre. I en aquesta tria,  malgrat opacitats, desconnexions amb la realitat, i formalismes manifestament revisables i jubilables, malgrat tot això, si he de triar entre indignats i Parlament, els meus són al Parlament.

divendres, 10 de juny del 2011

Ajuntament de Tarragona. No, però...

Doncs finalment sembla que no, que CiU i PP no pacten per a governar Tarragona, i Josep-Fèlix Ballesteros serà elegit alcalde com a llista més votada. D’entrada, m’espero a dissabte, perquè no em refio de les sorpreses de darrera hora. Tot pot passar, i més regals enverinats hem vist. I, per altra banda, no perdem de vista que després d’elegir alcalde cal governar, i que la dreta –amb majoria al plenari, però no electoral i menys social; però legítima, això sí- té tota la capacitat de bloqueig, i no dubto gens que l’exercirà, en la modalitat més mediocre i més estèril de la política, que és articular majories negatives per a poder retreure al govern que no fa allò que no li deixaran fer.  Ja ho vam veure al 1989.

Però de tot aquest procés del quasi-pacte CiU-PP, el mes significatiu és que –pel que ha transcendit- les discussions anaven sobre el repartiment de l’alcaldia. No sobre què proposen per a la ciutat, ni programes, ni res d’això. I, encara, no hem sentit cap veu, des de CiU –o, si voleu, des de CDC, que els d’Unió oficial ja sabem com són- que hagi posat objeccions morals, ètiques o, si voleu, estètiques, al pacte amb el PP. Al pacte amb el partit que, com deia ahir, va recórrer l’estatut, impedeix la recepció de TV3 al País Valencià, retalla el català a les aules al País Valencià i a les Illes, fa anuncis de ràdio amb mentides sobre la llengua, etc. Em recorda aquell acudit en què un home demana sexe a una dona a canvi de 100€, cosa que la dona rebutja escandalitzada. Quan l’oferta puja a 100.000€, la dona diu que si és així.... Conclusió: només hi ha una diferència de preu.

Tindrem un quadrienni difícil, molt difícil, a la ciutat de Tarragona. Amb una capacitat –segur que exercida a consciència- de bloqueig des del plenari, i amb una hostilitat dissimulada des de les institucions (que ja ha començat: vegeu el projecte de pressupostos de la Generalitat) els tarragonins patirem.

dijous, 9 de juny del 2011

Avui, a la plaça de la Font, pel País Valencià!

Avui, a les set de la tarda, hi ha convocada una concentració (plaça de la Font, davant l’Ajuntament) en suport a l’escola valenciana. A l’escola valenciana en la llengua del País Valencià que és la mateixa que la meva.

En aquest mateix Ajuntament, hi pot haver per un temps –un any? dos?- un alcalde del PP, amb els vots de CiU. És a dir, que la coalició que es presenta com la màxima expressió del catalanisme, que dóna lliçons de nació,  que reparteix carnets de català, i que excomunica els qui segons ells no són patriotes, no té cap problema en plantejar-se fer alcalde el representant, a Tarragona, de qui persegueix el català al País Valencià, del qui els deixa sense la llibertat de veure TV3; el partit que va recórrer l’Estatut. que va recollir signatures contra l’Estatut –i en fons contra Catalunya-  i que va atiar encara més la permanent catalanofòbia d’amplis sectors d’Espanya. Aquest partit, i no un altre, és el que pot acabar obtenint l’alcaldia de Tarragona, amb els vots de CiU. Amb els vots de CiU, que s’ha de dir i repetir per qui no ho hagi entès.

I després continuaran donant lliçons de sobiranisme i de catalanitat i no sé què més. I es creuran amb el dret de decidir qui és català i qui no. I segur que algun d'aquests elements serà aquest vespre, a la plaça, amb una estelada.

A la merda.