dijous, 23 d’octubre del 2014

Re-actualitzant BCN World


Continuem amb nova informació, aquest cop amb caràcter més oficial i menys rumor o especulació periodística. A partir del que diu una nota de premsa del Consorci del Centre Recreatiu i Turístic, transmesa pel departament de Territori i Sostenibilitat (la podeu veure aquí) i amb l’ajut dels gràfics manllevats de l’Ara, podem saber alguna cosa més, i ens podem fer algunes preguntes noves.

1. Segons diu la nota “l’ocupació del sòl no serà en cap cas superior al 30% del CRT”. Això és el que ja deia la llei 2/89, i el que diu el nou redactat del decret 152/1989 d’acord amb la darrera llei 6/2014, de modificació de la llei 2/89 (i demano disculpes per aquest garbuix legislatiu). Clar que la llei 6/2014 també diu que el Pla director urbanístic (PDU) podrà reordenar tot això “sense subjecció als paràmetres urbanístics establerts (a la llei 2/89) i a les disposicions reglamentàries que la despleguen (és a dir, el mateix decret 152/1989).

Aquesta precisió de barra lliure urbanística fa que també sigui discrecional l’aplicació de l’article 8 de la llei 2/89, que preveia:

Els àmbits territorials destinats per als usos hotelers, residencials i comercials, amb els seus serveis, es classificaran en el règim de sòl urbanitzable per al seu desenvolupament mitjançant pla parcial.”

Així es va fer amb el pla parcial subsegüent, del subsector 2, l’abast del qual és de 247,7 ha, és a dir, el 30% del CRT. Es mantindrà aquesta previsió? La nota de premsa no parla de “sòl urbanitzable” sinó del “sòl ocupat” que no és ben bé el mateix. Com sap qualsevol agent urbanístic –sigui planejador o sigui promotor- no és el mateix la suma de les parcel·les que el sòl urbanitzable. Veurem què fa el PDU.

No sabem com es regularan els altres usos possibles, que podrien anar en sòl no urbanitzable. Aquella anunciada pista de cotxes elèctrics –anunciada a la premsa, no a la nota del CRT- deurà anar en sòl no urbanitzable. El PDU podrà suplir les determinacions de planejament que estableixen els articles 47 i següents de la llei d’Urbanisme per a les activitats en sòl no urbanitzable? O es tramitarà el pla especial que fixa la llei, amb totes les exigències –informació pública, impacte ambiental i paisatgístic- assenyalades? Això, o s’inclou dins el sòl urbanitzable. Ja ho veurem.

2. Sabem ara que cada un dels Complexos turístics integrats (CTI) tindrà uns 450.000 m2 de sostre. Però no sabem quants CTI hi podrà haver. La llei 6/2014 especifica (disposició addicional primera) que atorgarà “fins a un màxim de sis autoritzacions per a casinos de joc”. Com que sembla que cada casino correspon a un CTI, això ens indica que es pensa en un mínim de sis CTI, però enlloc no diu que no hi pugui haver més CTI sense casino. Per tant, tenim uns mínims de 2.700.000 m2 de sostre (450.000 x 6) més els que hi pugui haver més enllà d’aquets sis CTI amb casino.

Clar, això vol dir que em vaig quedar molt curt, quan vaig preveure 1.300.000 m2 (ho podeu veure aquí) a partir de l’escassa informació que tenia aleshores, però això també vol dir que en les preocupacions per l’impacte que això suposa també em vaig quedar curt

La comparació amb la ciutat fantasma de Seseña també es queda curta, els càlculs per consum d’aigua, per mobilitat o per producció de residus, també. I, no cal dir, la diferència amb el que es podia fer -495.000m2- i ara resulta molt més gran, la qual fa, al meu entendre, molt més factible una reclamació dels expropiats pel canvi de l’objecte de l’expropiació.

3. Continuem sense saber què hi haurà allí on no hi ha aquests sis CTI. De la infografia extreta de l’Ara –i que es correspon molt amb les que han publicat uns altres mitjans- sembla que aquests sis CTI es concentren a la peça que sempre s’ha assenyalat com la destinada al BCN Dream (quan es parlava de BCN Dream, BCN Park, i BCN Smart City, però això darrer ja ha desaparegut del mapa, substituït per un misteriós BCN Village. La podeu veure aquí:


Segur que no hi haurà habitatge?) és a dir, la peça XXII que ens diu l’ordenació del Pla parcial del subsector 2, una peça de 43ha. Si fem cas de les infografies, és lleugerament superior; posem unes 60 ha. Com que l’ocupació no serà superior al 30% del CRT, i això són 247 ha... què passa amb les 187 restants? Més CTI, de 450.000 m2 cadascun?

4. A la vista de la infografia, sembla que s’opta per un model en alçada. Com que 450.000 m2 són molts metres, això vol dir moltes plantes, i més tenint en compte que l’alçada de cada planta, en un casino, no és exactament la que coneixem en un habitatge corrent; és a dir, per al mateix sostre, més alçada. Com casarà això amb el que diu la llei 6/2014, que “s’han de tenir en compte els valors i reflexions del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona pel que fa a la configuració d’espais i edificacions”?.

5. Segons la nota, hi haurà un avanç disponible en poques setmanes, i s’obrirà un període de consulta amb els ens locals afectats i amb la direcció general de Polítiques Ambientals. Hi haurà algun tipus d’informació pública? La llei no obliga, però ho permet (article 106 del reglament de la llei d’Urbanisme:

106.1 Per facilitar la participació dels ciutadans en la formulació dels plans urbanístics, prèviament a l'aprovació inicial l'administració competent pot acordar publicar i sotmetre a informació pública avanços dels instruments de planejament urbanístic.”

Tenint en compte l’impacte de l’actuació, i la controvèrsia que ha generat, em semblaria una opció responsable, per part del govern, de fer aquesta informació pública. No estem parlant d’un planejament d’abast limitat, sinó de grans magnituds, i, a més, d’un planejament necessitat de la màxima legitimitat moral. No n’hi ha prou amb els mínims de la llei.

6. La nota cita l’informe preliminar de sostenibilitat ambiental. Quina tramitació seguirà l’avaluació ambiental? La llei 6/2009, d’Avaluació ambiental de plans i programes, dóna diverses possibilitats. D’entrada cal dir que no hi ha l’obligatorietat formal que un PDU hagi de sotmès a avaluació ambiental, i això és així perquè els PDU estaven pensats amb un altre contingut molt diferent al d’aquest. Va ser la modificació de la llei d’Urbanisme, amb les lleis òmnibus, la que va crear aquest tipus de PDU –seguint l’estela dels PDU de les àrees residencials estratègiques, tot s’ha de dir- més semblant a un POUM supramunicipal, barrejat amb Pla parcial, que una altra cosa. Sigui com sigui, i amb molt bon criteri, no s’ha optat per a eximir-lo d’avaluació ambiental.

Això vol dir que se seguirà el tràmit de l’article 17 de la llei 2/2009. Ja es parla, a la nota del CRT, del corresponent informe de sostenibilitat ambiental preliminar. I ens tornem a trobar amb una possibilitat legal de participació –que no obligatorietat- que, al meu entendre, hauria de ser aprofitada. La llei diu, sobre l’informe preliminar de sostenibilitat ambiental:

Article 18
Consultes sobre l'abast de l'informe de sostenibilitat ambiental
1. L'òrgan ambiental identifica les administracions públiques afectades i el públic interessat, que han d'ésser consultats sobre l'abast i el grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental.
2. L'òrgan ambiental pot ampliar la consulta a altres òrgans administratius, organitzacions o persones físiques o jurídiques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient.
3. L'òrgan ambiental fa les consultes per mitjans convencionals, telemàtics o per qualssevol altres mitjans que acreditin la realització de la consulta i, en tots els casos, ha de facilitar l'accés a la documentació presentada pel promotor.
4. Les administracions i, si escau, les entitats i les persones consultades poden fer arribar a l'òrgan ambiental llur parer sobre l'abast i el grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental, en el termini d'un mes.”

Quines seran aquestes “persones físiques o jurídiques, públiques o privades” que seran consultades?. Repeteixo els arguments que he dit abans: el PDU necessita la màxima legitimitat pública, i això passa per preguntar fins i tot –o sobretot- als que no volen BCN World.

Clar, tot això pot anar en detriment de la rapidesa, però crec que la seguretat, la legitimitat, i fer les coses més ben fetes, ho compensa amb escreix. I necessitem compensar moltes lleugereses, inconcrecions i frivolitats que ja arrossega tot aquest procés.

Conclusió: sabem més coses, però aquestes coses ens generen noves preguntes i nous dubtes. Continuarà.




dimarts, 7 d’octubre del 2014

"El País", Xammar, Pla, i Catalunya. Un còctel complicat

El diari el País –el seu país- ha engegat una edició digital en català. Benvinguda sigui, com benvingut és qualsevol mitjà de comunicació en català, digui el que digui, que sempre enforteix el sistema comunicatiu català, i sempre és una possibilitat més per a llegir o escoltar el que vulguem triar. Com més opcions de tria, millor.
Dit això, i a partir del que deia Joan Fuster –“pus parla català, vejam què diu”- em temo, per un parell de coses llegides, que el País en català no és que arribi amb molts anys de retard –al capdavall, el diari va començar a publicar-se al 1976- sinó que s’ha quedat ancorat  en uns esquemes antics, desfasats, i sense cap connexió amb la realitat (i, en un cas, desinformats, que és un pecat molt gros per a qualsevol diari).
En Lluís Bassets publica un article “Gaziel o Xammar?” (el podeu veure aquí). Hi reprodueix, per enèsima vegada, tot un reguitzell de tòpics molt suats sobre el país, fet de catalans bons –Pla, Gaziel, Xammar- i dolents –no se’ls cita, però se sobreentén que parla del catalanisme conservador i catòlic; vaja, el pujolisme-. Bassets exemplifica aquesta divisió amb el fet que ni Gaziel ni  Xammar ni Pla no van obtenir mai el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I aquí se li veu –i molt- el llautó. Gaziel va morir al 1964, i el Premi no es va començar a concedir fins al 1969. Una mica difícil obtenir un premi cinc anys abans que sigui creat! És com si es queixés que Dickens –mort al 1870- no va obtenir un Nobel, que no es va començar a concedir fins al 1901. I Xammar va morir al 1973, amb només quatre edicions de Premi d’Honor. No sé si es pot dir que “ni s’hi va acostar”. De qui sí es pot dir és de Pla, com el País –i d’altres; no sé si Bassets especialment- ens ho recorden puntualment cada cop que es concedeix el Premi. Clar que, tenint en compte que Pla va morir al 1981, i que ja s’han concedit trenta-tres premis des d’aleshores, podrien canviar una mica el discurs.
Però, és clar, qui vol canviar un discurs que ja va bé? Per exemple, mantenir aquesta relació Xammar-Pla, com dos eminents escriptors catalans –que ho són- menystinguts pel catalanisme. Bassets faria bé de llegir Xammmar. En un article titulat “Fora de la comunitat catalana” i publicat als Quaderns d’Estudis Polítics, Econòmics i Socials, al maig-juny de 1947, Xammar escriu:
“Agustí, Pla, Brunet, Estelrich, Teixidor (...) han estat i són els agents –estipendiats- de l’ocupant, els executors de la seva política, els instruments de l’opressió espanyola i franquista a Catalunya.”
Aquest Xammar es veu que no convé, al País (el seu) de la mateixa manera que sí que convé un Pla, l’historial feixista del qual –per cert, darrerament publicat al Quadern del País, les coses com siguin- és perdonat en la mesura que es pot fer de Pla una icona catalana del catalanisme “ben entendido” i, sobretot, antipujolista. Si un prohom de Convergència tingués l’historial franquista de Pla –i n’hi ha uns quants- el País (el seu) ho consideraria imperdonable i que inhabilitaria qualsevol discurs del catalanisme.
I és que el País (el seu) és un bon exemple d’allò que en Pla –sí, en Pla- i el mateix Xammar definien d’un determinat Madrid –Madrid concepte, no Madrid ciutat- en un altre article –“Periodisme? Permetin!”, publicat a la Veu de Catalunya el 3 de febrer de 1924- fill de la Institución Libre de Enseñanza, qualificada con la “segregadora del cinquanta per cent de la pedanteria espanyola (la pedanteria d’esquerres)”.
I si voleu saber què vull dir amb això de la pedanteria espanyola d’esquerres, només heu de llegir el discurs de José Luís Cebrián a la presentació de elpais.cat (el podeu trobar aquí ) amb cita d’Espriu inclosa. Francament, potser va essent hora que es posin el dia.


dissabte, 4 d’octubre del 2014

Diari de Tarragona, Messi i urbanisme

El Diari de Tarragona, impertèrrit en la seva carrera a la inanitat periodística, continua insistint en la metàfora del Messi de l'urbanisme per a l'ajuntament de Tarragona (ho podeu veure aquí). Deu ser com allò de la “pertinaz sequïa”. Clar que què podem esperar d'un diari que va publicar en portada, com a notícia central i amb foto de gran format, i una pàgina a l'interior, que un individu havia transcrit el Quixot en un rotlle de paper....

I, pel que fa a la notícia en sí, no veig cap necessitat d'afegir res al que vaig escriure fa més d'un any, quan això del Messi ja circulava (aquí). El que és trist és que, al cap de més d'un any, continuem igual.


dimecres, 1 d’octubre del 2014

actualitzant BCN World

Encara no tenim Pla director urbanístic (PDU) de BCN World, però ja han sortit algunes informacions a la premsa sobre quines intencions tenen els promotors. Aquestes informacions s’han d’agafar amb moltes precaucions, perquè, segurament, tenen una part de pressió indirecta –no sabem si n’hi ha de directa- sobre els redactors del PDU, però permeten algunes consideracions. Insisteixo, només a partir del que s’ha publicat i, per tant, amb moltes reserves.

1. Pel que sembla, hi ha qui ja fa esbossos i números, sense saber –o potser sí- quin és el planejament que regula què i com es pot fer. No hi ha PDU que estableixi l’edificabilitat màxima, ni que reguli alçades, tipologies, etc. Que sense aquestes dades algú ja estigui treballant en projectes continua donant la imatge –i em temo que la realitat- que el planejament fa seguiment de decisions preses al marge, i continuem desvirtuant els efectes endreçadors i planificadors, i consagrant la pràctica de simple revestiment tècnic i jurídic. M’hi he referit més cops; el planejament és llei, i, actuant així, reforcem el missatge de fer lleis a mida, segons interessos particulars i no generals.

2. Les propostes presentades suposen 500.000 m2 de sostre per a cadascun dels sis ressorts. Això són 3.000.000 m2 de sostre, només per a la peça on van els casinos, la que en totes les informacions presentades sempre ha estat més desenvolupada, i que podem veure aquí.



Aquesta peça es correspon força amb el polígon XXII del Pla parcial del subsector 2, el planejament ara vigent, aquest:



Aquest polígon té 438.320 m2 de superfície. El nou proposat es veu una mica més gran, i, a manca de plànols a escala, no sembla massa desencertat atribuir-li una superfície d’uns 600.000 m2. Tot aquest sostre en 60 ha suposa una considerable densitat. Però podria ser; al capdavall, hi ha centres urbans més densos.

El que sí que resulta significatiu és que passem d’una edificabilitat total de 495.000 m2 (abans residencial, ara amb uns altres usos) a una edificabilitat de 3.000.000 m2 només per aquesta fase. S’ha multiplicat per sis l’edificabilitat. En anteriors apunts havia fet una previsió –que ja avisava que era molt conservadora- de triplicar, i em preguntava sobre les conseqüències territorials que això tindria. Doncs bé, ara sextuplicat.

3. I el que encara no sabem és el destí de tota la resta del sòl urbanitzable de l’àmbit del Centre recreatiu i turístic. Recordem que es mantenia la previsió que, com a màxim, fos el 30% del CRT, és a dir, 247,7 ha. Si restem les 60 ha dels ressorts –insisteixo, a manca de dades més exactes- queden 183 ha per a posar-hi…. Què? Com? Quant? No ho sabem.

4. Evidentment 3.000.000 m2 de sostre suposen un impacte ambiental molt sever. No tinc cap dubte que el PDU, en la seva tramitació, complirà el que preveu la llei d’avaluació ambiental de plans i programes, en la mesura que suposa una transformació important del sòl. Recordem, però, que els PDU no figuren a la llista de plans obligatòriament sotmesos a avaluació, i que podria ser-ne excepcionat per resolució de l’Oficina ambiental. Una previsió en aquest sentit –el d’assegurar-ne l’avaluació- no va ser admesa a la llei de BCN World, però espero que ningú pretendrà que una transformació com aquesta no sigui avaluada.
El que em preocupa és que aquesta avaluació sigui com el planejament, un simple tràmit per a completar la formalitat legal. Espero que l’avaluació sigui rigorosa, incloent l’alternativa zero –no fer BCN World, o, en tot cas, no modificar les condicions actuals del planejament- i no es limiti a maquillar quatre aspectes per a fer més passable un impacte que, a simple vista -3.000.000 m2 de sostre, consums d’aigua i d’energia, generació de residus, mobilitat generada, etc- ja es veu considerable.

5. Un aspecte que ja podem començar a considerar és l’impacte paisatgistic. La proposta que ara s’ha donat a conèixer ens parla d’edificis de 30 plantes (i és lògic, sinó, no surten els números per a col·locar tot el sostre!). és congruent això amb el que diu el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona? Recordem que el Catàleg diu:

“Objectiu de qualitat del paisatge 5

Un complex de Port Aventura, equipament turístic de primer ordre, que respecti els valors del paisatge i s’hi integri. Port Aventura, amb algunes instal·lacions visibles des d’una gran extensió del territori, constitueix un element identitari de la Costa Daurada. A l’interior de les instal·lacions conté un paisatge artificial creat per simular altres realitats geogràfiques que presenten, en conjunt, un elevat interès productiu, social i estètic, tot i no ser el paisatge propi del lloc.

Objectiu de qualitat del paisatge 6

Un paisatge que conservi elements identitaris propis de la Costa Daurada en les tipologies edificatòries dels nous complexos turístics, residencials i d'oci i en les obres d'urbanització i enjardinament dels espais públics.”

I la llei aprovada diu :

6. Amb independència dels canvis que es puguin produir com a conseqüència de les modificacions del planejament de l’àmbit del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou, s’han de tenir en compte els valors i les reflexions del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona pel que fa a la configuració d’espais i edificacions.”

Ja vaig comentar en un apunt anterior que el Catàleg de paisatge no s’ha de llegir com un pla urbanístic, amb determinacions exactes. Però em costa d’encabir-hi un conjunt de torres de trenta plantes –o vint, és igual- sense provocar un impacte paisatgístic sever. Aquesta previsió de la llei –els valors i reflexions- s’haurien de concretar al PDU, que és l’instrument –ara sí- on cal traduir el contingut del Catàleg a determinacions concretes.

Conclusió de tot plegat? Evidentment, la primera és que cal esperar el PDU per a poder parlar amb veritable coneixement de causa i amb dades més exactes. I perque el PDU és, ha de ser, hauria de ser, l’instrument que definís com volem ordenar aquesta part del territori atenent l’interes general i, per exemple, el wue diu l’article 3 de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

La segona, la preocupació per la minusvaloració del concepte de planejament, que s’estén també al concepte d’avaluació ambiental. Tot plegat, massa tràmit i poca planificació entesa com a prioritat pública.

La tercera, que a més de l’impacte que poden suposar aquests 3.000.000 m2 de sostre, i les torres de trenta plantes, continuem sense saber què i com es vol fer a la resta del sòl urbanitzable. Manca de claredat? Manca d’idees? Manca d’interès? En tot cas, segur, manca de transparència i d’informació.

Continuarà.