actualitzant BCN World

Encara no tenim Pla director urbanístic (PDU) de BCN World, però ja han sortit algunes informacions a la premsa sobre quines intencions tenen els promotors. Aquestes informacions s’han d’agafar amb moltes precaucions, perquè, segurament, tenen una part de pressió indirecta –no sabem si n’hi ha de directa- sobre els redactors del PDU, però permeten algunes consideracions. Insisteixo, només a partir del que s’ha publicat i, per tant, amb moltes reserves.

1. Pel que sembla, hi ha qui ja fa esbossos i números, sense saber –o potser sí- quin és el planejament que regula què i com es pot fer. No hi ha PDU que estableixi l’edificabilitat màxima, ni que reguli alçades, tipologies, etc. Que sense aquestes dades algú ja estigui treballant en projectes continua donant la imatge –i em temo que la realitat- que el planejament fa seguiment de decisions preses al marge, i continuem desvirtuant els efectes endreçadors i planificadors, i consagrant la pràctica de simple revestiment tècnic i jurídic. M’hi he referit més cops; el planejament és llei, i, actuant així, reforcem el missatge de fer lleis a mida, segons interessos particulars i no generals.

2. Les propostes presentades suposen 500.000 m2 de sostre per a cadascun dels sis ressorts. Això són 3.000.000 m2 de sostre, només per a la peça on van els casinos, la que en totes les informacions presentades sempre ha estat més desenvolupada, i que podem veure aquí.

Aquesta peça es correspon força amb el polígon XXII del Pla parcial del subsector 2, el planejament ara vigent, aquest:

Aquest polígon té 438.320 m2 de superfície. El nou proposat es veu una mica més gran, i, a manca de plànols a escala, no sembla massa desencertat atribuir-li una superfície d’uns 600.000 m2. Tot aquest sostre en 60 ha suposa una considerable densitat. Però podria ser; al capdavall, hi ha centres urbans més densos.

El que sí que resulta significatiu és que passem d’una edificabilitat total de 495.000 m2 (abans residencial, ara amb uns altres usos) a una edificabilitat de 3.000.000 m2 només per aquesta fase. S’ha multiplicat per sis l’edificabilitat. En anteriors apunts havia fet una previsió –que ja avisava que era molt conservadora- de triplicar, i em preguntava sobre les conseqüències territorials que això tindria. Doncs bé, ara sextuplicat.

3. I el que encara no sabem és el destí de tota la resta del sòl urbanitzable de l’àmbit del Centre recreatiu i turístic. Recordem que es mantenia la previsió que, com a màxim, fos el 30% del CRT, és a dir, 247,7 ha. Si restem les 60 ha dels ressorts –insisteixo, a manca de dades més exactes- queden 183 ha per a posar-hi…. Què? Com? Quant? No ho sabem.

4. Evidentment 3.000.000 m2 de sostre suposen un impacte ambiental molt sever. No tinc cap dubte que el PDU, en la seva tramitació, complirà el que preveu la llei d’avaluació ambiental de plans i programes, en la mesura que suposa una transformació important del sòl. Recordem, però, que els PDU no figuren a la llista de plans obligatòriament sotmesos a avaluació, i que podria ser-ne excepcionat per resolució de l’Oficina ambiental. Una previsió en aquest sentit –el d’assegurar-ne l’avaluació- no va ser admesa a la llei de BCN World, però espero que ningú pretendrà que una transformació com aquesta no sigui avaluada.

El que em preocupa és que aquesta avaluació sigui com el planejament, un simple tràmit per a completar la formalitat legal. Espero que l’avaluació sigui rigorosa, incloent l’alternativa zero –no fer BCN World, o, en tot cas, no modificar les condicions actuals del planejament- i no es limiti a maquillar quatre aspectes per a fer més passable un impacte que, a simple vista -3.000.000 m2 de sostre, consums d’aigua i d’energia, generació de residus, mobilitat generada, etc- ja es veu considerable.

5. Un aspecte que ja podem començar a considerar és l’impacte paisatgistic. La proposta que ara s’ha donat a conèixer ens parla d’edificis de 30 plantes (i és lògic, sinó, no surten els números per a col·locar tot el sostre!). és congruent això amb el que diu el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona? Recordem que el Catàleg diu:

“Objectiu de qualitat del paisatge 5

Un complex de Port Aventura, equipament turístic de primer ordre, que respecti els valors del paisatge i s’hi integri. Port Aventura, amb algunes instal·lacions visibles des d’una gran extensió del territori, constitueix un element identitari de la Costa Daurada. A l’interior de les instal·lacions conté un paisatge artificial creat per simular altres realitats geogràfiques que presenten, en conjunt, un elevat interès productiu, social i estètic, tot i no ser el paisatge propi del lloc.

Objectiu de qualitat del paisatge 6

Un paisatge que conservi elements identitaris propis de la Costa Daurada en les tipologies edificatòries dels nous complexos turístics, residencials i d'oci i en les obres d'urbanització i enjardinament dels espais públics.”

I la llei aprovada diu :

“6. Amb independència dels canvis que es puguin produir com a conseqüència de les modificacions del planejament de l’àmbit del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou, s’han de tenir en compte els valors i les reflexions del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona pel que fa a la configuració d’espais i edificacions.”

Ja vaig comentar en un apunt anterior que el Catàleg de paisatge no s’ha de llegir com un pla urbanístic, amb determinacions exactes. Però em costa d’encabir-hi un conjunt de torres de trenta plantes –o vint, és igual- sense provocar un impacte paisatgístic sever. Aquesta previsió de la llei –els valors i reflexions- s’haurien de concretar al PDU, que és l’instrument –ara sí- on cal traduir el contingut del Catàleg a determinacions concretes.

Conclusió de tot plegat? Evidentment, la primera és que cal esperar el PDU per a poder parlar amb veritable coneixement de causa i amb dades més exactes. I perque el PDU és, ha de ser, hauria de ser, l’instrument que definís com volem ordenar aquesta part del territori atenent l’interes general i, per exemple, el wue diu l’article 3 de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

La segona, la preocupació per la minusvaloració del concepte de planejament, que s’estén també al concepte d’avaluació ambiental. Tot plegat, massa tràmit i poca planificació entesa com a prioritat pública.

La tercera, que a més de l’impacte que poden suposar aquests 3.000.000 m2 de sostre, i les torres de trenta plantes, continuem sense saber què i com es vol fer a la resta del sòl urbanitzable. Manca de claredat? Manca d’idees? Manca d’interès? En tot cas, segur, manca de transparència i d’informació.

Continuarà.