El Banc d'Espanya: la retirada

 

Es diu que una retirada a temps és una victòria. L’alcalde de Tarragona va fer una retirada, divendres passat, amb el projecte del parador al Banc d’Espanya, però no estic segur que sigui una victòria. Va evitar una derrota, és cert, però això no sempre és una victòria. Però en tot cas això serien qüestions més personals o de partit, i aquí m’interessen més les qüestions ciutadanes, perquè la victòria, les victòries que jo vull, les vull per a la meva ciutat i la seva gent.

A més, la retirada és parcial, perquè ja ens han dit que el tema torna després de les eleccions generals del novembre. Tornarà igual, o aprofitarem -tothom- aquestes setmanes per tal que, al desembre, es debati millor i sobre més coses? En tinc els meus dubtes.

En tot cas, la referència electoral va ser adduïda per l’Alcalde, quan va fer referència que algunes decisions podien estar mediatitzades per interessos electorals i no pels interessos de la ciutat. Sobre interessos electorals en parlaré després, però una mica tip de considerar que, quan es fa el que jo penso, és bo per a la ciutat, i, si no, és per càlcul electoral i, a més “de fora” (aix! Uix!).

Jo no sé perquè JxC (que és a qui es referia) ha fet el que ha fet. Això, si de cas, ja ens ho dirà JxC o el mateix alcalde si és que hi havia pactat alguna cosa. Però les objeccions o crítiques a l’operació Parador poden tenir -de fet, les tenen- unes altres motivacions. Jo mateix -encara que no compti per res i només em representi a mi mateix- he estat crític, amb raons exposades clarament, que poden ser compartides o no, i poden ser legítimament discutides, faltaria més, però no tenen res de càlculs electorals extratarragonins. Per acabar-ho d’adobar, el primer apunt que vaig escriure aquí sobre aquest tema data del 3 de setembre, i les eleccions no es van convocar fins al 5 d’octubre. De manera que menys excuses de mal pagador, sr. Alcalde.

Diu l’Alcalde que vol un debat “serè, net i transparent”. No puc estar-hi més d’acord, i des d’aquest modest blog d’estar per casa m’hi sumo amb entusiasme. Espero que tinguem tots els elements necessaris per a fer un debat “serè, net i transparent”. Començant, és clar, per tota la informació.

Quines altres ubicacions i alternatives havien estudiat i perquè foren rebutjades? A veure si resulta que alguna d’aquestes genera més consens.

Deixarem de vincular la conveniència d’un parador a Tarragona amb el fet que hagi d’anar al Banc d’Espanya? És molt molest que, quan es plantegen dubtes, objeccions o critiques, de forma raonada -i legítimament discutible, només faltaria- a la proposta de parador al Banc d’Espanya això es tradueixi en “no vols que hi hagi un parador a Tarragona”. Deixant de banda que no voler un parador a Tarragona és perfectament legítim, són dues qüestions diferents. Els xantatges emocionals fora, si us plau. A veure si ara hi haurà tarragonins bons i tarragonins dolents en funció d’això.

Jo també estic tip de situacions d’abandonament i desús a Tarragona, siguin banc d’Espanya, Savinosa (bé, de la Savinosa ja en vaig parlar AQUÍ) o el que sigui. Però això no vol dir que hagi d’acceptar qualsevol cosa, i menys amb aquesta actitud de Bienvenido Mr Marshall. Potser el que ens passa és que tenim moltes ocurrències i pocs projectes, i és que els projectes demanen una fase de maduració i de preparació que sembla que ens molesta. I també assumir que algú ho ha de pagar, i si són coses per a la ciutat, som els primers candidats. Imaginar és gratis, sobretot si també t’imagines que ho pagarà algú altre. Abans de començar a proposar, cal haver estudiat molt bé què suposa -en tràmits, en col·laboracions, en finançament de la inversió, en despesa corrent per a fer-ho funcionar- allò que volem proposar.

Que haguem arribat fins aquí, amb promeses de vint milions d’inversió (xifra que no sabem d’on surt, per ara) i amb uns dibuixos de pare desconegut amb edificis aquí i allà, sense fer cas a les capacitats del sòl, sense una explicació creïble de la compatibilitat urbanística del que es proposa, tot això ja es senyal que les coses no s’han fet bé. Debatrem de manera “serena, neta i transparent” sobre tot això?.

Debatrem sobre el que representa aquesta administració del patrimoni de la ciutat? M’agradaria recordar que després dels Jocs del 2018 es va fer també una mutació demanial, en aquest cas del sòl on se situava el pavelló d’esports, i a favor de la Generalitat. L’aleshores oposició socialista (i altres) va posar el crit al cel, dient que es despatrimonialitzava Tarragona. I això que es tractava de regularitzar la titularitat del sòl, que continuava en mans públiques, i on ja hi havia un pavelló esportiu (és a dir, que no s’hi podia fer res!). És a dir,  sempre equipament, i sempre públic, i la gestió del pavelló és en mans de l’Ajuntament. I això d’ara, sobre un bé que es va obtenir a canvi d’un solar valorat en prop de 3 milions d’euros, i per a fer-hi un hotel, que no un equipament, és un bon negoci? Apa, home! Es veu que hi ha mutacions demanials de primera i de segona.

Debatrem sobre qui ha encarregat -si és que ho ha fet algú- a qui, com i perquè aquests dibuixos amb edificis impossibles als jardinets? Debatrem sobre si volem o no un edifici de quatre o més plantes ocupant la meitat o més dels jardinets? I, si no ocupa res de tot això ni té aquestes alçades, ja ens explicaran on pensen posar 59 habitacions (per cert, que siguin exactament 59 i no 50 o 60, que és més rodó, vol dir que el projecte està tan avançat? De veritat, sense saber ni si tindrien el sòl? I qui l’ha encomanat (i pagat) aquest projecte?

Debatrem sobre les necessitats de mobilitat i d’aparcament d’un parador a la confluència de dues vies de gran intensitat de circulació rodada com són la Rambla Nova i el carrer Pau Casals? Què hi diu, sobre això, el pla local de mobilitat?.

Debatrem sobre com s’han de fer les coses, amb serietat, amb arguments sòlids en lloc del “sortir del pas i anar tirant?

L’Alcalde ha dit que volia treure això del debat electoral. Més aviat hauria d’haver dit que ho volia treure del debat aquestes eleccions generals del mes vinent, perquè tinc la impressió que tot plegat té molt d’electoral, però de les eleccions municipals.

L’Alcalde ha pensat que podia fer bullir l’olla, presentar-se com el gran solucionador dels problemes pendents, fer la representació de la signatura del protocol, com si fos la signatura de la declaració d’independència (bé, això ja sabem que no) o similar i quan, més endavant, comencessin a sortir totes les coses mal resoltes, que sortiran, ja serà culpa d’un altre -d’un govern PP/VOX potser?- a qui donar les culpes, o, si no arriba a arrencar aquí, com sembla que passa, serà culpa d’aquests mal tarragonins, que posen pals a les rodes. I, amb tot això, mitja campanya electoral per a les properes municipals, que el victimisme tarragoní sempre mola. No li fa res que això sigui dolent per a la salut democràtica de la ciutat, que hi guanyaria molt més amb un debat “seré, net i transparent” de veritat i no amb aquestes argúcies de baixa categoria, que juguen amb la bona fe de bona part de la ciutat, que voldria que un edifici com aquest tingués un ús, i veure que la ciutat avança en termes d’equipament públic i de qualitat de vida col·lectiva i no posant el patrimoni públic al servei d’un negoci, per molt públic que sigui aquest negoci. El conjunt de la ciutadania no hi guanya gaire perquè Paradores faci caixa amb el que hauria de ser un bé al servei de tothom. I fer jocs de mans per fer creure el contrari, només per interès electoral -per molt tarragoní que sigui- és no jugar net, i la ciutat no s’ho mereix.

Més coses sobre el Banc d'Espanya. Ara, amb els informes a la vista

 

La notícia de la retirada del tema del Banc d’Espanya al ple de divendres em va agafar preparant unes notes sobre el contingut dels informes, informes que ja he pogut consultar directament. Com que la retirada és, sembla, temporal, i els informes aporten dades interessants, no deixaré de fer aquestes notes, però també afegiré -demà- algunes reflexions sobre l’actual escenari.

La documentació que he pogut consultat són cinc elements: l’informe patrimonial, l’informe jurídic de secretaria de l’Ajuntament, el protocol entre les diferents administracions, la proposta de resolució d’aprovació del protocol, i la resolució d’alcaldia aprovant aquesta darrera proposta.

Els dos darrers documents no aporten res, són documentació administrativa per la qual es dona formalitat a la resolució que adopta l’Ajuntament en relació al protocol signat entre Ajuntament, Generalitat, Ministeri, Turespaña i Paradores.

El més significatiu és als altres tres.

1. El protocol

El protocol, que ja coneixem a gran trets pels mitjans, presenta només alguns comentaris col·laterals. Comencem per aclarir que un protocol, en les diverses formes que poden acordar diverses administracions, és potser l’escala més baixa. O, dit d’una altra manera, no compromet a gairebé res, i aquest compleix la norma. Després d’una introducció dient que valoren molt Tarragona i el potencial turístic de Tarragona, i tota aquest fum que ja coneixem, diu alguna cosa més.

Per exemple, el punt II ens diu que les parts consideren essencial “promover una oferta hotelera de calidad”. Moltes gràcies per deixar clar que estem parlant d’un hotel. D’una forma concreta d’hotel, com podria ser una casa rural, o un aparthotel, o el que sigui, però un hotel. Un parador? Sí, un hotel dels que es diuen paradors.

El punt VI ens diu que les parts “llevan tiempo trabajando en la posibilidad de implantar un Parador de Turismo en Tarragona, analizando diferentes posibilidades y ubicaciones”. Vaja, és bo saber-ho. Podem conèixer aquestes altres possibilitats i ubicacions? Podem saber amb quins criteris s’han avaluat i, pel que sembla, descartat? Ho dic per poder comparar.

El punt VII, parlant de l’edifici, ens diu que “su importancia reside en la perfecta composición y en el aspecto monumental que otorga a la Rambla Nova.” Hi estic completament d’acord, però em pregunto si incrustar-hi un edifici de quatre (o més) plantes al darrera és compatible amb la “perfecta composición y el aspecto monumental”.

El punt VIII acorda que el bé es traspassi a Turespaña “con el objeto de que pueda afrontar las actuaciones necesarias para la adecuación del edificio para su nuevo uso”. Potser és que soc un tiquismiquis, però aquí es parla de l’adequació de l’edifici, però en cap moment d’una possible ampliació. Tenint en compte les propostes que hem vist a la premsa, és un aspecte que em sembla important d’aclarir. 

El Protocol acaba declarant que les diferents parts faran el que calgui, dins de les seves competències, “para facilitar el cumplimiento de los objetivos previstos en el presente protocolo” que és tan com dir “farem el que podrem” sense comprometre’s a res en concret. Allò que deia dels protocols, que són declaracions d’intencions però poca cosa més.

O no, perquè hi ha una concreció molt important: “De este protocolo no se deriva ningún compromiso ni obligación económica para ninguna de las partes.”. Això té lògica, quan parlem d’un protocol, perquè les obligacions econòmiques ho han de ser per coses concretes, i aquí no n’hi ha cap, però aleshores em pregunto: els vint milions que diuen que s’invertiran, d’on surten?. La xifra, vull dir. Hi ha algun projecte fet, alguna memòria valorada, alguna projecció? Si és així, la podem conèixer? Qui l’ha feta? Amb quins criteris?

I, last but not least. El protocol el signen el Ministre Hereu, el Conseller Samper, l’Alcalde Viñuales, la presidenta de Turespaña Roser Sanchez, i la presidenta de Paradores Raquel Sánchez.

Els tres primers i la darrera són catalans. La quarta és mallorquina i catalanoparlant (ho acabo de comprovar en vídeos seus a youtube). Tots catalanoparlants. Un estat realment compromès amb el plurilingüisme hagués fet el protocol en català, o, almenys, en bilingüe. Seria una demostració de com l’Estat, en totes les seves formes -la Generalitat o l’Ajuntament també són estat- considera el català com una llengua pròpia. Però no, segurament deuen haver pensat que si hi ha un ministre i empreses estatals “ha de ser” en espanyol, perquè el català no els concerneix, això és cosa dels catalans. Gràcies per deixar-ho clar. I si em volen dir que, és clar, el protocol es tramita a Madrid, i els funcionaris d’allí no coneixen el català, gràcies per deixar clar que la llengua dels funcionaris mereix més respecte que la de la ciutadania d'on es tracta el protocol.

2. L’informe de patrimoni

(Patrimoni de l’Ajuntament fa els seus informes interns en espanyol? Aquest sí)

Aquí comencem per saber que les Normes de planejament urbanístic (NPU) que supleixen el POUM anul·lat no incorporen en la seva totalitat els canvis que es van sol·licitar al seu dia en la catalogació del Banc d’Espanya per allotjar el projecte de Rambla Science (allò que es veu que era impossible que s’anomenés Rambla Ciència). En concret, la Comissió territorial de patrimoni demanava “una descripció detallada dels elements que cal preservar i dels elements que són susceptibles de ser modificats per raó del nou ús, en coherència amb la documentació aportada on es detallen les parts del bé que conserven valor patrimonial (façanes exteriors, vestíbul històric monumental, pati d’operacions, lluernari...) i que motiva la descatalogació parcial.” Una petició raonable: saber molt bé què i com es protegeix. (i això em porta a una qüestió col·lateral: el nou POUM tindrà també un nou Catàleg de patrimoni? Convindria...).

Ara bé, segons l’informe, l’acord de la Comissió diu: “El acuerdo de Comisión Territorial de 28.07.2021 establece cuatro elementos o aspectos a preservar: fachadas exteriores, vestíbulo histórico monumental, patio de operaciones o lucernacio y finalment silueta e imagen del edificio (tema que es conforme con los valores de protección de la Rambla Nova).”

“Silueta e imagen del edificio”. Això és compatible amb afegir un cos d’edificació de quatre plantes o més que es pot “menjar” l’edifici protegit?.

 

3. Informe jurídic

Aquest és el més significatiu dels informes. Comencem per dir que l’assumpte de l’informe és “MUTACIÓ DEMANIAL DEL BANC D’ESPANYA A FAVOR DE TURESPAÑA”. Per què és significatiu? Perquè no es planteja si allí hi pot anar o no un parador, sinó que se centra en el mecanisme pel qual es pot traspassar un bé de domini públic (que és inalienable i inembargable) a una altra administració, que això es la mutació demanial.

Gràcies a l’informe, però, podem confirmar millor algunes coses. Ara sabem que la finca té 2.028 m2 (el Cadastre diu 1.980 m2) i que l’edifici ocupa 727 m2, amb un total de 2.681 m2 de sostre. Tenint en compte que el passatge lateral entre la finca i l’edifici de la Rambla Nova 99 fa uns 100 m2, i que el pati entre Rambla Nova i Pau Casals fa uns 300 m2, això vol dir que els jardinets fan amb prou feines uns 900 m2. Feina rai per a encabir-hi 4.000 m2 de sostre en un edifici de 4 pisos -impossible, no hi cap-.

L’informe ens explica amb detall què és i com es regula una mutació demanial. Ens diu que la llei Municipal i de règim local “preveu com a supòsit de mutació demanial quan els béns de domini públic s’afecten a serveis d’altres administracions públiques per destinar-los a un ús o servei públic de la seva competència.” Queda clar, “ús o servei públic”. I administració pública. Podem admetre que Turespaña sigui administració pública -és un organisme autònom- però, clar, si Turespaña ho cedeix a Paradores... això ja no és una administració pública, és una empresa pública. Que és sector públic, però no administració pública. A veure si perdrem la pista del patrimoni públic, ara. I, per cert, Paradores de España, als seus estatuts, preveu operar mitjançant gestió directa i indirecta, tot i que el seu model principal és la gestió directa. A veure a mans de qui acabarà això.

A partir d’aquí, hi ha una extensa justificació de les formalitats de la mutació demanial (qui i com ho aprova, etc).

El següent apartat és l’anomenat Informe urbanístic, que tracta dos aspectes.

Per una banda, la possibilitat que canviï l’ordenació; s’entén que determinacions relatives a les alçades o a les separacions. És a dir, la hipòtesi que s’edifiqui alguna cosa més l’actual. Per això potser caldria -en funció del que es proposi- un pla especial, i es remet al que puguin dir, si cal, els serveis d’urbanisme de l’Ajuntament.

Per altra, el tema de l’ús. I aquí fa una mena de salt mortal. Per una banda, ens recorda que, segons la Normativa de les NPU, “L’assignació d’un ús en els equipaments no consolidats es podrà efectuar d’acord amb l’article 67.1.d) del text refós de la Llei d’urbanisme.” I també que “Per la mutació del tipus d’equipament s’haurà de sol·licitar l’autorització per al canvi d’ús per part de la Corporació Municipal, la qual podrà denegar aquest canvi quan la permanència del servei que s’exercita ho justifiqui, per tal d’evitar l’acreixement de dèficits urbanístics”. Què vol dir tot això?

En el primer cas, la Normativa ens planteja el cas de sòls qualificats d’equipament, de forma genèrica, sense un ús concret, i com es pot acordar destinar-los a un o altre ús. Però, atenció, això és sense modificar la qualificació d’ús. Per això la Normativa preveu l’existència de sòls o d’edificis qualificats d’equipament, de forma genèrica, als quals després s’assignarà un ús concret. I quin ús? Doncs el que sigui, però sempre d’entre els admesos a l’ús d’equipament, perquè aquesta condició d’equipament no canvia. I aquests usos són els regulats a l’article 92.8 de la Normativa de les NPU, i són els següents:

“8. Ús Dotacional i/o equipaments comunitaris. És el que serveix per proveir als ciutadans de l’equipament que fa possible la seva educació, enriquiment cultural, servei sanitari etc. i, per tant, tenen un caràcter comunitari. Als efectes de la seva relació es distingeixen:

a) Administratiu. (T)

Compren les instal·lacions de qualsevol administració pública, destinada a oficines i a qualsevol altre ús no especificat en els apartats següents.

b) Educatiu. (E)

Comprèn els centres d’ensenyament en tots el graus i modalitats així com totes aquelles instal·lacions al servei d’aquests centres, escoles bressol, centres d’idiomes, acadèmies, etc.

c) Universitari. (U)

Comprèn les instal·lacions pròpies de la Universitat

d) Parc tecnològic i de recerca. (PT)

Comprèn les instal·lacions destinades a la investigació, recerca i tecnologia.

e) Esportiu. (D)

És el que es desenvolupa en instal·lacions per a la pràctica de la cultura física i l’esport. Comprèn els espectacles esportius.

f) Residència col·lectiva o comunitària. (RC)

És l’ús que correspon a edificis que es destinen a l’allotjament temporal, de llarga durada, o permanent d’una pluralitat de persones que poden disposar de serveis comuns, com a neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions, esports, etc., com són les residències col·lectives per a la gent gran, per a religiosos, residències d’estudiants, col·legis majors i similars.

g) Cultural. (M)

Inclou centres de conservació i transmissió del coneixement. Galeries d’art, sales d’exposicions, museus, sales de congressos, sales de conferències, centres d’associacions, col·legis professionals, agrupacions, biblioteques, espais destinats a la conservació i/o exposició de restes arqueològiques/paleontològiques, etc.

h) Lleure. (O)

És el referent a les manifestacions comunitàries del lleure, l’esbarjo i del temps lliure no comprès en cap altre ús. Aquest ús inclou els espectacles i les activitats recreatives no contemplades als apartats anteriors.

i) Sanitari–assistencial. (S)

Comprèn la prestació d’assistència mèdica i serveis quirúrgics en règim d’ambulatori o d’hospitalització. S’exclouen els despatxos professionals. També inclou la prestació d’assistència no específicament sanitària a les persones mitjançant serveis socials. Inclou clíniques, dispensaris, consultoris, residències geriàtriques, així com clíniques veterinàries, centres cívics, etc.

j) Religiós. (R)

Comprèn les activitats dels diferents cultes religiosos.

k) Abastament. (A)

Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors públics així com els usos accessoris als mateixos, com comerç, aparcaments (soterrats i en superfície), espais de logística, emmagatzematge, i similars, sempre que siguin de titularitat pública, amb independència de la forma en que es gestioni el servei.

l) Deixalleria. (X)

Correspon als centres de recepció i emmagatzematge, selectius, de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària.

m) Aparcaments. (P)

Comprèn aquelles àrees situades fora de la calçada destinades a l’aparcament de vehicles, sempre que siguin de titularitat pública, amb independència de la forma en que es gestioni el servei.

n) Serveis funeraris. (SF)

Comprèn els tanatoris i els cementiris.

Tanatori: instal·lació per a activitats i serveis propis de la tècnica i/o activitat funerària i els hàbits socials en matèria de serveis funeraris, inclosa la vetlla i incineració de cadàvers.

Cementiri: Correspon als recintes destinats a la inhumació e cadàvers d’acord amb el que estableix la normativa sobre policia sanitària i mortuòria.

o) Monument historicoartístic. (MHA)

Comprèn els previstos a la legislació de protecció del patrimoni històric i cultural.

p) Allotjament dotacional (AD)

Comprèn el que es destina a satisfer les necessitats temporals d'habitació de les persones, en règim d'ús compartit de tots o una part dels elements de l'allotjament amb altres usuaris, o en règim d'ús privatiu d'un habitatge complet, d’acord amb el què preveu el text refós de la Llei d’urbanisme.”

Oi que no hi heu llegit l’hotel? No, és clar, perquè l’hotel és en un altre apartat -és a dir, fora dels equipaments- i es descriu així:

“2. Ús Hoteler. Edifici destinat a allotjament temporal, de curta durada, de transeünts, regentat per un titular diferent del conjunt dels ocupants i que poden disposar de serveis comuns, com a neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc., com poden ser els hotels, aparthotels i, en general, els del ram de l’hostaleria.”

I està clar que Turespaña i Paradores parlen d’hotel, recordeu el que diu el protocol: “promover una oferta hotelera de calidad”. Queda clar.

També és important que el canvi es pugui denegar “quan la permanència del servei que s’exercita ho justifiqui, per tal d’evitar l’acreixement de dèficits urbanístics”. En aquest cas ara no hi ha cap equipament. Però la voluntat de la Norma és que la ciutat no perdi equipaments, siguin els existents o, encara més, els possibles en un futur.

I aquí ve el salt mortal. Diu l’informe:

“Com que no estem assignant usos, sinó mutant el tipus d’equipament, només caldrà l’autorització del Consell Plenari.”

No és cert. No està “mutant el tipus d’equipament”, està mutant la titularitat del bé. La titularitat és independent de la qualificació urbanística. Si es vol que no sigui equipament, cal modificar les NPU (i perdre un equipament). I si es vol pretendre que l’hotel és un equipament, no cola. I un hotel de 7.000 m2 no hi cap.

I, francament, si tota l'operació es basa -i l'informe no se n'amaga- en cedir-ho a Turespaña per a fer un hotel... home, una mica sí que està definint (i canviant respecte el que hi havia) l'ús. no fotem. 

4. Addenda

No sé si hi ha més informes. A la premsa se citava, per a reforçar la possibilitat de l’hotel, l’article 147 de la Normativa, però entre els documents que jo he pogut consultar aquesta referència no hi és. Sobre això, m’hi vaig referir AQUÍ i no hi he d’afegir res més. Si hi ha un informe que desenvolupa això, m’agradaria molt veure’l per parlar amb major coneixement de causa (i si diu coses que em convencin en un sentit contrari, amb molt de gust rectificaré).

 

Fins aquí, les notes sobre els informes. No he de variar res del que ja havia dit abans (si hagués calgut, ho hagués fet amb tota tranquil·litat) però m’ha servit per afegir mes raons i mes dades, i veure coses noves. Demà, un altre comentari (aquest ja és prou llarg!) sobre el nou escenari.

 

Més pressing Banc d'Espanya

 

El pressing Banc d’Espanya continua, i continua, sobretot, amb una confusió dels termes del debat. Ahir, a les pàgines d’opinió del Més Tarragona, en Josep. M, Buqueras Bach signava un article en aquest sentit, contraposant la conveniència d’un Parador de turisme per a Tarragona i els motius d’oposició. I val a dir que, a l’hora d’explicar aquesta oposició, no es complicava gaire la vida. Ens diu:

“Dels que voten en contra ho fan amb convicció de que la ciutat no ha de tenir un Parador, quan l’empresa estatal vol fer la inversió? O ho fan per anar en contra del govern actual municipal, autonòmic i estatal, sobretot el PP,?”

De veritat no se li acuden, o no coneix més raons? Que jo sàpiga -i he mirat de seguir el tema- cap dels oponents s’ha posicionat en contra de l’existència d’un Parador a Tarragona; com a molt, no s’hi han referit. En canvi, han estat molt explícits en expressar unes altres prioritats per a l’edifici, absolutament legítimes, encara que, en la majoria dels casos -per no dir tots- no es fa la pregunta que per a mi és fonamental: això què costa i qui ho paga?

Però hi ha hagut més raons, les que explicava Enric Casanova en un article també al Més Tarragona, o, sense anar més lluny, les que he expressat jo mateix en aquest blog d’estar per casa. I que es resumeixen en:

1. Un Parador no és un equipament. No ho és pel que estableixen les Normes de planejament -el substitut del POUM- ni pel simple sentit comú. Un Parador és un hotel; singular, si voleu, però un hotel. Que sigui de titularitat pública no canvia absolutament res, malgrat el que es fa dir (o diuen, no ho sé) uns informes tècnics que voldria llegir amb calma i directament, no per referències a mitjans. L’excepció que sembla que s’ha adduït -l’article 147 de les Normes- no fa més que confirmar el que estic dient. Per això voldria llegir l’informe.

2. No hi cap. I això ja no és ni interpretació legal ni res, és pura física. L’edifici té 2.700 m2 útils. Els altres 4.000 que diuen que calen per al Parador han d’anar en un edifici nou, que només pot anar als jardinets. Els jardinets, uns dels pocs que tenim al centre de la ciutat, fan un miler de metres quadrats mal comptats. Per a fer 4.000 m2 útils, això serien planta baixa i tres plantes ocupant la totalitat dels jardinets, fins a la tanca al carrer Pau Casals. I tot el que no s’ocupi en planta, s’ha d’ocupat en alçada, de manera que si es volgués fer allò d’un edifici arranat a la mitgera d’August 52, que ocupés només una tercera part de la planta, aleshores caldrien vuit o nou plantes. Números canten. Volem això, a la Rambla Nova, una mola de vuit o nou plantes que es menjaria l’edifici del Banc d’Espanya? Jo no, la veritat.

3. Té uns accessos rodats difícils. És entre un tram de la Rambla Nova i el carrer Pau Casals, dues vies amb molt de trànsit, i on no és fàcil l’aturada. Tampoc no tindria aparcament propi. Volem un hotel de luxe -que no és necessàriament un Parador, són condicions diferents, però aquest és el relat- on la clientela ha d’arribar a peu arrossegant les maletes? No em feu riure...

De tot això, que pot ser discutible (crec que algunes coses -la Normativa urbanística- no, però és igual) no ens diuen res. Ho remeten tot a “anar en contra del govern municipal”.

Potser el que hauríem de debatre és si això no és un capítol més de la campanya electoral socialista per a les properes municipals: presento un projecte engrescador -perquè reconec que, per a molta gent, és engrescador- encara que sàpiga que és impossible, i, quan naufragui, la culpa serà de l’oposició.

Això podria ser ben bé, i és la mena de campanya que a mi no se’m faria estranya per  l’actual alcalde, però crec que seria una pèssima notícia per la salut democràtica de la ciutat. Intoxicar d’aquesta manera, enganyar la ciutadania, forçar l’aparell municipal per a fer-li dir coses de dubtosa viabilitat -per això voldria llegir els informes- és espatllar els mecanismes democràtics, que exigeixen, per a ser útils, transparència, veritat, i poder debatre amb raons. Les apel·lacions a l’emocionalitat, al fet -cert i preocupant- que l’edifici porta vint anys sense ús, són pura demagògia. I, sobretot, dificulten que, a Tarragona, comencem a admetre que això de tenir ocurrències i demanar que hi vagi això o allò altre no és seriós i no serveix. Els projectes, s’han de fer assumint que costen diners -d’inversió i de funcionament- i que ens haurem de gratar la butxaca. Si fem memòria, la majoria d’ocurrències -a la Savinosa, a la Tabacalera, al Banc d’Espanya- obvien el que costa, i s’encomanen a un tercer. A veure si ens fem grans d’una vegada i assumim que, si volem determinats equipaments, això costa diners i la majoria hauria de sortir de les nostres butxaques. Els reixos només passen un cop a l’any, i moltes vegades només en traiem els caramels de la cavalcada. I són cosa de canalla.

Banc d'Espanya, nou capítol

 

Ja ho deia, que això del Banc d’Espanya seria un culebrot. Avui, el Més Tarragona, ens explica que els informes tècnics avalen l’ús hoteler. Concretament diu:

“Els informes municipals avalen la compatibilitat urbanística d’aquest nou ús i consideren que el futur Parador no s’ha d’entendre com un hotel privat, sinó com una instal·lació d’interès públic i social.

Aquesta és la interpretació que recull l’informe de la cap de serveis de coordinació d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona incorporat a l’expedient, al qual ha tingut accés Diari Més. El document remarca que «aquesta activitat no es planteja com una iniciativa hotelera privada ordinària», sinó com «la destinació d’un bé de domini públic a un establiment de titularitat pública promogut per una altra administració», vinculada a «la rehabilitació, conservació i posada en valor d’un edifici catalogat».

L’argumentació es fonamenta en les Normes de Planejament Urbanístic i en la qualificació actual de la finca del Banc d’Espanya com a sistema d’equipaments comunitaris. En concret, apunta que l’article 147 «reconeix expressament la possibilitat que determinats equipaments públics es destinin a ús hoteler i de restauració quan la seva implantació respongui a raons d’interès públic o social». Per això, conclou que la nova activitat pot ser compatible amb la qualificació actual de la finca sense que això impliqui, en si mateix, «transformar el sòl en una zona d’ús terciari».”

Sobre això, alguns comentaris.

Pel que sembla, la mutació demanial és la fórmula que ho arregla tot. Però la mutació demanial és una forma de canvi d'afectació d'un bé de domini públic a un destí, servei o titular diferent, de manera que el bé no perd la seva condició pública. Continua essent públic -en aquest cas d’una altra administració- i continua essent de domini públic (és a dir, inalienable, inembargable i imprescriptible). Ara bé, això no afecta la regulació de l’ús, que continua subjecta al que digui el planejament urbanístic.

És cert que l’ús concret d’equipament -és a dir, a quin, d’entre els possibles com a equipament, es destina una finca en concret- es pot modificar per acord de ple, en això no hi ha discussió. Però sempre d’entre els possibles admesos pel planejament.

Ara mateix, l’article 148 de la normativa de les Normes de planejament, diu:

“Article 148.- Definició i usos d’equipaments classificació

1. El sistema d’equipaments comunitaris compren els sòls que es destinen a usos públics col·lectius i que siguin d’interès públic o social.

2. El sistema d’equipaments comunitaris compren els usos següents amb les següents claus: 

a) Administratiu (T)

b) Educatiu (E)

c) Universitari (U)

d) Parc tecnològic i de recerca (PT)

e) Esportiu (D)

f) Residència col·lectiva (RC)

g) Cultural (M)

h) Lleure (O)

i) Sanitari-assistencial (S)

j) Religiós (R)

k) Abastament, sempre que mantinguin la titularitat pública (A)

l) Deixalleria (X)

m) Aparcaments, sempre que mantinguin la titularitat pública (P)

n) Serveis funeraris: cementiri i/o tanatori (SF) 

o) Equipaments històrics artístic (MHA)

p) Allotjament dotacional (AD)”

 

Aquí ja veiem usos amb caràcter públic, però que poden ser de titularitat privada; per exemple els sanitaris assistencials, els educatius, o els de residència col·lectiva. A més, en alguns casos especifica que s’hi mantingui la titularitat privada, cosa que indica clarament que una cosa és l’ús i una altra la titularitat.

Per acord de ple, sense modificació del planejament general, l’ús actual (T, administratiu) podria passar a qualsevol dels altres, sempre que per altres normatives fos possible (deixalleria segurament no). Però també sempre mantenint la qualificació d’equipament.

I, entre tots aquests, no hi ha l’hoteler. Perquè un parador és un hotel. De titularitat pública, però hotel. I això queda clar quan l’article 92.2 de la Normativa diu:

“2. Ús Hoteler. Edifici destinat a allotjament temporal, de curta durada, de transeünts, regentat per un titular diferent del conjunt dels ocupants i que poden disposar de serveis comuns, com a neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc., com poden ser els hotels, aparthotels i, en general, els del ram de l’hostaleria.”

Si un parador no fa això, ja m’explicaran què fa.

L’informe addueix l’excepció regulada a l’article 147, però aquest article -i aquesta excepció- s’han de llegir complets. Diu l’article, sobre això:

“Les NPU grafien als plànols d’ordenació els equipaments públics destinats a l’ús hoteler i de restauració en aquells casos on la seva implantació es considera d’interès públic o social pel servei o suport que exerceix respecte dels espais lliures on es situen, que normalment corresponen a parcs de grans dimensions o localitzacions perifèriques on són necessàries funcions d’atracció i dinamització que contribueixin a fomentar l’ús públic i la seva conservació.”

Això vol dir:

-        Que l’ús hoteler no és discrecional, sinó taxat als casos en què els plànols d’ordenació així ho especifiquen. Si als actuals no hi és, caldria una modificació del planejament per a incloure’l.

-        Que aquesta excepció es justifica per la necessitat de dinamitzar zones concretes, ja siguin parcs de grans dimensions o localitzacions perifèriques.

Jo he consultat els plànols d’ordenació i, al Banc d’Espanya hi figura la clau 7aM/T, que vol dir equipament (7) públic (a) municipal (M) i administratiu (T), i no hi diu res més. De fet, he buscat qui podia tenir aquesta excepció de l’article 147 i no he trobat res. Jo em pensava que devia ser Mas Rosselló, que és equipament i hi havia (no sé si encara hi és) un restaurant, però no ho he sabut veure. Agrairé informacions, si algú les té.

En tot cas, em costaria molt de creure que aquell tram de la Rambla Nova sigui una de les “localitzacions perifèriques on són necessàries funcions d’atracció i dinamització que contribueixin a fomentar l’ús públic i la seva conservació”. Puc acceptar pop com animal de companyia, però això ja no.

De manera que no, que no m’ho crec. Per ara, no he llegit ni sentit cap argument que em convenci que un parador -és a dir, un hotel- és possible a l’edifici del Banc d’Espanya sense modificar el planejament general. i això només pel que fa als usos, sense entrar en consideracions sobre volum, alçades, i altres. I tampoc sense entrar en la conveniència o l’interès públic de l’operació.

Continuarà em sembla,

Pressing Banc d'Espanya

 

Abans ho hagués dit. Ahir, a l’apunt sobre el tema aquest, escrivia:

“Si fos conspiranoic, que no en soc (i no en vull ser) pensaria que s’està fent una operació electoralista, sabent que no és viable, per a excitar les il·lusions d’una part de la població, favorable a la idea de tenir un parador (un altre dia podem parlar de si aquesta és l’estratègia turística que hem de tenir com a ciutat -que potser sí- o de si no cal fer mes coses) des de la idea de “si altres capitals de província la tenen, jo també” molt pròpia dels qui tenen com a màxima aspiració ser capital de província espanyola. També presentar-se com els qui han estat capaços de fer alguna cosa amb aquest edifici i que, si no pot ser, és perquè l’oposició és molt dolenta i posa pals a les rodes, i els han de castigar a les eleccions.”

Doncs ja ha començat el pressing. El Diari de Tarragona feia un editorial clamant pel parador i demanant que la gent no posi pals a les rodes, amb la peregrina explicació que “s’hi oposen perquè ho diuen els altres”.

Doncs no, no és per això, almenys per part meva, i em sembla que està clar. Jo he adduït raons objectives, en funció de l’ordenació urbanística, en funció de la l’adequació de l’ús al lloc, i sobre el procés seguit. Això és tan discutible com és vulgui (jo crec que algunes coses no, que són molt objectives, però no ens barallarem per això). Se me’n refot qui ho proposa, i crec que, en aquest blog, he donat repetides mostres d’opinar al marge de qui proposa què.

És més, crec que ningú -o gairebé ningú- discuteix si a Tarragona li aniria bé tenir un parador, com a model singular de turisme. Crec -ara parlo per mi- que a Tarragona hi ha una oferta hotelera més aviat justeta, i augmentar-la per la banda alta de la qualitat no li faria cap mal.

Dit això, una altra qüestió és a on i com. Voler un parador és legítim, i no voler-lo al Banc d’Espanya també és legítim, i no és contradictori. No voler-lo perquè no hi cap -és el que té la física- és també molt legítim, i el que hem anat coneixent fins ara suposa una desnaturalització absoluta de l’edifici, ja sigui per incorporar-hi un volum molt més gran, de manera forçada, que es menjaria el que ara tenim, o envaint -i segurament també amb un excés de volum- uns jardinets que estaria bé no perdre en una ciutat mancada d’espais així.

Això no és estar en contra “perquè ho diuen els altres” ni és “posar pals a les rodes”. És tenir un altre criteri sobre com s’han de fer les coses a la ciutat, i tenir unes altres prioritats. Qui vulgui fer discursos de “tarragoní bo o tarragoní dolent”  ja se’ls pot estalviar. I qui vulgui aprofitar per fer campanya i desprestigiar l’adversari penjant-li la llufa d’anar en contra dels interessos de la ciutat només perquè té unes altres preferències, i perquè creu que les coses s’estan fent malament, també s’ho hauria de pensar molt. A casa meva, d’això en diem demagògia i jugar brut, i no és el que la qualitat democràtica de la ciutat necessita, ni des dels partits polítics, ni des de mitjans de comunicació que creuen que han de decidir què és bo per a la ciutat i què no.

Aguantaré aquest pressing, que ja no ve d’aquí.

 

Encara més sobre el Banc d'Espanya ( i el que durarà, em temo)

 

Això del Banc d’Espanya, si no s’atura aviat, té pinta de ser un bon culebrot. Ara hem sabut diverses coses més sobre el presumpte projecte. Ara en parlarem, però abans assenyalar que el ple ha aprovat una moció que insta un altre ús -un centre cultural i cívic- per a l’edifici. Vaig tenir una mica de notícia sobre aquesta proposta, i qui me’n va parlar va fer referència a l’Alhondiga de Bilbao. Sí però... l’Alhondiga té 43.000 m2, i el Banc d’Espanya de Tarragona uns modestos  2.770 m2. Clar que es poden fer coses a escala, però és com si diguéssim que, a la Sala del Magatzem, hi volem fer un Liceu. A escala. Per molt bona voluntat, no pot ser. Però això no vol dir que un ús de centre cívic no sigui possible. És igual.

Anem per feina. S’han anat produint algunes declaracions, per part del govern municipal, insistint en el fet que no cal modificació del POUM, que amb la mutació demanial n’hi ha prou, i sempre parlant de “l’equipament que suposa el parador”. I fins i tot, al diari Més Tarragona, surt un plànol (aquí baix) que corregeix el que va publicar fa una setmana el Diari de Tarragona, i ara el nou edifici no envaeix els números 50 i 52 del carrer August, sinó que se situa sobre la mitgera del 52 i ocupant una part dels jardinets.

Com que hi ha moltes coses a dir, anem per parts.

1. Sobre l’ús d’hotel allí. Ja vaig dir que no el veig clar, entre d’altres coses, per motius d’accessibilitat. La Rambla Nova i el carrer Pau Casals són d’intensa circulació, i August és estret. Un representant del sector turístic va demanar que s’assegurés un bon aparcament, que la clientela d’un hotel de luxe -que això es pretén- no vol anar pel carrer arrossegant maletes. I m’ho crec; jo no he estat mai -no ha passat, no és cap prejudici- en un parador, però entenc el que vol dir: accés rodat a la porta, i aparcament al mateix hotel. I això no ho tindríem. És clar, també podem dir que no cal que sigui de luxe, però aleshores es desmunta tot el discurs sobre el parador.

2. Sobre ús hoteler. Ho he escric i m’hi refermo: no és un equipament. Per  molt que ho vulguin dir, com allò de pop com animal de companyia. No és un equipament. Per demostrar-ho, podem anar al mateix POUM (bé, a les Normes). A l’hora de regular els usos, el primer que fan és definir-los, que quedi ben clar què vol dir el POUM quan diu ús sanitari, o ús residencial, o el que sigui.

Doncs bé, l’article 92.2 de la Normativa, que defineix l’ús hoteler, diu:

“2. Ús Hoteler. Edifici destinat a allotjament temporal, de curta durada, de transeünts, regentat per un titular diferent del conjunt dels ocupants i que poden disposar de serveis comuns, com a neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc., com poden ser els hotels, aparthotels i, en general, els del ram de l’hostaleria.”

Jo crec que això s’assembla molt -del tot- al que fan als paradors, la veritat. Però per comparar, vegem què diu sobre els equipaments. L’article 92.8 diu:

“8. Ús Dotacional i/o equipaments comunitaris. És el que serveix per proveir als ciutadans de l’equipament que fa possible la seva educació, enriquiment cultural, servei sanitari etc. i, per tant, tenen un caràcter comunitari.”

Vaja, això no em recorda per res un parador.

I com que el POUM -les Normes- diu que és un equipament, s’ha de destinar al que diu l’article 92.8. I si no es vol que sigui això, aleshores sí que cal modificar el POUM. No caldria per a destinar-lo a un ús diferent però que també fos equipament. De fet, ara és equipament administratiu perquè això era quan es va fer el POUM, i les Normes ho han respectat, però això no és cap problema.

I això no és un tema menor. Recordeu -ja ho vaig escriure- que el culebrot del Fortí de la Reina venia d’una cosa similar, aleshores amb l’ús d’una zona verda. Volem repetir?.

3. Sobre la mutació demanial. Això sembla ser la pedra de toc que fa bona l’operació. A veure, la mutació passa la propietat d’un bé de domini públic a una altra administració. Sembla, ara, que al Ministeri d’indústria i turisme. Però, és clar, els paradors els administra l’empresa Paradores de España, que és sector públic -és una empresa estatal- però no és administració pública, que és molt diferent (qualsevol estudiant de dret públic els ho pot explicar). Es fa una mutació demanial amb el Ministeri perquè aquest, al seu torn, ho cedeixi -no sabem amb quin títol jurídic- a una empresa? No m’acaba de quadrar.

4. Sobre el projecte. O sobre el que surt a la premsa, que ja hem vist dos projectes diferents. Suposem que és cert que els edificis del carrer August no es toquen (i deu ser així, perquè això sí que és modificació del POUM molt clara).

Com que sempre ens han parlat d’un parador de 7.000 m2, i que 3.000 (que són 2.700, però no ens barallarem per això) són de l’actual edifici, i 4.000 més en un nou edifici, fem números. El dibuix que publica avui el Diari Més són uns 400 m2 de planta. Per a tenir 4.000 m2 de sostre, això voldria dir fer un edifici de deu plantes. Algú s’imagina això sobre l’edifici del Banc d’Espanya? Jo no, francament. Però, o és això, o fer més planta. I si no es vol passar de quatre plantes d'alçada, aleshores haurà de tenir una planta de 1.000 m2... que és una mica més del que fan els jardinets. Volem un bloc que ocupi el cent per cent dels jardinets, fins al límit de la tanca amb Pau Casals?. Jo no, la veritat. I, per cert, el que està protegit no és només l’edifici, és tot el conjunt, jardins i tanca inclosos. I a la imatge del diari Més, part del nou edifici se situa sobre l'existent, suposo que volat. Volem això, tambe, desvirtuar l'edifici actual amb un pegat?

 

Tot plegat em sembla un despropòsit, molt preocupant. Perquè crec que una administració pública -i això val per a l’Ajuntament però també per al Ministeri- hauria de ser rigorosa. El Ministeri sap que això és un equipament i que no hi pot anar un hotel? Sap que la superfície del jardinet és la que és? M’agradaria pensar que, en una operació d’aquest tipus, es fa una tasca de documentació exhaustiva -per exemple, consultar el POUM- per estar-ne segur. Clar que també pot ser que diguin que es refien del que els diu l’Ajuntament de Tarragona, que seria raonable -confiança entre les administracions- però aleshores em preocupa més, perquè estic segur que a l’Ajuntament hi ha bons professionals capaços de veure això, i no entenc que no ho diguin. O que no els facin cas. 

Si fos conspiranoic, que no en soc (i no en vull ser) pensaria que s’està fent una operació electoralista, sabent que no és viable, per a excitar les il·lusions d’una part de la població, favorable a la idea de tenir un parador (un altre dia podem parlar de si aquesta és l’estratègia turística que hem de tenir com a ciutat -que potser sí- o de si no cal fer mes coses) des de la idea de “si altres capitals de província la tenen, jo també” molt pròpia dels qui tenen com a màxima aspiració ser capital de província espanyola. També presentar-se com els qui han estat capaços de fer alguna cosa amb aquest edifici i que, si no pot ser, és perquè l’oposició és molt dolenta i posa pals a les rodes, i els han de castigar a les eleccions. Però tranquils, que com que no soc conspiranoic, no creuré que això passi. Sí que creuré -i ho lamento- que es fan les coses amb molta, massa, frivolitat, i que a Tarragona ens mereixem fer les coses amb més serietat.

No crec que s’acabi aquí, això. Continuarà.

I encara més sobre el Banc d'Espanya

 

Això del Banc d’Espanya a Tarragona és un caixa de sorpreses. Si diumenge sabíem com és el projecte, ahir el Diari de Tarragona ens informava de com s’hi volia arribar. Bàsicament, que no cal esperar a cap modificació del POUM (o al nou POUM) i que pensen fer una mutació demanial amb l’administració de l’Estat, i per això no caldria cap concurs ni, se sobreentén (o almenys jo ho sobreentenc; si no és així agrairé les correccions) tampoc no hi hauria cap cànon a percebre per l’Ajuntament.

Sobre això, alguns comentaris.

Cal distingir entre la qualificació urbanística, i el que és la cessió de l’ús. Un bé municipal, com és l’edifici del Banc d’Espanya, el pot usar l’Ajuntament de manera directa o ho pot fer algú altre, sigui una administració, sigui un privat. Exemples del primer, qualsevol equipament municipal, com ara els centres cívics. Del segon, el Palau d’Esports, en què el sòl era de titularitat municipal, el Palau és de la Generalitat, i en fa ús l’Ajuntament. Del tercer, i un cas una mica peculiar, el restaurant Mas Rosselló, quan funcionava, que era en un sòl municipal amb un contracte de cessió.

En tots els casos, però, l’ús admès segons la qualificació urbanística és el d’equipament. Fins i tot en el cas de Mas Rosselló, amb una qualificació específica del POUM, l’article 147 de les Normes, que diu:

“Les NPU grafien als plànols d’ordenació els equipaments públics destinats a l’ús hoteler i de restauració en aquells casos on la seva implantació es considera d’interès públic o social pel servei o suport que exerceix respecte dels espais lliures on es situen, que normalment corresponen a parcs de grans dimensions o localitzacions perifèriques on són necessàries funcions d’atracció i dinamització que contribueixin a fomentar l’ús públic i la seva conservació.”

Aquest no és el cas del Banc d’Espanya, que és un 7aT, que vol dir equipament (7) de titularitat municipal (a) i d’ús administratiu (T). Això darrer es pot canviar sense modificar el planejament general. Però el que no canvia és que és un equipament. I, per cert, si les Normes especifiquen que hi ha alguns casos en què l’ús hoteler és compatible amb l’equipament, deu ser perquè de forma general no ho és, oi?

Pel que sembla que diu el secretari de l’Ajuntament  «Como que no estamos asignando usos, sino mutando el tipo de equipamiento, solo deberá haber la autorización del pleno» s’entén que es considera que un parador és un equipament? En tinc molts dubtes; tants que no m’ho crec. Per molt que en diguin parador, que sona més maco, és un hotel. I Paradores Nacionales, que es qui els explota, és una societat mercantil. Se’m fa molt difícil.

Per cert, que la noticia parla de Turespaña, que és una empresa que es dedica a la promoció turística d’Espanya, diferent de Paradores, que és una empresa mercantil.

De fet, la mutació demanial és, segons el diccionari de dret administratiu del Termcat:

“Acte en virtut del qual s'efectua la desafectació d'un bé o un dret del patrimoni públic i, simultàniament, l'afectació a un altre ús general, finalitat o servei públic de l'Administració pública o dels organismes que hi estan vinculats o que en depenen.”

Ja sé que és un diccionari i no un tractat, però crec que si no fos important la condició d’afectació a l’ús general, finalitat o servei públic, no ho dirien. De manera que la clau de volta està en la consideració o no del parador com a equipament. Bé diuen que “la vía escogida será la misma que se impulsa en la Tabacalera para la biblioteca”. Sí, però amb la diferència que la biblioteca sí és un equipament.

Això és significatiu, a Tarragona. Molts recordem el cas del Fortí de la Reina, una zona verda segons el Pla general, on es va donar una llicència de restaurant que no hi podia anar de cap manera. En aquell cas, algú -un algú que va rebre pressions i persecucions de tota mena- es va entestar a portar-ho als tribunals, que, com no podia ser altrament, li van donar la raó. En aquell cas, però, tothom, a l’Ajuntament, va fer l’orni. Què passaria si això del parador tira endavant, algú ho recorre, i, amb el parador fet i en marxa, es diu que ni parlar-ne?.

Ara bé, tot això en el cas de l’actual edifici. Si a més es vol ampliar per la banda de darrera, com deia la notícia de diumenge, aleshores cal modificar el planejament general per força, perquè, a no ser que les comprin, cal expropiar les finques dels números 50 i 52 (diumenge vaig dir 48 i 50; avui ho he anat a mirar i són aquests números, mea culpa) del carrer August, i justificar l’expropiació per interès general. Això -l’expropiació- podria ser si és qualifiquessin d’equipament... que no admet l’ús hoteler. Vaja, un veritable embolic.

 

 

 

Més sobre l'edifici del Banc d'Espanya

 

Fa quatre dies publicava un apunt sobre la proposta de Casa de la Festa a l’edifici del Banc d’Espanya, amb unes preguntes sobre el projecte de fer-hi un parador, i avui el Diari de Tarragona ens informa de detalls del projecte (AQUÍ). El més sorprenent per a mi és que l’ampliació -l’edifici actual, amb 2.771 m2, no dona per a un parador- es fa, no -o no del tot- als jardinets de darrera, sinó amb façana als jardinets i al carrer August. Es pot veure a la imatge.,

Això vol dir moltes coses. Vol dir que s’hauria de fer una modificació del planejament general -ara, les Normes, cosa que veig difícil; i sinó, al POUM- per a qualificar-ho tot d’ús hoteler, i, no sé com, justificar l’expropiació de la resta, juntament amb la requalificació oportuna.

Recordem que el Banc d’Espanya és equipament, i no admet l’ús hoteler, i caldria canviar-ne la qualificació... i perdre un equipament. I els números 48 i 50 del carrer August, on aniria l’ampliació, tenen ús residencial -que admet l’hoteler- però que caldria obtenir, mitjançant compra o expropiació, però per això caldria que hi hagués un interès públic objectiu, que jo no veig que quedi justificat. Fer fora gent de les seves cases, o les activitats econòmiques -el Soterrani! La meva llibreria!- per a un hotel, per molt parador que sigui, em costa d’empassar. A banda que, si s’expropia, cal reallotjar. Algú ha fet números del que costa això? Algú ha calculat el calendari de modificació de les Normes (perquè tenir el POUM definitivament aprovat en tres anys no m’ho crec)? Algú ens explicarà les condicions de cessió d’un bé municipal com és el Banc d’Espanya a Paradores Nacionales? Perquè, si Paradores ja té projectes fets, i diu que hi ha coses que fa mesos que estan tancades, suposo que això ho deuen tenir parlat i aclarit, oi? O és que Paradores es posa a fer projectes sense saber les condicions de disposició del bé?

Vaja, que no ho veig gens, gens clar. 

Sobre la Casa de la Festa al Banc d'Espanya

 

Ha revifat un dels clàssics tarragonins: què fer amb l’edifici del Banc d’Espanya. Un clàssic, que fa dècades que dura, amb diversos projectes perduts pel camí, com ara aquell “Rambla Science” (perquè, com tothom sap, parlar de Ciència a la Rambla o similar, en la llengua del país, és impensable). En fi, renuncio a recordar aquell pla d’equipaments que vaig fer, que partia del principi “Primer, aclarim què necessitem, i després a veure on ho podem posar” perquè ja veig que es impossible.

Hi ha ara, que jo sàpiga, dues propostes: l’hotel-parador, i la Casa de la Festa.

Ja deixo clar d’entrada que m’agrada la Casa de la Festa (hi havia pensat més d’un cop, però no escrit ni verbalitzat; és igual). M’agrada perquè crec que l’actual emplaçament és bastant desafortunat, i perquè un equipament així a la Rambla genera un nou punt d'atracció, i fora de la Part Alta, que també està bé. De fet, aquests arguments eren presents quan, fa un grapat d’anys, ens -la primera persona és oportuna- vam plantejar de posar-hi l’oficina de turisme de Tarragona. Una oficina de turisme que fusionava la municipal i la de la Generalitat -que continua en aquell forat impresentable del carrer Fortuny- i generava un gran portal del turisme al Camp de Tarragona. Una oficina amb una llibreria-botiga de productes tarragonins (expressament exclosos barrets mexicans, nines de manoles flamenques i coses així!) basada en l’experiència de l’oficina de turisme de Segovia, que va -o anava- molt bé. No va poder ser.

La proposta del parador o hotel té gairebé la mateixa història, perquè ja el 2008 van venir a proposar-la al govern municipal, i recordo haver estat present en una reunió amb l’alcalde i amb els proposadors. Vaig escoltar atentament i, al cap d’uns dies -jo soc dièsel, necessito el meu temps- vaig adreçar una nota al meu regidor i a l’alcaldia amb unes consideracions, que em semblen majoritàriament vàlides avui dia, i que recupero de memòria:

És un equipament. Per a poder acollir un hotel, caldria canviar-ne la qualificació; és a dir, modificar les Normes actuals, o el futur POUM. I perdre sòl d’equipaments, que no sé si ens convé.

Tot i que els jardins posteriors són també equipament, no zona verda, es tracta d’una de les poques zones enjardinades al centre urbà. Tampoc no sé si paga la pena perdre-les.

En tot cas, la modificació del planejament general hauria de contemplar el que diu l’article 97.2bis.d) de la llei d’urbanisme, és a dir:

“d) Si la modificació consisteix en la reducció, en l’àmbit del pla, de la superfície dels sòls qualificats d’equipaments de titularitat pública, la reducció ha de quedar convenientment justificada en virtut de qualsevol de les circumstàncies següents:

Primer. Per la suficiència dels equipaments previstos o existents per fer front a les necessitats.

Segon. Per la innecessarietat dels terrenys per a la prestació del servei que en motivava la qualificació, pel fet que el servei en qüestió ha passat a prestar-se en altres terrenys de titularitat pública.

Tercer. Per l’interès públic prevalent de destinar els sòls a un altre sistema urbanístic públic.”

Tenim prou sòl d’equipaments, al centre de la ciutat? El parador és un interès públic prevalent? No ho tinc clar, la veritat.

L’hotel se situaria amb façanes a la Rambla Nova, el carrer Pau Casals, i el carrer August. Els dos primers, carrers de pas, especialment el segon, que comunica Rambla i Ramón y Cajal amb la Rambla Vella, molt transitat. I el tercer, un carrer força estret, d’uns vuit metres. Em sembla d’una accessibilitat rodada complicada, pensant en els usuaris de l’hotel i els subministraments necessaris. Per cert, que el que es va proposar aleshores tenia, a l'inevitable render engrescador, una mena d'auditori obert a la planta baixa, amb façana al carrer Pau Casals. Els vaig fer notar que per allí -que és de pujada- passen nombrosos autobusos, i que el soroll impediria sentir l'orquestra de cambra que hi haven dibuixat. La cara que van fer em va convèncer que -mai milllor dir- tocaven d'oïdes. 

Per altra banda, no sé si s’ha dit (potser sí i jo no me n’he assabentat; agrairé correccions) en quins termes Paradores Nacionales -que és una societat mercantil, no una ONG- faria ús d’aquest espai. Suposo que en pagaria un cànon, ja que és de titularitat municipal. I, ara que hi penso, en termes de competència, potser caldria fer un concurs per a l’hotel, i obrir-ho a altres empreses. I es pot obrir un concurs si no està clar que l’ús sigui admissible?. No sé, no sé...

Això no vol dir que no cregui d’interès tenir, a Tarragona, un hotel singular, de categoria. Crec que això ajudaria a canviar el perfil turístic, i accedir a un públic mes exigent i que gasta més, i que permet que els llocs de treball que crea puguin ser també més exigents i més ben pagats. Això ha de ser forçosament un parador? No necessàriament. O no necessàriament un parador al Banc d’Espanya. Podria ser perfectament un Mas Sordé rehabilitat.

Sobre això, ja vaig deixar dir que no m’entusiasma la idea de la promoció que  es vol fer a Mas Sordé, però tampoc no la veig tan negativa com es pretén per alguns oponents (un dia hauríem de parlar sobre si el tremendisme d’algunes manifestacions ecologistes no és contraproduent; un altre dia, però). En vaig parlar AQUÍ, AQUÍ, AQUÍ i AQUÍ. 

Vull dir que em sobra l’acusació que “ho ompliran tot de xalets”, que no és certa, i també em sobra la demagògia dels qui presenten com un gran canvi que l’edificabilitat es concentri en un espai, en formats plurifamiliars... que és exactament el que ja preveia el POUM anul·lat. A veure si som més seriosos, tots plegats.

Això es podria lligar a l’efectiva rehabilitació i posada en marxa del Mas Sordé com a hotel de luxe; fins i tot condicionant part de les llicències d’edificació o de primera ocupació al fet que la rehabilitació estigués en marxa. Una mica com la pràctica del qui fou director general d’urbanisme, Joan Antoni Solans, que condicionava les urbanitzacions enganxades als camps de golf al fet que primer es fes el camp de golf.

Mas Sordé, a més, té una derivada metropolitana interessant, aquesta de veritat, que és fer massa crítica amb Pinalbert i -una mica menys- amb Cocons, una massa crítica que fes més viable el bus urbà -que ja no seria tarragoní, seria metropolità- i altres serveis.

Clar que això demana una determinada visió que no sé si es té gaire. Quan hi ha un alcalde que diu “No necesito el permiso ni el apoyo de nadie para pedir una estación para Tarragona” ja queda clar que això de metropolità no s’entén de cap manera, per moltes associacions d’impuls i jornades que es facin. Que tot és de cara a la galeria. Ves que no digués "Jo no tinc perquè solucionar problemes al Catllar". 

En fi, tinc la sensació que això del parador al Banc d’Espanya no passarà d’ocurrència -com la biblioteca que alguns també van proposar, en vaig parlar AQUÍ (amb una errada sobre la zona verda, que no he volgut corregir) i haurem de continuar esperant que, abans de llençar idees, es facin números i es mirin els plans i tots els condicionants.

Notes sobre el PLATER (i 4)

 

4. El Decret

El PLATER té, jurídicament, la categoria de reglament, i s’aprova per decret (de fet, el que hi ha a informació pública és el projecte de decret). En aquest text hi ha algunes coses que em grinyolen i que espero que algú que sàpiga mes dret que jo (només he après el que m’he anat trobant quan batallava amb plans) m’expliqui o em corregeixi. Així:

L’article 10.1.b del Decret defineix els sòls artificialitzats, i hi inclou els sistemes d’espais lliures públics i els sòls urbanitzables.

Tinc seriosos dubtes sobre la idoneïtat d’incloure els espais lliures públics en els sòls artificialitzats susceptibles (teòricament) d’acollir alguna instal·lació. Ja em penso que queda subjecte a la normativa específica de cada sistema, i que podria ser ben bé que una edificació dins d’un espai lliure (possible, tot i que de manera restringida) pugui acollir plaques fotovoltaiques, però m’hagués semblat més prudent no incloure-les.

Per altra banda, també hi inclou els sòls urbanitzables. Entenc que un sòl urbanitzable serà, al seu dia, un sòl urbà i, per tant, artificialitzat. Però també que això pot canviar (hauria de ser mes freqüent l’exercici de passar d’urbanitzable a no urbanitzable!) i aleshores com quedarà? S’hi aplicarà una d’aquelles modificacions del PLATER per la via de fet?

Els article 11 a 14 estableixen les prioritats dels diferents sòls, en màxima, alta, baixa o nul·la. Més endavant, però, els articles 19 a 22 regulen aspectes de tramitació, i allí es parla de prioritat “superior”. Ara be, la prioritat “superior” només la veiem a l’article 11, que regula les fotovoltaiques; la resta d’articles parla de prioritat “màxima”. Ja sé que sembla una collonada, però millor no generar equívocs.

I, pel que fa als efectes d’aquesta prioritat màxima, suposen que quan la Comissió territorial d’urbanisme o l’Oficina d’avaluació ambiental emetin una resolució negativa, ho hauran de justificar. Vaja! Jo em pensava que qualsevol resolució que denega ja ha de ser motivada! Potser això ha canviat -vaig estudiar dret administratiu fa molt de temps- però em sembla que no, o no del tot.

L’article 16.3 diu:

“3. La valoració i el seguiment del compliment d’objectius fotovoltaics es fa de forma agregada, de manera que la potència instal·lada de més en qualsevol dels àmbits d’actuació edificis, espais artificialitzats i espais no artificialitzats pugui servir per compensar l’objectiu establert per a la resta d’àmbits d’actuació.”

Entenc i comparteixo aquesta flexibilitat; si es tracta d’assolir un objectiu de renovables, que sigui com sigui... si no fos que també crec que hi hauria de pesar un objectiu de fer-ho consumint el menys sòl possible. En aquest sentit, doncs, em semblaria millor una discriminació positiva envers els sòls no artificialitzats, de manera que si hi ha més potència en edificis, això pugui restar del sòl no artificialitzat, però no a la inversa.

L’article 20, als punts a), b) i c) del punt 2 permet una mena d’adaptació automàtica quan la normativa sectorial que havia motivat la classificació d’una zona com a no apta hagi canviat (que un sòl deixi de formar part d’un espai natural, per exemple). Però això també ho estén a si “les capes d’informació georeferenciada haguessin canviat respecte de la normativa sectorial o de les capes d’informació georeferenciada vigents al moment d’aprovació o de la darrera revisió del PLATER”. Em sembla que hi ha una diferència notable entre una normativa -la modificació de la qual es pot acreditar i té un recorregut contrastable- i una capa d’informació georeferenciada. I, per cert, això també hauria de funcionar a la inversa, oi? Si el canvi és per a protegir, que la zona passi d’apta a no apta... No, la modificació del PLATER no ha de ser impossible, però es mereix una mica més de serietat.

 

5. Conclusions

Segur que es poden dir moltes més coses, del PLATER. No soc especialista en energies renovables (algú dirà “ja es nota!”) però sí una mica en planejament territorial. De manera molt sintètica, diria:

5.1. Reitero en bona part el que ja vaig dir (AQUÍ) sobre la necessitat de canviar la manera de veure les renovables. Mentre siguin vistes com una mena de càstig, i mentre siguin defensades amb arrogància i només amb interessos de mercat, no farem res.  

5.2. El PLATER fa un bon diagnòstic de la situació i de les necessitats globals en matèria d’energies renovables. Crec que és un bon principi per a prendre decisions sobre aquesta  matèria, que bona falta fa.

5.3.. Crec, també, que la metodologia aplicada per a la caracterització dels sòls aptes o no per acollir instal·lacions d’energia renovable és correcta (i, com tot, millorable, segur). L’assenyalament de criteris i la georeferenciació (des de la consideració de sòl de protecció especial als pendents, passant per la distància als nuclis) em sembla ben feta, al marge que segur que se n’hi podrien afegir.

5.4. El PLATER és un pla territorial sectorial. No és un pla urbanístic i, en conseqüència, no classifica ni qualifica sòl. En aquest sentit, és eficient en la part negativa -quan identifica els sòls no aptes- però els seus efectes en la part activa -els sòls aptes- són part necessària però no suficient. Si algú esperava -o temia- que el PLATER diria que aquí HI HA d’anar un parc eòlic o fotovoltaic, i que aquest sòl queda afectat, ho tenia molt mal entès. El PLATER diu que aquí HI POT ANAR un parc eòlic o fotovoltaic, en determinades condicions, i amb un procediment sectorial -urbanístic, ambiental, energètic- concret.

En aquest sentit, doncs, el PLATER possibilita però no garanteix res (perquè no és la seva feina!) i si no es compleixen les expectatives que té, si un municipi no arriba a fer el que li ha estat assignat, no passa res (bé, sí que passa de cara a la neutralitat climàtica) i no es multarà a ningú. I això posa de manifest les limitacions de l’instrument, però això ja se sabia, oi?.

5.5. El PLATER, doncs, és condició necessària -per a saber a on no- però no condició suficient per assegurar una bona cobertura de renovables. I de cap manera exhaureix les possibilitats i necessitats en matèria energètica; calen també mesures de foment, mesures fiscals, mesures legals, per arribar on cal. Sobretot, al meu entendre, calen mesures d’impuls públic, perquè això no es pot deixar en mans del mercat. El mercat ha fet, per exemple, que es concentrin bona part de fotovoltaiques i d’eòliques a les Terres de l’Ebre, Ponent, o al Camp de Tarragona, no per idoneïtat -o no només- sinó perquè en altres llocs hi ha (o hi ha qui ho creu així) expectatives d’uns altres usos més lucratius, lligats al sector immobiliari, i el sòl per a una planta fotovoltaica és més car que no pas en llocs on no hi ha aquesta expectativa. Que el PLATER no corregeixi això és un problema.

I seria bo posar sobre la taula -i que consti que això no és feina del PLATER- parlar de fiscalitat associada a la producció d’energies renovables i correspondència amb qui assumeix la instal·lació al territori. Entenc que això pugui despertar recels (el record de l’impost al sol del PP és immediat!) però em sembla imprescindible que si li diem a Valls -per dir algú- que ha d’assumir 110 MW el fotovoltaiques en sòl no artificialitzat, perquè el terme municipal té 55 km2, i que, en canvi, a Peralada (46 km2 de terme, 10.7 MW) a Forallac (49 km2, 14 MW) o a Montellà i Martinet (54 k2 i 2 MW), doncs això, li diem que moltes gràcies per la solidaritat, i continuarem tenint urbanitzacions caríssimes i camps de golf, que ens donen uns bons dinerets... vaja, que jo, de Valls, m’emprenyaria.

5.6. Discrepo d’aquest repartiment de quotes municipi per municipi, per diversos motius. En primer lloc, per inútil. Què passa si un municipi no hi arriba? Per moltes comissions i informes de seguiment que hi hagi, aquesta assignació i res és res. El PLATER no té força legal per obligar (a qui? A l’Ajuntament?) a l’assoliment d’aquestes quotes. Però també per ineficient. Aquest esmicolament fa que hi hagi unitats ineficients -el cas de Capafonts, citat; però molts més- i no facilita pactes locals més eficients i que, per ser fets des de la base, serien més legítims i més ben rebuts.

5.7. El PLATER no territorialitza dèficits`(de fet, ni tan sols els calcula) sinó que assigna en funció de la capacitat absoluta (no de la necessitat). La lògica limitació de sòls aptes hauria de venir compensada per una major exigència en edificis i, si és possible, en sòls artificialitzats. Si es creu que un aerogenerador fa mal a la vista, això passa a tot arreu, no en uns llocs sí i en uns altres no.

Tenim molta feina.