Malgrat
el confinament, i que ens sembla que la vida oficial s’ha aturat,
no és en bé així. L’administració té el seu temps particular,
inexorable i imparable, i ha fet que, per aquesta figura que és el
silenci administratiu positiu, el pla parcial de Mas d’en Sordé
hagi quedat aprovat definitivament. Sobre el pla parcial en si, ja va
dir què en pensava
AQUÍ
i
AQUÍ
i no en parlaré més. Cap
interès específic en què es faci, però tampoc esquinçar-se les
vestidures amb una sobreactuació patètica.
El
que em crida l’atenció és aquesta manera de fer: com que el
govern no vol aprovar el pla, però no troba la manera legal
d’oposar-s’hi, s’inhibeix i deixa que actuï el mecanisme legal
pensat per fer que la inactivitat de l’administració no perjudiqui
els drets de la ciutadania. Realment és aquesta manera de fer la que
volem al nostre Ajuntament? No em sembla la millor. El Govern hi és
per mullar-se, a les verdes i a les madures, per a prendre decisions,
i per a entomar les que no li agraden. El pla parcial s’ha
arrossegat molts mesos, anys, per l’Ajuntament, en aquelles
tramitacions absurdament complicades i farragoses del planejament
urbanístic (i això no és tot responsabilitat ni de l’Ajuntament
de Tarragona ni d’aquest govern, que consti) i hi ha hagut molts
moments en els quals s’ha pogut incidir en l’ordenació, en els
marges que e POUM permet.
Deixar
que les coses passin, retirar punts de l’ordre del dia per la por
escènica a pressions de determinats grups, i, ja més lluny, parlar
del pla sense saber-ne el contingut, són coses que han passat amb
aquest tema, i que no són un bon senyal per l’urbanisme municipal,
que demana serietat, coneixement, i que ha de donar seguretat a
tothom. Uns processos lents, complicats, que impliquen molts agents,
no es poden tractar de manera lleugera o, encara menys, absentista.
Ens mereixem més serietat, més seguretat, i més claredat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada