Tornem amb la Savinosa, que sembla que
continuarà donant motius de debat per una temporada. Com a
conseqüència de l’anul·lació del POUM, la modificació
proposada decau, però això no vol dir que ens haguem de quedar
sense fer res. L’Ajuntament -pel que conec per la premsa- planteja
ara la possibilitat d’enderrocament de tot el que queda del
preventori, prèvia descatalogació, i la consideració de la finca
com a espai obert, tot i que manifesta estar obert a altres
propostes. I, mentrestant, recupera una vella proposta, enretirar la
tanca perimetral fins al límit de les edificacions, i permetre l’ús
públic d’aquesta part de la finca.
Sobre
això darrer no cal que digui que hi estic plenament d’acord, més
que res perquè, el 2011, vaig participar en la formulació de la
proposta. Una proposta que no pretenia ser una solució definitiva,
però sí un avanç i una millora mentre no arribava aquesta solució.
Per
la resta, algunes consideracions:
1.
Hem de mantenir el que queda del preventori? En tinc els meus dubtes,
i dubtes vol dir dubtes. Em remeto a l’opinió de gent més experta
en temes de patrimoni, però, en tot cas, sí que tinc clar que, si
prenem la decisió de conserva-ho, aleshores ho hem de fer bé. Vull
dir que caldrà, doncs, dedicar-hi recursos i fer una conservació
efectiva i no només nominal. Hi està disposada, la Diputació, com
a propietària?.
2.
No confonguem les coses. El treball fet pel grup d’arquitectes que
va guanyar el concurs em mereix tots els respectes com a exercici
professional. I crec, pel que conec -que no és tot- que hi ha un
important treball de reflexió sobre volums, sobre capacitat de
l’espai, sobre composició, que és un actiu important per a
qualsevol decisió que es prengui (i sobre això diré més coses més
endavant). Però no perdem de vista que el nus de la qüestió és
l’ús de la finca, i a això anava la modificació decaiguda del
POUM.
Aquesta
modificació, com és habitual en el planejament urbanístic, tocava
el què i el com. És a dir, ens deia quins usos -el què- eren
admesos o no, i ens deia les condicions en les quals aquests usos es
poden materialitzar -el com- en termes de volum, d’alçades, de
sostre, de situació dins la finca, etc.
Les
dues coses són importants, però fixem-nos que el plany col·lectiu
sobre la Savinosa és «que no s’hi feia res», i ara surten veus
dient que aquesta nova i enèsima situació de paràlisi és la que
impedeix que allí hi hagi un ús al servei de la ciutadania. I això
és mentida.
El
que impedeix -ara i abans- aquest ús públic, de servei, és la
manca d’un projecte concret, solvent tècnicament, i amb el
finançament adequat, però no el planejament urbanístic. Sens
perjudici que les opcions morfològiques proposades a la modificació
del POUM siguin millors, o ampliïn el marge d’actuació d’un
projecte arquitectònic concret -i crec que ho fan- no hi ha hagut
mai cap impediment des del punt de vista dels usos. Ara mateix, el
dissabte 28 de novembre que és quan escric això, una sol·licitud
de llicència de rehabilitació dels edificis per a un ús
d’equipament, dels que preveu el PGOU del 95 -l’ara vigent- que
són els mateixos que preveia el POUM difunt, seria perfectament
possible. Ara mateix, i abans, l’ús educatiu, universitari,
cultural, de parc tecnològic, administratiu, assistencial... és
perfectament possible (també altres usos d’equipament col·lectiu
com deixalleria, aparcament o cementiri, que no crec que plantegi
ningú).
Quedi
clar, doncs, que des del punt de vista del què, la modificació del
POUM només tenia un objectiu: fer possible l’hotel, i també
altres usos no propis d’equipament (oficina, restauració, lleure).
Amb la modificació aprovada, doncs, podríem tenir l’hotel, i, a
les restes del preventori, estaríem exactament igual que ara: a
l’espera de projecte i finançament. Res més.
3.
Una altra cosa és el com, les condicions en què es materialitzen
aquests usos. La modificació del POUM proposava un augment de
sostre, que passava de 10.081 m2 a 24.585 m2 (en un article de l’amic
Rafael López Monné he vist unes altres xifres; voldria saber d’on
surten; les meves, de l’informe municipal de 19.10.20).
Aquest
sostre total se situa en sis àmbits d’ordenació, que entre tots
ocupen 16.737,30 m² de sòl, i es permeten transferències de sostre
de fins a un 10% entre l’assignat a cadascun dels sis àmbits
d’edificació. Transferències que, en tot cas, no poden alterar el
còmput total de 24.585 m2.
En
aquests 6 àmbits d’ordenació, el document defineix una geometria
edificatòria tot regulant per a cadascun, a banda del sostre màxim,
uns perímetres reguladors, alineacions obligatòries, número de
plantes, alçada reguladora, limitació de l’ocupació màxima,
així com el gàlib màxim on col·locar les edificacions. És
important tenir en compte que qualsevol projecte d’edificació ha
de complir totes les condicions, inclòs el sostre. Totes. Ho dic
perquè han circulat unes imatges amb una projecció de l’edificació
possible que em semblen exagerades (però voldria conèixer
l’expedient a fons, i les raons que duen a fer aquella projecció)
i que em temo -insisteixo, a reserva de conèixer més dades- que han
estat fetes projectant al màxim totes les possibilitats de gàlib,
alçades, etc, però no el sostre. I, si fos així, em semblaria una
mala manera de fer les coses; necessitem dades, dades rigoroses,
contrastades, i no intoxicacions. I això no és incompatible, al
contrari, amb considerar que aquests 14.501 m2 de sostre de més són
massa, però prou feina tenim amb el que és, com per haver d’anar
destriant el que no és.
4.
Last but not least. Un debat de fons, important, és el fet que la
finca passa de ser equipament -un sistema, és a dir, amb vocació
d’ús públic- a ser una zona -és a dir, susceptible d’usos
privatius-. Aquest canvi es legal -tenim unes lleis que permeten
moltes coses- però això no vol dir que em sembli ni just ni
convenient. A la part de sostre que no són els 8.171,90 m2 de sostre
destinat a habitacions (compte: només habitacions o hotel? Els
serveis de l’hotel -zones comunes, restaurant, gimnàs, spa,
salons...- són dins d’aquests 8.171,90 m2 o no?) hi poden anar
usos d’oficina, de restauració, recreatiu musical, de lleure i
d’educació en el lleure. Els quatre primers -potser el primer no
tant- poden ser al servei de l’hotel, si els 8.171,90 m2 són, com
diu, només per «habitacions». Vol dir això, doncs, que el sostre
per a equipament d’ús públic seria menor o inexistent. Ens ho
haurien d’explicar molt bé, tot això.
I
que no es digui que l’hotel és condició imprescindible per a la
recuperació i posada en servei del que resta. A no ser que la
modificació digui -que no ho sé, i m’agradaria saber-ho- que
l’hotel està condicionat a la rehabilitació dels edificis del
preventori, o que el cànon que la Diputació ingressarà pel dret de
superfície de l’hotel serà un ingrés finalista per a la
rehabilitació, si no hi ha condicions així, és perfectament
possible l’escenari hotel en marxa i preventori caient a trossos.
I
un afegit per a tots els que van proposant coses -des de la facultat de
ciències naturals a l’oficina de l’anella verda passant pel que
sigui-: les preguntes bàsiques són: això quant costa i qui ho paga.
Si no sabem la resposta a això, és tot música celestial.