dilluns, 30 de novembre del 2020

Josep M. Milà, en paus


Finalment, el jutjat corresponent ha sobresegut la denúncia a Josep M. Milà per uns suposats delictes de prevaricació, tràfic d’influències, i delicte contra l’ordenació del territori. 

Sobre què pensava d’aquesta acusació, i de fer costat a Josep M. Milà ja vaig dir què en pensava quan va anar a declarar (ho podeu veure AQUÍ).

No cal dir com celebro que s’hagi arxivat el tema -no crec que el recurs presentat tingui gaire recorregut- i s’acabi aquest malson. Però més enllà del fet concret, caldria pensar en aquesta judicialització de la política, que traspassa el govern als jutges, amb els resultats que anem veient -no només en aquest cas- i amb el que suposa de limitació del debat públic. També seria bo pensar sobre la congruència dels qui es diuen antisistema, critiquen contínuament la fiscalia i els jutges, llencen fems -o riuen les gràcies a qui ho fa- a la porta dels jutjats, i després hi van amatents a buscar un altaveu per les seves posicions. No se si algú ho farà. 

Que descansis, Josep M., que bé t’ho mereixes, 

(foto extreta del Diari de Tarragona, amb l’advocada -i també amiga- Montse Boronat; si en sabés l'autor, el posaria. I si el DdT no vol que la publiqui -que hi té tot el dret- la trec)

dissabte, 28 de novembre del 2020

Apunts d'urbanisme tarragoní. 7: la Savinosa (de nou)

 



Tornem amb la Savinosa, que sembla que continuarà donant motius de debat per una temporada. Com a conseqüència de l’anul·lació del POUM, la modificació proposada decau, però això no vol dir que ens haguem de quedar sense fer res. L’Ajuntament -pel que conec per la premsa- planteja ara la possibilitat d’enderrocament de tot el que queda del preventori, prèvia descatalogació, i la consideració de la finca com a espai obert, tot i que manifesta estar obert a altres propostes. I, mentrestant, recupera una vella proposta, enretirar la tanca perimetral fins al límit de les edificacions, i permetre l’ús públic d’aquesta part de la finca.

Sobre això darrer no cal que digui que hi estic plenament d’acord, més que res perquè, el 2011, vaig participar en la formulació de la proposta. Una proposta que no pretenia ser una solució definitiva, però sí un avanç i una millora mentre no arribava aquesta solució.

Per la resta, algunes consideracions:

1. Hem de mantenir el que queda del preventori? En tinc els meus dubtes, i dubtes vol dir dubtes. Em remeto a l’opinió de gent més experta en temes de patrimoni, però, en tot cas, sí que tinc clar que, si prenem la decisió de conserva-ho, aleshores ho hem de fer bé. Vull dir que caldrà, doncs, dedicar-hi recursos i fer una conservació efectiva i no només nominal. Hi està disposada, la Diputació, com a propietària?.

2. No confonguem les coses. El treball fet pel grup d’arquitectes que va guanyar el concurs em mereix tots els respectes com a exercici professional. I crec, pel que conec -que no és tot- que hi ha un important treball de reflexió sobre volums, sobre capacitat de l’espai, sobre composició, que és un actiu important per a qualsevol decisió que es prengui (i sobre això diré més coses més endavant). Però no perdem de vista que el nus de la qüestió és l’ús de la finca, i a això anava la modificació decaiguda del POUM.

Aquesta modificació, com és habitual en el planejament urbanístic, tocava el què i el com. És a dir, ens deia quins usos -el què- eren admesos o no, i ens deia les condicions en les quals aquests usos es poden materialitzar -el com- en termes de volum, d’alçades, de sostre, de situació dins la finca, etc.

Les dues coses són importants, però fixem-nos que el plany col·lectiu sobre la Savinosa és «que no s’hi feia res», i ara surten veus dient que aquesta nova i enèsima situació de paràlisi és la que impedeix que allí hi hagi un ús al servei de la ciutadania. I això és mentida.

El que impedeix -ara i abans- aquest ús públic, de servei, és la manca d’un projecte concret, solvent tècnicament, i amb el finançament adequat, però no el planejament urbanístic. Sens perjudici que les opcions morfològiques proposades a la modificació del POUM siguin millors, o ampliïn el marge d’actuació d’un projecte arquitectònic concret -i crec que ho fan- no hi ha hagut mai cap impediment des del punt de vista dels usos. Ara mateix, el dissabte 28 de novembre que és quan escric això, una sol·licitud de llicència de rehabilitació dels edificis per a un ús d’equipament, dels que preveu el PGOU del 95 -l’ara vigent- que són els mateixos que preveia el POUM difunt, seria perfectament possible. Ara mateix, i abans, l’ús educatiu, universitari, cultural, de parc tecnològic, administratiu, assistencial... és perfectament possible (també altres usos d’equipament col·lectiu com deixalleria, aparcament o cementiri, que no crec que plantegi ningú).

Quedi clar, doncs, que des del punt de vista del què, la modificació del POUM només tenia un objectiu: fer possible l’hotel, i també altres usos no propis d’equipament (oficina, restauració, lleure). Amb la modificació aprovada, doncs, podríem tenir l’hotel, i, a les restes del preventori, estaríem exactament igual que ara: a l’espera de projecte i finançament. Res més.  

3. Una altra cosa és el com, les condicions en què es materialitzen aquests usos. La modificació del POUM proposava un augment de sostre, que passava de 10.081 m2 a 24.585 m2 (en un article de l’amic Rafael López Monné he vist unes altres xifres; voldria saber d’on surten; les meves, de l’informe municipal de 19.10.20).

Aquest sostre total se situa en sis àmbits d’ordenació, que entre tots ocupen 16.737,30 m² de sòl, i es permeten transferències de sostre de fins a un 10% entre l’assignat a cadascun dels sis àmbits d’edificació. Transferències que, en tot cas, no poden alterar el còmput total de 24.585 m2.

En aquests 6 àmbits d’ordenació, el document defineix una geometria edificatòria tot regulant per a cadascun, a banda del sostre màxim, uns perímetres reguladors, alineacions obligatòries, número de plantes, alçada reguladora, limitació de l’ocupació màxima, així com el gàlib màxim on col·locar les edificacions. És important tenir en compte que qualsevol projecte d’edificació ha de complir totes les condicions, inclòs el sostre. Totes. Ho dic perquè han circulat unes imatges amb una projecció de l’edificació possible que em semblen exagerades (però voldria conèixer l’expedient a fons, i les raons que duen a fer aquella projecció) i que em temo -insisteixo, a reserva de conèixer més dades- que han estat fetes projectant al màxim totes les possibilitats de gàlib, alçades, etc, però no el sostre. I, si fos així, em semblaria una mala manera de fer les coses; necessitem dades, dades rigoroses, contrastades, i no intoxicacions. I això no és incompatible, al contrari, amb considerar que aquests 14.501 m2 de sostre de més són massa, però prou feina tenim amb el que és, com per haver d’anar destriant el que no és.

4. Last but not least. Un debat de fons, important, és el fet que la finca passa de ser equipament -un sistema, és a dir, amb vocació d’ús públic- a ser una zona -és a dir, susceptible d’usos privatius-. Aquest canvi es legal -tenim unes lleis que permeten moltes coses- però això no vol dir que em sembli ni just ni convenient. A la part de sostre que no són els 8.171,90 m2 de sostre destinat a habitacions (compte: només habitacions o hotel? Els serveis de l’hotel -zones comunes, restaurant, gimnàs, spa, salons...- són dins d’aquests 8.171,90 m2 o no?) hi poden anar usos d’oficina, de restauració, recreatiu musical, de lleure i d’educació en el lleure. Els quatre primers -potser el primer no tant- poden ser al servei de l’hotel, si els 8.171,90 m2 són, com diu, només per «habitacions». Vol dir això, doncs, que el sostre per a equipament d’ús públic seria menor o inexistent. Ens ho haurien d’explicar molt bé, tot això.

I que no es digui que l’hotel és condició imprescindible per a la recuperació i posada en servei del que resta. A no ser que la modificació digui -que no ho sé, i m’agradaria saber-ho- que l’hotel està condicionat a la rehabilitació dels edificis del preventori, o que el cànon que la Diputació ingressarà pel dret de superfície de l’hotel serà un ingrés finalista per a la rehabilitació, si no hi ha condicions així, és perfectament possible l’escenari hotel en marxa i preventori caient a trossos.


I un afegit per a tots els que van proposant coses -des de la facultat de ciències naturals a l’oficina de l’anella verda passant pel que sigui-: les preguntes bàsiques són: això quant costa i qui ho paga. Si no sabem la resposta a això, és tot música celestial.



dimecres, 18 de novembre del 2020

El no POUM de Tarragona. Un apunt provisional

 



Casandra, filla del rei de Troia. és un personatge de la mitologia grega que es caracteritza per tenir el do de la profecia i el càstig diví que ningú no creuria el que profetitza. Jo crec que, si no la creien, era, sobretot, perquè pronosticava desgràcies -la caiguda de Troia, per exemple- i ningú vol creure que les coses aniran malament. En tot cas, ja és un mite, i, com tots els mites, forma part del nostre món.


Això ve a tomb perquè, de vegades, en aquest blog o en converses o en articles, tinc una mica la sensació de Casandra, no tant perquè profetitzi res -no dic que allò «passarà»- però sí en avisos o comentaris -és a dir, que allò «pot passar»-. Ho faig com es deia dels jueus, que treballaven pel millor i es preparaven pel pitjor, és a dir, mirant de proposar solucions, però em temo que tot plegat té els mateixos efectes que Casandra.


I més a tomb, ara mateix per l’anul·lació del POUM de Tarragona. Un POUM anul·lat per una sentència absurda del TSJC confirmada pel Tribunal Suprem. En vaig parlar, l’abril de 2017 -ho podeu veure AQUÍ- quan no hi havia cap sentència, i només era una possibilitat ara confirmada. I en vaig tornar a parlar el març de 2018, a partir de la sentència (ho podeu veure AQUÍ). Aleshores ja vaig dir que la sentència era completament absurda, en la mesura que un element vinculat al PMU41 (no al PP40 com s’hi diu, errada meva que no he volgut corregir per no canviar la data) no hauria de poder tombar tot el Pla. Però la justícia no ho veu així, no sé si per mandra o per comoditat o per una interpretació esbiaixada del caràcter sistèmic dels plans.


I ara què? Doncs no hi ha massa sortides. Jo m’he manifestat sovint refractari a obrir el meló de la revisió del POUM, pels problemes que representa, i he suggerit unes altres vies possibilistes per a reconduir moltes coses. Però ara ja no som en aquest escenari, i caldrà, sí o sí, fer un POUM nou. En aquest sentit el fons del que he sentit per part del govern municipal -nou POUM i, ara mateix, unes normes d’urgència acordades amb el Govern de la Generalitat per a salvar aquest moment- em sembla molt raonable. Això deixant de banda algunes declaracions en l’habitual to grandiloqüent i de llocs comuns d’alguna veu municipal, però cadascú és com és.


És cert que fer un nou POUM és una oportunitat, però no ens pensem que serà bufar i fer ampolles. Per a il·lustrar-nos, pensem que el POUM de Mollet del Vallès també va ser anul·lat per una sentència. Aleshores el Govern va acordar unes normes d’urgència, i va donar un termini de tres anys per a fer el nou POUM, termini que aquest mes de març ha hagut de ser prorrogat per un any i mig més. No és, no serà, gens fàcil ni ràpid, i Mollet del Vallès no és, ni de bon tros, tan complicat com Tarragona, que sempre he sostingut que és un dels termes municipals més complexos de Catalunya.


L’anterior POUM, l’anul·lat, va tenir una tramitació accidentada pel molts motius. Un POUM redactat pels serveis municipals, que -sense menystenir ningú, al contrari- es van veure superats per la feina, que, a més, havien de compatibilitzat amb el dia a dia. Una tramitació que va ensopegar amb el nou marc legal de l’urbanisme, la llei del 2003 i la reforma del 2005; amb les exigències de la llei de la informació geogràfica. Una tramitació que s’havia d’anar adaptant sobre la marxa a innovacions com ara el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, o les noves exigències ambientals o de protecció civil. Ho vam ensopegar tot.


Ara ens trobarem, també sí o sí, amb aquest futur (només anunciat, però no formulat, ni tan sols com avanç, per ara) pla director dels sòls no sostenibles, i amb el futur pla director metropolità de l’àmbit central. I, potser, també amb una nova llei, la de territori, que sovint ha estat invocada amb una certa lleugeresa quan ni tan sols hi ha text articulat presentat al Parlament.


Vaig escriure, fa molt de temps, que el POUM ara anul·lat segurament seria el darrer; que el proper ja hauria de ser un pla metropolità. La via del PDU que es va iniciar fa poc és una oportunitat que no hauríem de perdre de vista. Però, en tot cas, paciència i prudència. Festine lente.


dijous, 5 de novembre del 2020

Apunts d’urbanisme tarragoní. 6: la Savinosa

 



Tornem a sentir notícies del futur de la Savinosa. La modificació del POUM de Tarragona demanada per la Diputació sembla que no acaba de convèncer l’Ajuntament, i, com no podia ser altrament, s’ha convertit en munició per algun mitjà de comunicació i per a les oposicions respectives. Era d’esperar.

Sobre el que suposa la modificació proposada, ja en vaig parlar AQUÍ  i no em repetiré. Mantinc la discrepància amb la pèrdua d’equipaments, una discrepància que és de fons i no només de legalitat (una mica tip que aquesta obsessió per la legalitat es converteixi en la pedra de toc: si és legal, és bo. I no, o no només. Això és la porta oberta i l’autopista a la judicialització de totes les decisions, i així ens va). Vull dir doncs que, tot i que alguna escletxa legal ho permeti, em continua semblant malament.

Ara bé, del que voldria parlar és del que a mi em sembla una confusió sobre l’objectiu. Crec que, més enllà del que puguem pensar sobre la idoneïtat de destinar sòl d’equipaments a un hotel, ens hem de preguntar si l’aprovació d’aquesta modificació del POUM és substancial o no per al que sí que desperta un ampli consens, que és la utilització pública de la finca d’una vegada.

Per això, el que cal veure és què suposa la modificació. Actualment la totalitat de la finca és qualificada de 7e, és a dir, equipament comunitari, sense ús definit i propietat d’una altra administració, la Diputació. A què es pot destinar un sòl d’equipaments comunitaris? Ens ho diu l’article 150.2 de la normativa del POUM:

“2. El sistema d’equipaments comunitaris compren els usos següents amb les següents claus:

a) Administratiu (T)

b) Educatiu (E)

c) Universitari (U)

d) Parc tecnològic i de recerca (PT)

e) Esportiu (D)

f) Residència col·lectiva (RC)

g) Cultural (M)

h) Lleure (O)

i) Sanitari-assistencial (S)

j) Religiós (R)

k) Abastament, sempre que mantinguin la titularitat pública (A)

l) Deixalleria (X)

m) Aparcaments, sempre que mantinguin la titularitat pública (P)

n) Serveis funeraris: cementiri i/o tanatori (SF)

o) Equipaments històrics artístic (MHA)”


Vol dir això, doncs, que ara mateix aquests usos serien possibles sense cap modificació del POUM. Que les propostes que van sortint regularment als mitjans –un equipament cultural, una universitat d’estiu, el que sigui- són, ara mateix, perfectament possibles des del punt de vista dels usos. Una altra cosa és la catalogació patrimonial del conjunt, i si simplement es rehabiliten les edificacions existents o se’n fan de noves i se’n modifiquen les condicions de sostre, de planta, etc.


Què suposa la modificació del POUM? Bàsicament modifica la qualificació de la finca, que passa a ser sòl privat, amb la clau 14a3, en un 58%, i zona verda de cessió a l’Ajuntament de Tarragona en un 41%. Els sòls amb la clau 14a3 mantindran la titularitat pública. En aquests sòls es reconeix un sostre de 24.585 m2 en lloc dels 10.081 m2 actuals.


Els usos permesos en aquests 24.585 m2 de sostre són tots els anteriors, llevat d’Abastament, Deixalleria, Aparcament i Cementiri (sí que admet el Tanatori). I també afegeix els d’oficina, restauració, recreatiu musical, lleure, educació en el lleure, i hoteler.


Sobre l’ús hoteler s’estableix que ha de ser un establiment de 4 o 5 estrelles, amb un sostre màxim destinat a habitacions de 8.171 m2, i en una localització específica. Sostre d’habitacions? Això no és el mateix que sostre d’hotel, seria bo aclarir-ho. Un hotel pot tenir -de fet, molts les tenen- moltes més coses: sales de reunions, gimnàs, restaurant, spa... A més de les superfícies dels serveis i espais comuns.


Què vol dir tot això? Que si s’aprovés la modificació del POUM en aquests termes tindríem un escenari en el qual és possible fer-hi gairebé tots els usos que actualment s’hi poden fer, llevat d’aquells que ja es veu que no hi són gens indicats, i, a més, un hotel, oficines, recreatiu musical, etc. I ja està. Voldria dir que hem ampliat les possibilitats, però res més, i es podria donar perfectament el cas que la Diputació tragués l’hotel a concurs, l’adjudiqués, es fes l’hotel, i la resta quedés igual.


No em consta –perquè no conec tot l’expedient, de manera que si algú en sap més, que ho digui, que ho agrairé- no em consta, dic, que el que s’obtingui del concurs en forma de cànon –perquè suposo que només serà cessió d’ús, sense perdre la propietat pública, i serà a canvi d’un cànon- s’hagi de destinar forçosament a finançar el que pugui anar a la resta del sostre. Fins i tot, si fos així, cobriria una part no gaire gran -o, directament, petita- del que pot costar la rehabilitació i posada en ús de les resta de la finca, sense comptar les despeses corrents que requeriria (ho dic perquè hi ha molta gent engegant ocurrències d’equipament sense tenir en compte qui ho paga fer a fer-ho -la inversió- i qui ho paga per a fer-ho anar -la despesa corrent-).


Per tant, si ara tenim 10.081 m2 de sostre, en uns edificis en molt mal estat i que requeririen un forta inversió per a rehabilitació, amb el POUM aprovat tindríem un sostre –de quant? de 16.000 m2?- per a usos d’equipament esperant un projecte concret amb el seu finançament, que haurà de ser important. O sigui, el que tenim ara, més l’hotel. De veritat es tractava d’això, de fer possible un hotel i continuar igual pel que fa a l’equipament? D’acord que guanyem l’espai lliure –que ja ho era, de lliure, i que s’hagués pogut posar al servei de la gent sense modificar el POUM, però benvingut sigui- i d’acord també que s’ha fet un bon treball sobre els edificis, més propi de projecte que de planejament, i que també benvingut sigui, i que es pot guanyar un vial que enllaci Savinosa i l’Arrabassada. Tot això són aspectes positius, i no els vull menystenir.


Però com que el discurs dominant acaba essent que allò ha de tenir un ús d’una vegada, que no pot ser que continuï tancat i degradant-se –i hi estic d’acord- em sembla oportú dir que, un cop aprovada la modificació del POUM, si s’aprova, l’únic canvi en aquest sentit és que s’hi podrà fer un hotel. La resta, quedarà substancialment igual, perquè ja ara, sense modificacions, s’hi podria posar qualsevol d’aquells usos d’equipament que hem vist abans.


I, torno a preguntar. De veritat que es tractava d’això?.