dilluns, 30 de novembre de 2020

Josep M. Milà, en paus


Finalment, el jutjat corresponent ha sobresegut la denúncia a Josep M. Milà per uns suposats delictes de prevaricació, tràfic d’influències, i delicte contra l’ordenació del territori. 

Sobre què pensava d’aquesta acusació, i de fer costat a Josep M. Milà ja vaig dir què en pensava quan va anar a declarar (ho podeu veure AQUÍ).

No cal dir com celebro que s’hagi arxivat el tema -no crec que el recurs presentat tingui gaire recorregut- i s’acabi aquest malson. Però més enllà del fet concret, caldria pensar en aquesta judicialització de la política, que traspassa el govern als jutges, amb els resultats que anem veient -no només en aquest cas- i amb el que suposa de limitació del debat públic. També seria bo pensar sobre la congruència dels qui es diuen antisistema, critiquen contínuament la fiscalia i els jutges, llencen fems -o riuen les gràcies a qui ho fa- a la porta dels jutjats, i després hi van amatents a buscar un altaveu per les seves posicions. No se si algú ho farà. 

Que descansis, Josep M., que bé t’ho mereixes, 

(foto extreta del Diari de Tarragona, amb l’advocada -i també amiga- Montse Boronat; si en sabés l'autor, el posaria. I si el DdT no vol que la publiqui -que hi té tot el dret- la trec)

Cap comentari:

Publica un comentari