diumenge, 29 de gener del 2012

El síndic de greuges de Tarragona


La darrera polèmica local a Tarragona és la possible irregularitat en la provisió de la Sindicatura de Greuges de la ciutat. Pel que sembla, aquesta figura és incompatible amb qualsevol funció directiva de qualsevol associació, i l'actual Sindic és alguna cosa en sis entitats. La lletra sembla clara, i no hi hauria gran cosa a dir, si no fos que el Síndic s'ha atrinxerat i no dimiteix, i, per altra banda, que en plena època de retallades es va saber que el cost -ara rebaixat- d'aquesta figura era de 177.000€ anuals. Amb uns efectes ciutadans modestos, per ser benèvols.

Aquesta polèmica em provoca una sensació de ridícul. Crec que Tarragona té problemes molt més importants, i es mereix que les energies col·lectives -d'institucions, de partits, d'entitats, de mitjans de comunicació- s'hi dediquin i deixin de banda -o liquidin ràpidament- aquestes ximpleries. Però potser això és símptoma d'un mal greu de Tarragona: que no sap ser ciutat moderna, i encara fa de petita capital de província.

Anem a pams. Necessitem una figura com la Sindicatura de greuges municipal? Doncs segurament és una d'aquelles coses que, ben portades -és a dir, ocupades per gent competent- poden donar molt de sí. Però la veritat és que, amb una bona oposició -una de les funcions de la qual, no ho oblidem, és fiscalitzar l'acció de govern- això seria possible. Evidentment hi ha aspectes que l'oposició no pot fer, o no pot fer bé -per exemple, exigir i obtenir (que no sempre va junt!) informació de l'administració municipal- però això, amb una bona pràctica de transparència, també és esmenable.

La Sindicatura de Greuges és un d'aquells organismes que s'ha de guanyar l'autoritat a pols, pel seu exercici. És un dels casos més clars de la distinció romana d'auctoritas i de potestas. I em temo que, la de Tarragona, no ho ha fet gaire bé. Ni ara, ni abans. Si examinem la memòria de l'any 2010, veurem que és més aviat pobra, en quantitat de temes abordats -això depèn, fonamentalment, del que digui la gent- i en qualitat de respostes. Hem tingut un Síndic amb mentalitat de buròcrata, que es dedica més a aplicar la lletra de la llei i el procediment que no pas a buscar l'esperit de servei que hauria d'animar les administracions públiques. I menys encara a actuar d'ofici en temes ciutadans. Sento enveja dels informes d'algunes sindicatures locals, que alerten dels problemes de pobresa, o dels brots de racisme, o que no tenen manies d'investigar procediments municipals.

I a això em referia quan parlava de símptoma. Que a Tarragona només es trobés -o es preferís, qui sap- una persona d'aquesta grisor per a Síndic, ja ens hauria de fer pensar. Grisor confirmada per una actuació més interessada a sortir a la foto, a constar a les actes del plenaris -i a cobrar la dieta?- i a fer-se veure, que no pas a fer-se un nom per les obres.

Crec que el Síndic ha de plegar, però ho ha de fer per la inoperància i inutilitat de la seva tasca, i no pels motius reglamentaris -o no només-. I hauríem de buscar -segur que hi és- algú amb mes empenta i més sentit cívic. I reformar un reglament absurd: aquesta incompatibilitat -portant de l'Aigua de Sant Magí!- portada a l'extrem fa que neguem la capacitat de fer de síndic a qualsevol persona implicada en el teixit associatiu de la ciutat. I això que la societat civil de Tarragona -i ara s'ha demostrat- també és de pandereta. Com el Síndic. Com Tarragona?