Ens ha deixat -ja molt gran, 95 anys- en Joan Vilà i Valentí, el dr. Vilà, geògraf. Com que jo vaig arribar a la geografia tard i malament (vull dir amb uns estudis universitaris a trossos, combinats amb la feina, i amb la llengua fora) no vaig conèixer, ni personalment ni com a referències, moltes de les patums de l'època: Vilà Valentí, Casassas, Tomàs Vidal, i d'altres. Mes endavant, quan em vaig embarcar -o en vam embarcar- en l'aventura del Col·legi de Geògrafs, en vaig anar coneixent més, alguns de referències, i d'altres més o menys tractats. Em passava una mica com a un bon amic, també geògraf, que em deia que retornat d'una llarga experiència docent a l'estranger, es podia permetre el luxe de situar-se per sobre del bé i del mal de les habituals capelletes acadèmiques.
El dr. Vilà i Valentí va apadrinar, més o menys, la creació de la delegació catalana del Col·legi de Geògrafs, que va buscar l'aixopluc del prestigi de la Societat Catalana de Geografia, en la qual ell era el delegat de l'IEC. El recordo com un venerable senyor gran, molt disposat a explicar com va refer -gairebé crear- els estudis universitaris de geografia a Barcelona, una història que explicava amb satisfacció i amb múltiples detalls sempre protagonitzats per ell mateix.
Mes endavant, vam coincidir a la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, on ell venia en representació de l'IEC, però amb escasses intervencions (en recordo una sobre el Mas de la Coixa, a Móra d'Ebre, nom d'un pla parcial -el motiu que se'n parlés a la Comissió- i també seu de la coordinadora de centres d'estudis de parla catalana, que va ser del que ell va parlar).
No puc parlar de la seva obra científica, però m'adono, repassant la seva fitxa a la Societat Catalana de Geografia (la podeu veure AQUÍ) que va tenir un paper destacat com a estudiós i divulgador de l'ensenyament i pràctica de la geografia a Catalunya, amb referències a Pau Vila, Marc Aureli Vila, Lluís Casassas, Salvador Llobet, Pierre Deffontaines, etc. Ara toca que sigui ell l'objecte de la conferència, de l'homenatge, del record. Que la terra li sigui lleu.
(imatge extreta de la web de l’IEC)