El nou govern d'Altafulla ha posat
sobre la taula la comarca del Baix Gaià. Per ser exactes, l'acord de
govern diu literalment:
“Des del Govern de l’Ajuntament es
treballarà, conjuntament amb els municipis del Baix Gaià, en la
constitució d’una Taula de Càrrecs Electes del Baix Gaià, per
estudiar la possibilitat de la creació d’una comarca pròpia que
vetlli pels interessos del nostre territori.“
Queda clar, doncs, que per ara es
tracta només d'estudiar-ho, i de fer-ho a partir dels càrrecs
electes, és a dir, dels qui han obtingut la confiança de
l'electorat. No estem, doncs, davant de cap diktat, ni de cap fet
consumat, ni tan sols d'una proposta concreta. Només el compromís
d'estudiar-ho.
Lamentablement, la urgència mediàtica
i la simplicitat ho han traduït en una mena d'alarma com si la
comarca s'hagués de constituir demà passat. I el principal mitjà
de comunicació escrit diari que tenim per aquí ja ha fet una mena de sondeig
a alcaldes -aquests càrrecs electes- i forces vives (que no sap
quina força tenen, ni si són gaire vives) a veure què els sembla.
I, majoritàriament, la resposta és negativa.
Això no ens ha de sorprendre en
l'actual clima de crítica indiscriminada a tota política, on tot el
que és institucional es veu com una cova de lladres. Però seria una
llàstima tancar el tema d'aquesta manera, en fals, i sense parlar-ne
una mica més.
La discrepància amb la nova comarca -a
banda que, com hem vist, de moment només es proposa estudiar-ho- es
basa en dues qüestions. Per una banda, que no cal augmentar el
nombre d'ens amb una nova entitat local. Per l'altra, la inexistència
de raons històriques.
És cert que històricament no hi ha
cap entitat local o cap institució pública singular del Baix Gaià.
El mateix podem dir, és clar, del Tarragonès, que se'l van inventar
a la Ponència de la divisió territorial del 32, i que ara sembla
que sigui de tota la vida. O l'Alt Camp, tres quarts del mateix. O el
Gironès. I més que en podríem trobar.
Ara bé, ha de ser determinant un
antecedent històric per a crear o no una nova comarca? En tinc els
meus dubtes. Crec que l'existència d'antecedents -que no poden ser
comarcals, perquè mai no hi havia hagut una institucionalització
comarcal- és un element a tenir en compte. Per exemple, en el cas
del Moianès -Moià va ser sots-vegueria i alcaldia major- que surt
proposat en nombroses divisions comarcals (vegeu l'exhaustiu estudi
de Jesús Burgueño “Història de la divisió comarcal”, ed.
Rafael Dalmau, 2003). o en altres casos, generalment més amplis, com
el Penedès, Osona o la Cerdanya. O el Camp de Tarragona, per cert.
D'acord, doncs, amb tenir en compte la
història, però no a deixar que ens determini inexorablement. I
menys en l'organització territorial, que ha de ser un element viu,
al servei de la gent, i no una estructura momificada. El país, la
societat, la gent, la manera de viure, de treballar, de
relacionar-se, és canviant. El país no és el mateix ara que al
1932, quan es va fer la divisió comarcal que, llevat de petits
canvis, encara tenim (i això sol ja seria prou per a replantejar-se
moltes coses). Si els canvis haguts han fet que tinguem una entitat
metropolitana a 36 municipis barcelonins, inexistent a la divisió del 32, podria ben bé aconsellar
-o no- que hi hagués una comarca del Baix Gaià. No ens hi neguem,
doncs, d'entrada.
I això em porta a l'altre motiu de
discrepància, que és la crítica -raonada, que consti- a l'excés
de nivells administratius i d'aparells institucionals. Crec que, ara
per ara, el Baix Gaià no té lloc en l'actual sistema d'organització
territorial, en l'actual disseny -institucional, competencial- de les
comarques. Però potser que penséssim si aquest disseny és el que
ens convé.
Recordo haver sentit dir, a l'Alcalde
de Moià Dionís Guiteras, que un alt responsable del món local li
deia que l'antecedent del consell comarcal del Moianès -el Consorci-
era el que haurien de ser les comarques, fent referència a l'alt
grau d'integració i de servei que havia assolit el Consorci. Penso
que un dels factors d'èxit, que valdria la pena estudiar i intentar
estendre, era el també alt grau d'integració i d'homogeneïtat del
Moianès. Es tracta d'una comarca mes petita, més cohesionada, amb
necessitats molt semblants entre tots els seus municipis, i que
-almenys fins ara- s'havia centrat en la prestació de serveis i no
en fer del consell comarcal una mena de parlament local.
Aquest model de comarca, adequat per a
bona part del territori de Catalunya, és el model que podria tenir
sentir per al Baix Gaià: un territori més cohesionat, més
uniforme, i que ja ara té algun servei comú (l'ABS Baix Gaià, el
consorci turístic, etc). Una comarca que no es veuria
desnaturalitzada per l'enorme pes de la ciutat de Tarragona que, per
altra banda, no necessita per res el Consell comarcal.
Per tant, potser no és el Baix Gaià
el que falla, sinó el model d'organització comarcal vigent, i amb
un altre model no generalitzat, no uniforme, amb comarques -on n'hi
hagi d'haver- més reduïdes, més homogènies, tindria tot el
sentit.
I, posats a treure nivells, que cal,
pensem que també se'n poden treure per dalt.
(la imatge: mapa possible del Baix Gaià, d'elaboració pròpia)