Aquesta setmana, els alcaldes de Reus i
de Tarragona han compartit taula i temps, amb l’objectiu explícit
d’acordar qüestions d’interès per a les dues ciutats. Més
enllà de la mica de teatralitat –allò de la “comissió
bilateral”!- el fet és important, sobretot atesa la història de
les relacions entre Reus i Tarragona, massa sovint segrestades i
monopolitzades per les faccions més hooligans, en versions locals
del tea party (xartreuse party? avellana party?).
És curiós que això es doni ara que
els governs són tan diferents. Un alcalde socialista i un alcalde
convergent amb suport del PP han estat capaços de fer gestos que no
havíem vist abans amb coincidències de carnet (sí que n’hi va
haver una, però promoguda per la societat civil; en vaig parlar
aquí).
Passaria una mica com a la guerra freda, que els únics que podien
arribar a acords amb la URSS eren els del partit republicà, perquè
si ho haguessin fet els demòcrates, els republicans els haurien
destrossat.
Els resultats de la trobada són, per
ara, una mica inconcrets, com sol passar, però els vull veure com a
prometedors. Només la constatació que hi ha qüestions que s’han
d’abordar conjuntament, i que la primera d’aquestes sigui el
transport, em sembla una novetat molt saludable, i no puc menys que
felicitar ambdós alcaldes i desitjar que la cosa no es quedi en
aquestes bones intencions.
He estat un ardent defensor dels
plantejaments metropolitans al Camp de Tarragona. Hi he dedicat
comunicacions en congressos, el treball de fi de màster de
planificació territorial, la direcció de jornades, i espero
dedicar-hi la tesi el dia que m’hi posi més seriosament que fins
ara. Hi vaig dedicar un grapat d’articles quan escrivia a la
Galeria del Punt/Avui (en podeu veure una mostra –n’hi ha més- aquí
) de manera que em sento autoritzar a ficar-hi cullerada.
En aquest sentit, crec que, tot i que
és un bon inici, voldria afegir algunes reflexions:
1. La dinàmica metropolitana al Camp
de Tarragona va més enllà de les ciutats de Reus i de Tarragona. El
paper central de les dues ciutats –per no dir del nucli central
urbà que conformen les dues- és fonamental, però no podem oblidar
el context. Ja està bé que Reus i Tarragona facin de motor, però
l’aïllament és suïcida.
2. Per molt que a alguns els pesi, el
cas metropolità del Camp de Tarragona no és únic a Catalunya. Hi
ha unes quantes realitats urbanes de caràcter supramunicipal, amb
problemes similars. Abordar aquestes situacions a la llei de governs
locals –a tràmit al Parlament- seria un bon començament, i sempre
és millor buscar lleis generals que no pas excepcions i normes
especials. M’hi vaig referir a la meva compareixença al Parlament
per a parlar-ne (ho podeu veure
aquí)
3. Aquestes possibles previsions
legals, i encara més el que es proposi i faci des del territori,
farien bé d’aprofitar el que ja tenim. Tenint en compte que el
tema més treballat sembla ser el transport, abans d’inventar no se
sap ben bé què, caldria explorar la possibilitat de donar més
paper –és a dir, més competències, més funcions, més recursos-
a l'Autoritat Territorial de la Mobilitat.
Per exemple, competències sobre el taxi i sobre el transport públic
col·lectiu cap a l’aeroport de Reus i l’estació del la
Secuita-Perafort.
4. Afrontar la realitat metropolitana
del Camp de Tarragona, donar-hi resposta, i fer-ho de manera que
sigui una oportunitat i no un problema demana pensar en clau
metropolitana i no local, i fer-ho a mig i llarg termini. Hi ha algú
que ho estigui fent? Hi ha algun espai de reflexió sobre el
territori? M’agradaria que hi fos, però en tinc seriosos dubtes.
Clar que també dubto que hi hagi algú pensant a mig i llarg termini
a Reus o a Tarragona...
5. Els avenços es produiran si es fan
des de la generositat. Qualsevol plantejament que sigui fet a partir
del “que hay de lo mio” d’una ciutat –la que sigui- ens aboca
al fracàs.
Espero que tot plegat no quedi en un
foc d'encenalls, i que comencem a pensar en la ciutat real que tenim.
(fotografia extreta de www.naciodigital.cat)