dimecres, 21 de maig del 2014

Diumenge votaré dos cops

Diumenge votaré dos cops. No perquè tingui més vots que la resta de la gent, sinó perquè, a més de votar a les eleccions al Parlament europeu, m’acostaré a alguna de les taules del multireferèndum que hi hagi a Tarragona ciutat, i votaré. 

Ho faré, malgrat que el plantejament de les preguntes em sembla deficient –en alguns casos trampós i tot- i que m’agradaria que tot plegat fos una mica menys can penja-i-despenja, però hi aniré perquè, tot i això, crec que calen accions com aquesta per a obrir esquerdes ben amples a les consultes populars, a fer que la gent –nosaltres- s’expressi lliurement i pugui decidir molt més sobre el que ens afecta. 

Les reserves que he expressat s’arreglen amb més informació sobre les qüestions a debat i amb més implicació institucional, és a dir, donant-los un caràcter més oficial.

Però, en canvi, el que ha fet la Junta electoral central és prohibir-lo. La JEC ens tracta d’imbècils (o de menors d’edat incapaços de pensar) i diu que no pot ser que una cosa com aquesta ens influeixi en una jornada electoral. És a dir, que no som capaços de discernir què votem en cada cas. Aquesta és l’opinió que li mereixem, a la JEC? Aquesta és la qualitat de la democràcia que tenim?


Només per a demostrar-los que no sóc, que no vull ser, d’eixe món, cal votar. Que no vull que em diguin quan i com puc opinar. Que no em fa por contrastar la meva opinió amb la de la resta de la gent, que vull que em preguntin i vull respondre, i vull que la meva resposta –i la de tothom- serveixi per a prendre decisions. Per això hi aniré.  

dilluns, 19 de maig del 2014

Sobre BCN World després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries

Acabem de conèixer el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei de BCN World, i ja hi ha comentaris per tots els gustos. Crec que mai un dictamen del CGE havia estat tan comentat als mitjans com aquest, i això que l'any 2013 el CGE va fer 20 dictàmens, i enguany ja en porta 13. Si algú no l'ha vist, és aquí.

Ja vaig dir, en un apunt sobre la presentació del recurs (aquí) que no em semblava que hi hagués possibilitats de tombar la llei. També hi deia, per una banda, que molts dels motius s'escapaven dels meus coneixements, i, per l'altra, que dues afirmacions del recurs, sobre temes urbanístics, em semblaven errònies. Tinc la satisfacció de comprovar que, sobre aquestes dues afirmacions, el CGE corrobora fil per randa el que jo apuntava.

Ara bé, que el CGE no hagi acceptat el recurs no vol dir que hagi avalat el projecte de llei al complet. Hi planteja dos seriosos dubtes; un sobre l'efectiva protecció dels menors al joc, i un altre sobre les previsions legals en matèria urbanística, que és el que m'interessa més (no perquè no m'importi el que passi amb els menors d'edat, només per deformació acadèmica!).

Diu el CGE que cal concretar més el nivell d'excepcionalitat del Pla director urbanístic que ha de regular el futur BCN World. Recordem que el projecte de llei modifica la llei de centres recreatius i turístics -és a dir, amb caràcter general- i, a la vegada, eximeix el futur PDU de BCN World -és a dir, amb caràcter particular- de complir les determinacions urbanístiques de la llei de centres recreatius i turístics.  El CGE diu que l'exempció és legal sempre que no sigui genèrica. Diu exactament:

“Consegüentment, entenem que aquesta operació de deslegalització, atès el seu caràcter singular, hauria d’estar subjecta a certs límits. D’una banda, no  ha d’afectar una matèria completa, sinó preceptes determinats; i, de l’altra, ha de ser adequada i proporcionada a l’objecte i a la finalitat que persegueix  el Projecte de llei dictaminat, sense anar més enllà del que sigui necessari  per a la seva consecució, tal com expressa el seu preàmbul («facilitar la  implantació de noves activitats relacionades amb el turisme de negocis,
congressos, convencions, comerç i activitats de joc i apostes»).

Cal, doncs, en nom del principi constitucional de seguretat jurídica, que el  legislador aclareixi quin és l’abast de la deslegalització que preveu l’apartat 1  de la disposició addicional segona que l’article 2 del Projecte introdueix en la  LCRT. A aquests efectes, ha de determinar amb precisió quins són els  preceptes que es deslegalitzen que, com dèiem anteriorment, haurien de ser  els necessaris per adequar l’ordenació urbanística de l'àrea afectada a les noves característiques del CRT de Vila-seca i Salou que resultin de
l'aprovació del present Projecte de llei. “

Per tant, resulta evident, al meu entendre, que cal examinar la llei 2/1989 de centres recreatius i turístics, i veure quines determinacions urbanístiques conté, i quines cal deslegalitzar o no, segons si s'ajusten a les noves característiques del CRT. Clar, ara caldria saber quines són aquestes “noves característiques” perquè fins ara només sabem que hi ha d'haver ressorts amb casinos -un màxim de sis casinos, però no un màxim de ressorts- i uns usos comercials, de centre de negocis, de convencions, i una anomenada BCN Smart City, que no sabem què és, ni si té relació, encara, amb aquells fantasmagòrics parcs temàtics que, com que no seran d'atraccions -perquè el projecte de llei ho prohibeix- no sabem què seran.

Què diu la llei 2/1989 en matèria urbanística? Doncs moltes coses. De manera resumida:

L'article 2 especifica que els usos esportius, comercials, hotelers i residencials tenen caràcter complementari. També aquest article, als punts e), f) i g), estableix la limitació de la zona hotelera i residencial -amb els serveis corresponents- a un màxim del 30% del CRT, amb una densitat màxima de 3 habitatges/hectàrea, i una edificabilitat residencial màxima de 0,06 m2/m2, i que l'àrea esportiva i d'espais lliures no serà inferior al 30% del CRT.

Els articles 7 i 8 fan previsions sobre com s'insereix el planejament del CRT en el planejament urbanístic municipal.

L'article 9 estableix les cessions i les garanties. A grans trets, d'acord amb la normativa urbanística de caràcter general.

L'article 10 estableix un règim singular per a la tramitació del planejament urbanístic, que ha quedat superat per la nova legislació urbanística.

I l'article 11 estableix el règim de les llicències, amb un interessant condicionament a l'efectiva consolidació de les diverses fases.

És a dir, des del punt de vista urbanístic, la llei de centres recreatius i turístics definia:

El què: els usos admissibles i les prioritats.
El quant: edificabilitats, densitats, i límits del sòl urbanitzable.
El com: procediments de tramitació i de llicències.

Aquets són els aspectes que la nova llei ha de dir si manté o si es deslegalitzen i es recondueixen al futur Pla director urbanístic. En quin sentit? Bé, això forma part de les prioritats polítiques de cada grup, que s’ha de fer responsable del que proposa. En tot cas, alguns comentaris personals.

1. El què. Amb motiu del memoràndum Melco-Veremonte, que citava la possibilitat de fer 5.000 habitatges (i erròniament contestat pel Govern com si aquests 5.000 fossin els possibles amb l’actual planejament, quan realment són 2.477) va ser dit, tant des del Govern com des del grup de l’oposició que li dóna suport en aquesta llei, que no s’hi preveien habitatges. Ara bé, si tan clar es té que no es vol que hi hagi habitatge, i en correspondència amb la llei vigent, que el limitava –en densitat i en edificabilitat- no costa res que la llei reformada estableixi, per al PDU de BCN World, que no hi haurà habitatge. Que l’edificabilitat residencial és zero. Ho faran?. Al capdavall, els usos principals han de ser els de parc temàtic d’atraccions –que ja hi és- mentre que els esportius, comercials, hotelers i residencial –i ara el de joc- tenen caràcter complementari. Podem dir que l’hoteler serà complementari si té 12.000 habitacions? Si fora de Port Aventura no hi pot haver atraccions, quin contingut tindran les àrees temàtiques de BCN Smart City? Perquè, si no poden ser atraccions ni residencials, només poden ser hotelers i terciaris. Hi ha prou mercat? Comercial? No estem construint una gran superfície comercial aïllada del context urbà, en flagrant contradicció amb el model comercial català que es vol protegir?. I, per acabar, també amb motiu del memoràndum citat el Govern va dir que el que s’hi deia "no es el planteamiento que el Govern tiene encima de la mesa". Això vol dir que hi ha un plantejament, i seria bo que, almenys en aquest aspecte dels usos prioritaris i complementaris, es fes més explícit a la llei.

2. El quant. El projecte de llei contempla mantenir la previsió que el sòl urbanitzable sigui, com a màxim, el 30% de l’àmbit del CRT. Aquesta precisió, doncs, ja hi és. Hi haurà algun límit d’edificabilitat en algun ús, com feia la llei de centres recreatius i turístics vigent? Quin? En quin ús?. I, si no –és a dir, si es deslegalitza- ens explicaran els motius?. I el mateix amb la densitat. El projecte de llei elimina l’article del decret 152/1989, que concretava, per al CRT de Vila-seca i Salou, els límits establerts per la llei. Però no en posa de nous, i se suposa que, si n’hi ha, els fixarà el PDU. No suposa això una desnaturalització del concepte del CRT establert a la llei 2/1989?

3. El com. És, potser, l’aspecte on la llei de centres recreatius i turístics ha quedat més superada, pel fet que, amb posterioritat, s’ha promulgat la llei d’urbanisme de 2002, i les successives –i espero que acabades!- modificacions, que ha introduït nous elements. Si de cas, m’agradaria posar l’atenció sobre una previsió de la llei que em sembla interessant, que és la previsió –article 11 de la llei- de progressivitat de l’adquisició dels drets –de fet, de les llicències- a l’efectiva realització de les inversions. Una mena d’assegurança que, en projectes de llarg abast, em sembla saludable, i que crec que caldria mantenir, adaptada al nou projecte.


Espero amb interès les esmenes que es presentaran per a fer efectiu el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Continuarem parlant de BCN World.

dilluns, 12 de maig del 2014

Quatre números turístics de BCN World

El diari la Vanguardia del passat diumenge publica un  interessant article sobre el turisme xinès (no poso l’enllaç perquè és de pagament, però surt a la pàgina 78 de l’edició impresa de diumenge 11 de maig). L’article conté dades interessants, com ara que, actualment, el turisme d’origen xinès que arriba a Europa  és d’uns dos milions de persones, de les quals només un 10% arriba a l’estat espanyol. Això és, 200.000. Quantes a Catalunya? Siguem optimistes i pensem que són un 50%, que és molt, és a dir, 100.000 persones.
I ara continuem imaginant i pensen que tots, sense excepció, voldran passar per BCN World. Només en faltaran 9.900.000 per arribar als 10.000.000 de visitants. Clar, aquest càlcul és erroni, perquè ningú ha dit que tots els visitants hagin de ser xinesos, però sí que s’ha fent esment especialment d’aquest turisme.
De manera que imaginem una altra cosa, que aquest turisme s’incrementa anualment un 20% -que és molt-. Això vol dir que, mantenint proporcions –el 10% a l’estat espanyol, i el 50% d’aquest 10% a Catalunya- no tindríem el primer milió de turistes xinesos fins al 2027, d’aquí 13 anys. I encara aleshores caldria veure quants d’aquests farien estada a BCN World.
Té aquests –o uns altres- números fets algú? Veremonte? Melco? El Govern? Seria bo saber-ho i veure’ls. Segur que estan més ben fets –això només és un exercici teòric- i tindríem més dades per a opinar i contrastar el projecte de BCN World. I si no tenen aquestes dades.... que les encarreguin a algú solvent, i no ens precipitem. Potser sí que les previsions de creixement són més altes, però sempre és millor treballar amb informació solvent que no pas amb fum...

divendres, 9 de maig del 2014

vist als diaris

La ració de BCN World d’avui és indirecta, perquè es tracta de dues notícies –sí, sobre BCN World- que han sortit a la premsa, però que no m’interessen tant pel continent com pel contingut, si és que podem separar del tot ambdós conceptes.
El diari El Punt/Avui publica una ressenya (aquí ) del debat que va tenir lloc a Tarragona aquest dimecres i on vaig participar. El debat el podeu veure aquí i, tot i una certa precarietat, s’entén molt bé. No vull entrar a analitzar la notícia exhaustivament –discrepo de ser “molt dur”, sobretot perquè encara és l’hora que he de dir “sí” o “no” a BCN World- però el que m’ha fet saltar de la cadira és aquest “planificament” que suposo una contracció entre planificació i planejament. En ma vida he dit  una paraula com aquesta, i això que l’Azahara Palomares –que no tinc el gust de conèixer- ho posa entre cometes, com si fos una cita literal.
La segona és una notícia del Diari de Tarragona que parla de la constitució de la comissió Govern-PSC sobre BCN World –és aquí i, com podeu veure, titula “CiU i PSC neguen una voluntat urbanística a BCN World”. Una voluntat urbanística? I això què és? L’urbanisme és una tècnica, que es pot aplicar bé o malament, per a fer –o per a no deixar fer, que també- moltes coses. I aquesta tècnica s’utilitzarà –i molt- a BCN World, la llei del qual es remet de manera explícita a un futur Pla director urbanística que ha de regular la zona. Se sobreentén que volen dir que no hi haurà usos residencials –allò dels 5.000 habitatges-. El que és lamentable és la identificació urbanisme = promoció d’habitatges. Que un diari que es pretén seriós –vaja, vull creure que sí- sigui tan potiner, els hauria de fer caure la cara de vergonya, si és que en tenen. Ja deia, fa poc (en aquest apunt aquí) que solia haver-hi, a les redaccions, un redactor en cap que interceptava i corregia aquestes ximpleries. Al Diari de Tarragona n’hi ha dos –Francesc Joan i Xavier Fernàndez- però no sembla que hagin fet prou bé la seva feina, ara.

dimecres, 7 de maig del 2014

la torna de BCN World...

Això de BCN World porta molta feina, almenys per anar comentat les novetats diàries. Que es vagin anunciant , corregint, matisant coses gairebé cada dia obliga a estar al peu del canó.
Ahir sabíem algunes coses més del primer casino, inclosa una previsió de 5.000 “unitats residencials” eufemisme d’apartaments, adossats o xalets. I ahir mateix el Govern manifestava que no, que no hi hauria habitatges al CRT, i que això dels 5.000 només era una hipòtesi basada en l’actual planejament. Ho podeu veure aquí i aquí però ha sortit en més llocs.
Anem per parts.
Primer. Em sembla positiu que no es vulgui que hi hagi habitatge al CRT. Fer altrament seria tornar al model de bombolla immobiliària que encara estem paint, de manera que ser clars i taxatius –i espero que se’n sigui- en aquest aspecte és una mesura sensata.
Segon. Si tan clar ho tenen (ho tenien?) perquè no ho posaven d’entrada al projecte de llei? Estic segur que, d’haver-hi estat, un acord més ampli i una millor recepció per part de la societat haguessin estat possibles.
Tercer. Diu el Govern que això que ha anunciat Melco  "no es el planteamiento que el Govern tiene encima de la mesa". Home, doncs si no és molta molèstia, ens el podrien explicar, aquest plantejament? Aclarir dubtes, demostrar que hi ha un full de ruta propi, de direcció pública i no del sector privat, pel que fa a l’ordenació del territori, també hagués estat un punt a favor. I, sobretot, explicar què es vol fer a la resta de l’àmbit del CRT que és BCN World i que no són casinos i hotels.
Quart. Dir que aquests teòrics 5.000 habitatges són els que es poden fer ara és, o un error, o una falsedat. El projecte aprovat del CRT (Decret 152/1989, i els plans parcials corresponents, que es poden consultar el registre urbanístic de Catalunya, a la web del departament de Territori i sostenibilitat) preveu exactament 2.477 habitatges. Menys de la meitat. S’equivoca Melco? S’equivoca Veremonte? Sigui qui sigui, i tenint en compte que parlem d’una inversió important, i de documentació aportada a les autoritats borsàries de Hong Kong, em sembla, com a mínim, una manca de serietat inacceptable. Si en això s’equivoquen –si és que s’equivoquen- em costarà de creure’ls en la resta de coses.
Cinquè. Diu Melco que posarà “entre un 10% i un 50%” del capital necessari. No havíem quedat que Melco era la garantia que això anava de veres, i que hi havia capital al darrere? Qui hi posarà la resta? Recordo –sense que vulgui dir que aquí ha de passar el mateix- que Eurovegas va plegar perquè, a l’hora de la veritat, hi posava el 10% i a més exigia garanties de no perdre-hi.
Ja veig que això de BCN World és com una telenovel·la mexicana: cada dia passen coses inesperades, i res no és el que sembla.

dimarts, 6 de maig del 2014

Nou apunt d'urgència sobre BCN World

Com que la informació sobre BCN World ens arriba amb comptagotes i a través de mitjans de comunicació, no resulta fàcil fer una anàlisi exhaustiva sobre tot el que pot suposar, sobretot perquè encara no sabem ben bé què és això de BCN World. Qui hagi tingut paciència per anar llegint aquest blog –si més no tot el que està etiquetat com a BCN World- haurà vist que he intentat parlar sempre sobre dades, i analitzar-les sense fer pronunciaments pro o contra en bloc; bàsicament he intentat explicar les coses, fins on ‘ha estat possible a partir de les engrunes d’informació, i de manera descoberta.
Avui, el diari el País ens explica que, mitjançant la comunicació que Melco ha fet a les autoritats borsàries –obligat, en tractar-se d’una empresa cotitzada- sembla que la primera fase de BCN World inclou un casino de 35.000 m2, i 5.000 habitatges. Ho podeu llegir aquí.
Anem a pams. D’entrada, la superfície –vull creure que es tracta del sostre, encara que la informació no ho aclareix- és tres vegades la que vaig prendre com a hipòtesi per a calcular les necessitats teòriques dels sis casinos. Ja vaig dir que allò era una estimació, i ara tenim dades una mica més concretes, però que encara caldrà confirmar, i veure si es repeteixen als altres cinc ressorts previstos.
El que em sembla més significatiu és aquesta previsió de 5.000 habitatges. Una dada –la previsió d’habitatges- que no coneixíem fins ara. S’havia llegit, a la premsa local –i ja fa temps- una vaga previsió de 900 apartaments turístics, no confirmats. I, per altra banda, al costat del BCN Dream –la zona dels casinos- hi havia un BCN Smart City que inicialment havien de ser unes àrees temàtiques, i després van quedar molt indefinides.
I ara apareixen –en una primera fase- 5.000 habitatges. A l’espera de confirmacions –per ara és una notícia de premsa, per molta aparença de fiabilitat que tingui- podem fer alguns comentaris.
A l’àmbit del Centre recreatiu i turístic, i d’acord amb la normativa i els plans fins ara vigents, era possible construir-hi 2.477 habitatges, amb un sostre màxim de 495.000 m2. Això era producte de la previsió de la llei 2/1989, de Centres recreatius i turístics, que, al seu article 2, punt g) i f) diu explícitament:
e) La zona per a usos hotelers, residencials i dels  seus serveis no excedirà del 30% de la superfície del Centre  ni   la   densitat   d'habitatges  residencials  referida  a  la   la superfície total de l'esmentat Centre serà superior  als  tres habitatges per hectàrea.”
“f) L'edificabilitat màxima per als usos  residencials  no  ultrapassarà  el  0,06  m2/m2  de  la  superfície total del Centre.”
Com que el CRT de Vila-seca i Salou té 825,7 ha, això, multiplicat per 0.06, és el que ens dóna aquest màxim de 495.000 m2. I 3 habitatges per ha, referits a tot l’àmbit del CRT, són aquests 2.477 habitatges.
Què ha passat que ara, en la primera fase, se’n poden fer cinc mil?. Doncs que el projecte de llei presentat al Parlament ja preveia que, en el cas del CRT de Vila-seca i Salou, i mitjançant un Pla director urbanístic, es podien modificar les condicions, sense subjecció als paràmetres urbanístics de la llei 2/1989. Això permetia, formalment, no modificar els límits de la llei –per a hipotètics nous centres recreatius i turístics- i saltar-se’ls per a BCN World.
Però, per si no estava clar, el projecte de llei presentat a tràmit també derogava l’article 5.2.2. del decret 152/1989, que era el concretava la concessió del CRT de Vila-seca i Salou a Anheuser Bush. Aquest article, al punt a), deia:
“a)  El  30%,  com  a  màxim, de la total superfície del  centre recreatiu turístic, destinat a usos  residencials  i  hotelers. El  nombre màxim d'habitatges serà de 2.477 i el   coeficient màxim d'edificabilitat per a aquest usos serà el  0,06 m2/m2  de  la  superfície   total   del   centre,   de  conformitat  amb el que estableix l'article 2.f) de la Llei   2/1989.”
I ja ho tenim a punt.
Com podem valorar això? D’entrada, caldria confirmar-ho i més informació. Però si va així, representa una densificació de l’ocupació, tota vegada que la primera fase –i no sabem quantes n’hi haurà, ni què representaran- ja duplica el nombre d’habitatges previstos.
Però, a més, suposa introduir 5.000 habitatges més en una zona saturada. Si consultem el cens d’habitatges del 2011 (font: www.idescat.cat) i amb totes les reserves sobre la fiabilitat del cens (però és l’única dada que tenim) resulta que el nombre d’habitatges buits, a Vila-seca i a Salou és, respectivament, de 1.758 i 3.019, gairebé els 5.000 previstos. Si hi afegim Cambrils, que representa un contínuum urbà, n’hi ha 5.098 més. I això només els buits al cens del 2011, sense afegir els que s’hagin pogut acabar en aquests tres anys. Si, a més, mirem el nombre d’habitatges secundaris –segones residències i apartaments turístics les xifres són, respectivament, de 7.466, 17.454 i 13.030.
Hi ha mercat per a 5.000 habitatges més, i els que puguin venir a les fases següents, si és que n’hi ha? Resulta sostenible –econòmicament, socialment, territorialment- anar afegint més i més residències en un mercat i en un territori saturat? No seria més aconsellable fer que les demandes immobiliàries que pugui generar una actuació turística singular servissin per absorbir el que ja està construït?
Moltes preguntes a fer, i, per ara, encara, poca informació, però la que hi ha no pinta bé.