El POUM de Tarragona és
una caixa de sorpreses. Encara no refets d'una tramitació que deu tenir el
rècord Guiness de les tramitacions -setze anys- ens trobem, ara, que el
Tribunal superior de justícia de Catalunya ha resolt anul·lar-lo i
deixar-nos sense aquest planejament urbanístic, i, de passada, restaurar de iure
-no sé fins a quin punt és possible fer-ho de facto- el pla anterior.
M'apresso a dir que, ara
per ara, només tinc la informació publicada als mitjans de
comunicació, però no he vist la sentència. Pot ser perfectament,
doncs, que se m'escapin molts detalls -els detalls són importants- i
que no totes les interpretacions puguin ser del tot ajustades. Demano
disculpes avançades, doncs.
Pel que sé, el TSJC
anul·la el POUM per dos motius:
La manca d'un
informe de l'autoritat competent en matèria de planificació
d'hidrocarburs.
La inviabilitat
econòmica del sector en qüestió -el PP.40- atès el canvi de les
condicions del mercat immobiliari.
Sobre això, alguns comentaris.
Per començar, em
permetré -disculpeu- la vanitat de l'autocita. L'abril de 2017, parlant de la
possible revisió del POUM, escrivia (les negretes són d'ara):
“Hi
ha, però, una tercera possibilitat, que anomeno la possibilitat
nuclear: que el POUM quedi derogat ipso facto. Això és possible?
Doncs sí. I no remotament (però tampoc és una seguretat). Perquè
nuclear? Perquè ho anul·la tot, i ens deixa en la intempèrie
urbanística pràcticament sense avís.
Quan el POUM va ser
aprovat definitivament, va ser objecte de diversos recursos, de tota
mena. És una possibilitat que té tothom- la ciutadania, empreses,
societat civil- si consideren que hi ha aspectes que vulneren la
legalitat. Com que un planejament urbanístic –sobretot en una
ciutat complexa com Tarragona- té molts elements, i com que tenim
una normativa també complexa, no sempre clara, i de vegades
contradictòria, és fàcil fer interpretacions segons les quals hi
ha aspectes no legals. De fet, a més de fàcil, també és probable
que sigui veritat. Fins aquí, doncs, la normalitat.
Alguns d’aquests
recursos ja fa temps que duren –fins i tot pel peculiar sentit del
temps que té la justícia- i podrien ser sentenciats aviat. I aquí
tenim el risc. Darrerament, el Tribunal superior de justícia de
Catalunya ha tombat uns quants POUM, alguns de poblacions mitjanes i
grans. No ha tombat un aspecte concret –la regulació d’un
sector, la classificació d’una finca, un article de la normativa-
sinó tot el POUM, atenent el seu caràcter sistèmic. Això
implica el retorn a la vigència del planejament general anterior, en
el cas de Tarragona, el Pla general de 1995.
Podria passar, això, a
Tarragona? La informació que tinc és que no és molt molt probable,
però la possibilitat real existeix. Per tant, entenc que caldria
estar preparat, amb mesures que, en part, van en la línia del que ja
proposava.”
Podeu veure tot l'apunt
-gairebé tot és reproduït, però hi ha alguna cosa que no- AQUÍ.
No som a la intempèrie
urbanística perquè l'Ajuntament, amb molt bon criteri, ha
recorregut, ni que sigui per parar el cop i per guanyar temps.
S'aguanta l'anul·lació?
D'aquella manera. He llegit algunes reaccions en calent -vaja, pel
to, vull creure que en calent- de l'alcalde, remarcant la
innecessarietat de l'informe en qüestió.
No tinc ara present cap
norma que suposi una exigència explícita d'un informe d'una
“autoritat competent en matèria de planificació d'hidrocarburs” que, pel que sembla, ni el mateix TSJC sap quina és.
Però això no vol dir que, de manera implícita, no sigui en algun
dels replecs de la llei i del reglament, que hem complicat de manera
extrema. Tot i així, m'estranyaria, i més aviat entendria
l'exigència d'informes més generals -seguretat? protecció civil?
indústria?- que no pas un de tan concret. Tinc la sensació que al
TSJC encara van amb la idea que això de CLH és l'antiga CAMPSA -que
en part és veritat- i, com que CAMPSA era pública, continuen amb la
idea que mereix un tracte més propi d'una administració que no pas d'una empresa privada, que és el que és.
Un informe de menys pot
tombar un pla sencer? Depèn. No fa massa, el Tribunal superior de
justícia de Madrid va anul·lar el planejament general de Boadilla
del Monte per la manca d'un informe de gènere (ho podeu veure
AQUÍ). La diferència és que el tema -la visió de gènere- sí que
afecta la totalitat del pla, i que en aquest cas sí que hi havia una
exigència legal explícita.
Aquest no-informe -el
dels hidrocarburs- de menys pot tombar tot el pla? És el que em
sembla més dubtós, i per dos motius. D'entrada, perquè les
previsions del POUM no afecten la matèria -hidrocarburs- sinó el
canvi de qualificació dels terrenys. Diuen què hi ha d'haver, i, en
conseqüència, que els actuals usos de logística d'hidrocarburs no
hi haurien de ser. Però això es va fer amb acord de CLH, i, per
tant, l'afectació en la planificació d'hidrocarburs -que allí no
hi havien de ser- ja estava assumida. Una altra cosa seria
directament una nova ubicació.
Però és que, a més, el
POUM va regular el PP.40 en desenvolupament del Pla director
urbanístic de la química i el turisme, que no sé si el va informar
aquesta pretesa autoritat. I el POUM remet a un futur “conveni
entre l’Ajuntament de Tarragona i la Companyia logística
d’hidrocarburs, CLH, tot establint un termini per al seu trasllat.” És a dir, que la hipòtesi d'una possible manca d'abastament d'un producte estratègic, no resulta del POUM, sinó de la mala aplicació de les previsions temporals de l'execució del POUM, a acordar entre les parts.
Em sobta, doncs, una pretesa indefinició o indefensió sobre
planificació d'hidrocarburs, que, a més, cal no confondre amb una
pretensió de preferència dels interessos de CLH -una empresa
privada- sobre els interessos públics. M'agradarà veure la
sentència, a veure com ho resol.
Pot tombar tot el POUM?
Aquesta és la part que em sembla més fluixa. A mi em semblaria més
ajustat suspendre l'efectivitat del PP.40. És a dir, si el problema
consisteix en el fet que perdre les actuals instal·lacions pot
causar problemes en un sector estratègic com són els hidrocarburs,
i per això es diu que no es toca res fins que els que en saben no
diguin que no hi ha problema, que podria ser admissible, no veig que
calgui tombar tot el POUM. Es deixa sense efecte el canvi de
qualificació, de moment, i, per tant, es manté la situació actual en aquest àmbit, i la resta del POUM continua.
Però el segon argument
-la inviabilitat econòmica- em sembla molt més significatiu. He
escrit diversos cops, en aquest blog, la convicció que les bases del
POUM -demogràfiques i econòmiques- han quedat seriosament
qüestionades per la crisi. I també he dit que hi ha vies altres que
la revisió pura i dura, més pràctiques i igualment efectives, per
a reconduir la situació. Ho podeu veure AQUÍ.
Aquest argument -el de la
inviabilitat econòmica- sí que podria projectar-se sobre la
totalitat del POUM, i justificar-ne l'anul·lació. És el que jo
anomenava l'opció nuclear. No sé si la sentència fa aquest
raonament general, o només se cenyeix al PP.40, però en qualsevol
cas crec que caldria fer alguna cosa en aquest sentit (i, de fet,
crec que ja s'està fent) per a corregir aquest aspecte del POUM
sense haver d'emprendre una revisió completa ara mateix. Revisió,
però, que haurà d'arribar, segurament abans del que
reglamentàriament tocaria, i que seria bo que ja anéssim preparant
amb serietat i discreció. I, si no hi ha discreció, almenys
serietat, que s'agrairia molt.
(imatge: www.pixabay.com,
que sona molt malament, però és un banc d'imatge lliures, i així
sé que no perjudico ningú)