dimecres, 4 de gener del 2023

Puntualitzant (les dades) d'un (bon) article sobre Hard Rock Cafè

 

El diari ARA publica, a l’edició d’avui, un article titulat “El disbarat ambiental i social del model Hard Rock” signat per Marta Curull, David Palomera i Marta Ribera, del think thank (hauríem de tenir una expressió en català, sobre això) Espai Vuit Zero. Poso l’enllaç AQUÍ  però no estic segur que sigui d’accés lliure.

Francament, espero que el think thank Espai Zero Vuit afini millor futurs treballs, perquè en aquest article hi ha un munt d’errades de consideració que em fan desconfiar molt. Així, de manera sintètica:

1. No, el projecte de Hard Rock Cafè (HRC) no ocupa 625 hectàrees. L’àmbit del CTI (centres turístics integrats) del Pla director urbanístic del CRT, que és on va HRC, ocupa 61.03 ha. Menys d’un 10% del que diuen. La primera idea -per no dir fantasmada- de l’any 2012 sí que pretenia ocupar tot el CRT que no està ocupat per Port Aventura, però això, ara, no és així.

2. No, HRC no tindrà sis casinos. Aquesta també era la pretensió inicial, però al llarg de la tramitació i concurs només hi ha llicència per a un casino. Tant és així que, si no ho canvien, tenen sostre de sobres (60.000 m2) però només per a un sol casino. Que pot ser molt gran, és clar, però no sé si hi ha mercat per tot això.

3. No, a HRC no hi haurà 12.000 places hoteleres. El PDU té un màxim de 425.000 m2 de sostre per a usos hotelers. En el primer PDU, amb el mateix sostre, es calculava que serien entre 3.167 i 3.958 places hoteleres. Aquesta darrera dada suposaria una repercussió de sostre per habitació d’entre 134 i 107 m2 de sostre, que em sembla molt generosa (per posar un exemple, l’Hotel Arts de Barcelona té una repercussió de 100 m2 sostre/habitació).

4. No, BCN World no tenia a veure amb Sheldon Adelson. Eurovegas es pretenia al Baix Llobregat, no al Tarragonès. Va sortir com a reacció al fet que Eurovegas no es fes (afortunadament!) però són projectes i protagonistes independents.

5. No, la Generalitat no ha avançat 120.000.000€. L’Incasol té (o tenia, que aquestes coses tenen caducitat) una opció de compra (opció, no obligació) i hi havia un contracte, no executat (i que ha quedat desfasat, a la vista del nou PDU) en què comprava i venia (en tres terminis). Però, per ara, no ha pagat aquests 120.000.000€.

Més enllà d’això, l’article fa una sèrie de consideracions sobre les quals hauria de fer recerques que ara no tinc temps de fer, però si en coses bàsiques com aquestes no són rigorosos, em permeto ser una mica escèptic.

A banda, moltes són més opinables (i, no cal dir, respecto les possibles diferències que puguem tenir –que segurament no són tantes- i encara més la legitimitat de la postura radicalment contrària a HRC que tenen els signants de l’article, faltaria més).

Algunes observacions, a partir de fets que –aquests sí- em semblen certs, a mi em duen a conclusions diferents. Per exemple, la reflexió sobre les condicions de treball i salaris de les kellys. Absolutament d’acord que és un model extractiu, de feina de baixa qualitat, i mal pagada, però no em sembla que la solució sigui que no es faci HRC, sinó que les condicions de treball i salaris millorin. Estic segur que el think thank també ho pensa, això, però no em sembla una bona estratègia –ep!, que cadascú tria la que vol!- no anar a l’arrel de les coses.

També em passa amb la consideració que l’ocupació del sòl amb aquests usos hauria de ser menor. Totalment d’acord, però no ens focalitzem només en HRC. Ara mateix, a Salou, hi ha 193 ha de sòl urbanitzable per a fer hotels i habitatges, el que suposa tres HRC. Vol dir això, doncs, que hem d’aixecar la mirada, i d’aquí ha vingut la meva crítica, ja de fa molt de temps –ho podeu veure en les dotzenes d’apunts que he dedicat a aquest tema- sobre la perversió del sistema de planejament que ha suposat aquesta operació, i de com es perden les possibilitats d’endreça que té el planejament.

I això no vol dir que m’agradi el projecte de HRC –que no m’agrada- ni moltes de les coses que l’envolten; vol dir que m’agrada el rigor en les dades, precisament per a donar valor al debat i que sigui útil.