A les classes de planejament territorial i
urbanístic, una de les coses que explico –i que sovint costa que l’alumnat
recordi- és la diferència entre classificació i qualificació referida al sòl.
Molt resumidament: la classificació es
refereix al règim jurídic del sòl –vegeu l’article 25 de la llei d’Urbanisme- i
comprèn el sòl urbà, l’urbanitzable, i el no urbanitzable. I prou. I és una
cosa o l’altra, necessàriament una –no pot haver-hi sòl sense classificar- i
només una. Ens diu com és, jurídicament, i, per tant, quins drets i deures té. I
teòricament –a la pràctica no és exactament així- hi ha una gran part
predeterminada: és sòl urbà el que compta
amb uns serveis i/o edificació, de tal manera que, si ho té, no es pot negar aquest
caràcter d’urbà; i és no urbanitzable, almenys, tot aquell que la normativa
sectorial (planejament territorial, d’espais naturals, agrari, etc) digui
expressament que ha de ser exclòs del procés urbanitzador. Al mig, l’urbanitzable,
que no deixa de ser una classificació transitòria, tota vegada que, un cop
urbanitzat, passa a ser urbà.
La qualificació és allò a què destinem aquell
sòl, sigui urbà, urbanitzable, o no urbanitzable, i hi pot haver totes les
qualificacions que creguem convenients, com més matisos hi posem (tot i que
també ens complicarem la vida, és clar): residencial, o residencial en blocs aïllats,
o residencial en blocs aïllats de baixa alçada... el que vulguem.
Això fa molt de temps que és així, no és cap
canvi normatiu de darrera hora. Per això m’ha sobtat veure, a la proposició de
llei d’espais agraris, que és ja a punt de ser aprovada pel Parlament, un
article que diu (el subratllat és meu):
“Article 9. Relacions entre la planificació territorial
sectorial agrària, el planejament urbanístic i la protecció ambiental
(...)
2. En la redacció dels plans generals
d’ordenació urbanística municipal (POUM), s’ha de tenir en compte, quan es
defineixen quins terrenys es requalifiquen i passen d’ésser no urbanitzables a
urbanitzables, el que estableix el pla territorial sectorial agrari
específic de la zona de què es tracta i l’afectació, directa i indirecta, que
es produeix a les explotacions agràries existents.”
A veure, si els terrenys “passen d’ésser no
urbanitzables a urbanitzables” no es requalifiquen, es reclassifiquen. I tenint
en compte que es tracta de conceptes jurídics diferenciats, una nova llei no
hauria de cometre aquestes errades (i, posats a fer, es veu que no se’ls passa
pel cap que la reclassificació pugui ser d’urbanitzable a no urbanitzable, que
també existeix, i que hauríem de practicar més sovint).
Entenc perfectament que als meus alumnes, que
molts cops descobreixen el món de l’urbanisme, els sobti la distinció, i es
confonguin a l’hora d’aplicar-la. Em costa molt més de creure –i em preocupa-
que una proposició de llei, que té l’origen en un projecte de llei decaigut la
legislatura anterior, preparat i revisat per serveis jurídics, per lletrats de
la cambra, pel personal tècnic que assessori els grups parlamentaris... en fi,
per molta gent, molta de la qual en sap (o n’hauria de saber) més que jo hagi
deixat passar això.
Pot semblar que “en el fons, és el mateix”
però no, no és el mateix. Prou que compliquem les coses, almenys hauríem d’esperar
que no hi hagués complicacions sobrevingudes per errades com aquesta. La qualitat
tècnica de les lleis, fer que s’entenguin, que no hi hagi ambigüitats –si més
no, només les imprescindibles- ni equívocs, va en benefici de l’aplicació d’aquestes
mateixes lleis. Encara són a temps d’arreglar-ho, em sembla.