Dimecres el Parlament va validar el decret-llei de regulació
dels habitatges d’ús turístic (HUTS) amb el compromís de tramitar-lo com a
projecte de llei i d’eliminar el topall de HUTS (el decret-llei l’estableix en
10 per cada 100 habitants) i reduir-ne l’àmbit d’aplicació, de manera que només
s’aplicarà als municipis amb mercat tensionat, uns 140.
Això vol dir que aquests 140 municipis hauran de modificar
el seu POUM per adequar-se al nou règim, però que aquesta adequació no
necessàriament serà d’un màxim de 10 HUTS per cada 100 habitants, sinó que
podrà ser amb més HUTS. I amb menys, és clar.
Això és bo o dolent? Doncs si és per respecte a l’autonomia
local, seria bo, però ho hauríem de relativitzar, perquè es tracta d’una
autonomia molt elàstica: quan convé, no s’exerceix. Per exemple, quan es diu
que l’habitatge és competència de la Generalitat, i per tant, és aquesta la
responsable que hi hagi o no habitatge assequible. Però quan la Generalitat
adopta mesures per a fer efectiu el dret a l’habitatge – mesures, en plural,
perquè s’han de fer moltes coses- aleshores no. N’hauríem de parlar, d’això.
Aquestes darreres setmanes no hem parat de veure reaccions
en contra d’aquesta regulació dels HUTS, especialment provinents de les
patronals del sector, i d’alguns ajuntaments turístics, amb les habitual
declaracions apocalíptiques de misèria, atur, i pobresa, si tira endavant, i amb
afirmacions que l’existència dels HUTS no té res a veure amb els problemes
d’habitatge.
Segur? Potser algunes dades concretes, posades juntes,
d'un municipi turístic proper ens ajudaran.
A Salou, segons el darrer cens d’habitatges (dades del 2021;
no crec que hagin canviat molt) hi ha 31.523 habitatges, dels quals 11.639
habitatges familiars principals, i 19.884 habitatges familiars no principals.
Segons la seva intensitat d’ús, hi ha 7.195 habitatges buits, 3.431 habitatges
amb un ús molt baix, 6.548 habitatges amb un ús esporàdic, i 14.349 habitatges
amb un ús habitual.
D’entrada he de dir que el cens d’habitatges del 2021 em
genera molts i molts dubtes, i ja ho vaig dir AQUÍ. Només cal veure, a més, que el
mateix cens ens diu que hi ha 11.639 habitatges familiars principals, i 14.349
amb un ús habitual. La diferència de prop de 3.000 habitatges són apartaments, o
segones residències o ús turístic amb ús intensiu? No m’acaba de quadrar. Però
qualsevol que conegui Salou i les dificultats per accedir a un habitatge sap
que no és cert que hi hagi més de 7.000 habitatges buits. Ni de conya.
Anem a una altra dada. Segons el registre de la Generalitat,
amb dades de 5 de desembre de 2023, a Salou hi ha 7.112 HUTS. Els 7.195 habitatges
buits? No crec, francament. En tot cas, sobre el total d’habitatges de Salou, això
vol dir que els HUTS són el 22.56% dels habitatges de Salou de tot tipus. Si això
no és significatiu, ja em direu. Per cert, a la mateixa data, a Salou, consten
542 apartaments turístics, i això em sembla molt poc.
Més dades interessants? Entre el 2016 i el 2023, el preu
mitjà per m2 de l’habitatge nou va pujar un 83.39%, i el de l’habitatge usat un
73.69%. No he calculat l’IPC, però segur que no va pujar el mateix.
I encara una altra dada: la renda familiar disponible bruta
per habitant, a Salou, és el 73% de la mitjana de Catalunya. Per a comparar, el
Tarragonès és el 86% de la mitjana de Catalunya.
Les tres dades juntes:
El 23% dels habitatges de Salou, incloses segones residències, són HUTS.
El preu de l’habitatge s’ha incrementat més d’un 70% en 8 anys.
A Salou, de mitjana, tenen una renda un 27% inferior a la mitjana de Catalunya,
Si algú no hi veu la relació, i la necessitat de posar-hi
remei, ja m’explicareu. I que consti que amb la limitació dels HUTS no s’arregla
tot, però sí que comencem a fer coses.
