Després d’unes notes
ràpides a partir de les notícies de premsa, disposo ara de l’acord
de la Comissió territorial d’urbanisme del Camp de Tarragona sobre
el pla parcial de la Budellera. Acord “a reserva de la redacció
que resulti de l’aprovació de l’acta” però que podem donar
pràcticament per definitiu.
Abans de comentar cada
punt de l’acord, una prèvia. Com ja deia al primer apunt, la resolució modifica coses –ara veurem quines i com- però no el
Pla. Com vaig dir, toca el com, però no el què. El paràgraf en el
qual qüestiona el model, a partir del nombre d’habitatges i
d’habitants (per cert, a partir –lògicament- dels 5.738
habitatges que diu el projecte de pla; aquest sainet del nombre
d’habitatges l’hauríem d’aclarir d’una vegada per totes i
deixar de generar confusió interessada) aquest paràgraf, doncs, és
una valoració, que no té cap efecte pràctic sobre l’ordenació,
més enllà de la divisió per polígons, que és, un cop més, un
com i no un què.
Anem a veure què diu. En
tractar-se d’un pla parcial de municipi amb Programa d’actuació,
l’abast de l’acord de la Comissió és limitat. La capacitat per
aprovar definitivament el pla correspon a l’ajuntament, i la
Comissió ha d’emetre un informe. Això ve regulat a l’article 87
de la Llei d’urbanisme, que diu (les negretes són meves):
“2. Els informes a què
es refereix l'apartat 1 han d'incloure les consideracions que
calguin, fonamentades en raons de racionalitat i funcionalitat
urbanístiques i orientades a la superació de contradiccions, a
l'esmena d'errors i a la millora de la claredat i la precisió
jurídiques i tècniques. En tot cas, són vinculants, únicament,
les prescripcions que continguin fonamentades en els motius d'interès
supramunicipal i de legalitat especificats pels apartats 3 i 4.
3. Són motius d'interès
supramunicipal, als efectes del que estableix l'apartat 2:
a) La coherència amb la
planificació territorial, pel que fa a la cohesió territorial i a
l'organització correcta del desenvolupament urbà.
b) La compatibilitat,
l'articulació i la connexió entre els elements vertebradors del
territori d'abast supramunicipal i les infraestructures de caràcter
local.
c) La compatibilitat amb
el risc preexistent, d'acord amb els indicadors dels riscs geològics
i de protecció civil disponibles.
d) L'adequació a la
planificació mediambiental i a la política de desenvolupament
sostenible.
e) L'adequació a les
polítiques supramunicipals de sòl, d'habitatge, de gestió dels
recursos naturals i de protecció del patrimoni cultural, natural i
científic.
4. Són motius de
legalitat, als efectes del que estableix l'apartat 2, els relatius a:
a) La tramitació del
planejament urbanístic.
b) El sotmetiment a les
determinacions pròpies del planejament urbanístic de rang superior.
c) L'adequació a la
legislació sectorial i urbanística.
d) La interdicció de
l'arbitrarietat.”
És a dir, la Comissió
no pot esmenar la plana totalment, només ho pot fer en aquests
aspectes. Però fins i tot això no ho pot fer discrecionalment, sinó
que ha d’actuar d’acord amb normes i plans vigents. La Comissió
no té una llibertat absoluta per a considerar l'organització correcta del desenvolupament urbà, o l’adequació a la política
de desenvolupament sostenible; ho ha de fer d’acord amb els
instruments que s’ha donat –normatives, plans- i que concreten
què s’entén, com i a on per aquests principis.
És semblant al que li
passa a l’Ajuntament de Tarragona: que no pot tractar el pla
parcial –ni aquest ni cap- de manera discrecional, sinó atenint-se
a les normes i plans vigents. Sempre pot canviar aquests plans, és
clar, però ho ha de fer realment si vol canviar les coses, no n’hi
ha prou amb una interpretació o amb una voluntat.
Anem a veure què diu
l’acord. Segueixo la numeració de la Comissió. No reprodueixo tot
el que diu, per no allargar en excés aquest apunt.
1.1. En relació al pla
d’etapes.
La Comissió fa una crítica negativa sobre les magnituds
del Pla, i considera necessària “la fragmentació en polígons
d’actuació urbanística, per tal d’ajustar les etapes d’execució
de les obres d’urbanització i edificació a les previsibles
demandes de mercat, d’acord amb els indicadors socioeconòmics
actuals.”
No cal dir que hi estic
absolutament d’acord, malgrat les dificultats –els polígons han
de ser equilibrats en càrregues i beneficis- i ja ho vaig deixar dit
fa un parell de mesos. Sí que voldria remarcar dues coses:
Per una banda, la
Comissió no rebaixa ni sostre ni nombre d’habitatges. Diu que s’ha
de fer per etapes, això sí, però no retalla cap xifra. I no ho pot
fer perquè el sostre és una determinació del POUM i no una decisió
de la Comissió.
Per l’altra, i perquè
vegem la importància de comptar amb planejament aprovat i vigent,
recordar que es va formular i tramitar –però no acabar d’aprovar-
un Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de
Tarragona, a mitjans de 2010. Aquest pla –el projecte- deia,
referint-se a la Budellera (les negretes són meves):
“Sector PP 24 “la
Budellera”:
1. Àmbit:
Per la seva gran extensió
i característiques territorials diferents, el present Pla Director
estableix la subdivisió d’aquest sector en dos subsectors
diferents, I, de 45,31 ha. i II, de 75,13 ha. de superfície,
establint determinacions específiques comuns per ambdós, i
singulars pel subsector II.
2. Determinacions
específiques:
Per la seva posició
territorial, el sector haurà de resoldre les adequades relacions amb
els assentaments de baixa densitat existents a llevant i a sud del
mateix, i el respecte a les preexistències forestals i arbòries
existents, als camins, als cursos d’aigua i a les característiques
orogràfiques del sector.
Específicament, haurà
d’incorporar la transformació del tram desafectat de l’actual
autovia A-7, per a la seva conversió en el futur eix cívic, una
vegada traslladat la totalitat del seu traçat al costat de
l’Autopista.
Amb la possibilitat de
crear sobre el tram un important domini de sòl públic per a la
futura creació d’un eix d’equipament públics -des de les
actuals instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona fins a les
instal·lacions de La Savinosa- les cessions obligatòries per a
equipament del sector es situaran en la referida franja.
En relació al sector II,
i donades les seves característiques ambientals, paisatgístiques i
orogràfiques, el PDU restringeix l’ocupació del sòl a la franja
més plana a costat i costat del camí existent.
3. Condicions de
desenvolupament:
Edificabilitat màxima
del sector I: 0,45 m2st/m2s per a l’ús residencial, comercial, i
terciari en general (oficines, hotels). Aquesta edificabilitat
incorpora l’edificabilitat de l’antic PP-27 Platja Llarga.
Edificabilitat màxima
del sector II: 0,45 m2st/m2s per l’ús residencial i comercial
(petit comerç)
No podrà
desenvolupar-se el segon sector fins a l’ocupació per a
l’edificació privada del 75% de la superfície privada del sector
I.”
És a dir, bona part del
que ara disposa l’acord de la Comissió, com veurem. D’haver
estat aprovat aquest PDU –que bona falta que fa, en una zona tan
complexa, però això és una altra història- les coses haguessin
estat més senzilles.
I, per cert, la cita
d’aquest projecte de PDU figura a la Memòria d’ordenació del
Pla parcial de la Budellera. Que no l’hagi citada ningú potser vol
dir –a banda que jo no me n’hagi assabentat, que també és
possible- que hi ha molta gent que parla sense haver-se llegit el pla
amb deteniment.
1.2. En relació amb els
accessos externs al sector: articulació i connexió dels elements
vertebradors territorials amb els elements vertebradors locals.
En aquest punt, la
Comissió acorda que l’execució del Pla comenci per la banda que
té l’accessibilitat resolta, la situada més a prop del Nàstic.
També demana concretar millor les vies que han de connectar el pla
amb la zona de llevant, tocant a les urbanitzacions de Colls Majors i
Boscos.
Sobre això, algunes
observacions:
1. Comparteixo –ja ho
havia dit- l’opció de començar per la zona de ponent del Pla.
2. Discrepo de la solució
donada als enllaços amb Boscos i Colls Majors, encara que siguin els
que figuren al POUM –això també ho havia dit- perquè crec que no
són els més adequats, i perquè suposen –especialment el que
enllaça amb Colls Majors- una desnaturalització de la zona boscosa.
Crec que hi ha alternatives.
3. No deixa de
sorprendre’m que la Comissió digui: “És condició del
planejament derivat definir el traçat i les característiques dels
sistemes de comunicacions previstos i de llur connexió amb els
sistemes exteriors al sector”. Em sorprèn, no perquè no ho
comparteixi –al contrari, em sembla bàsic- sinó perquè aquesta
mateixa Comissió, el desembre passat, va prendre un acord que deia
(les negretes són meves):
“S’aprofundeix en
l’anàlisi de les alternatives i infraestructures de mobilitat per
a les connexions viàries prioritzant les alternatives mallades i
vetllant per minimitzar l’impacte paisatgístic. En aquest sentit,
s’introdueix l’alternativa d’ampliació o millora de les
actuals infraestructures d’accés a l’entorn de Port Aventura,
així com la possibilitat d’una accessibilitat complementària a
través dels nous creixements previstos dins del marc que estableixi
el planejament general de Salou. En qualsevol cas, el PDU
possibilita altres alternatives d’accessibilitat que puguin sorgir
en fases posteriors que es concretaran en els estudis informatius,
plans especials o documents que corresponguin.”
És a dir, que ja veurem
què fem i entre anem tirant. Clar, ara que hi penso, es tractava del Pla director del
CRT –l’ex-BCN World-. No cal dir res més.
1.3. En relació amb la
delimitació de l’àmbit.
És una qüestió formal. Per raons de
coherència territorial, es modificava lleugerament l’àmbit del
Pla –afegint i traient- i l’acord, tot i reconèixer l’encert
de la modificació, ho remet a una modificació puntual del POUM,
tota vegada que la delimitació del sector és una determinació de
POUM –com l’edificabilitat- i no pot ser modificada si no és
així.
1.4. En relació als usos
del subsector de la Platja Llarga.
Aquí especifica que els únics
usos admesos siguin els de lleure i esbarjo de la col·lectivitat.
Absolutament d’acord, però recordar que el POUM deia explícitament
que aquesta zona es destinarà “a zones lliures d’edificació,
equipaments, aparcaments i instal·lacions al servei de la platja
llarga, sens perjudici que es puguin atorgar concessions
administratives de les referides instal·lacions”. Com vaig dir fa
dies, si la Generalitat no vol que hi hagi aparcament, que no ho
hagués posat al POUM.
1.5. En relació a les
línies elèctriques que travessen el sector.
No es pot remetre als
posteriors projectes d’urbanització, i ha de concretar-ho al pla,
i incloure’n les despeses a l’estudi econòmic-financer.
Absolutament d'acord.
Fins aquí les
consideracions per motius d’interès supramunicipal i de legalitat,
que són les que tenen caràcter vinculant, d’acord amb l’article
87 de la llei d’urbanisme (vegeu ut supra). Vol dir això que la
resta de les consideracions no tenen cap valor?. No. Vol dir que no
són legalment vinculants, exigibles davant d'un tribunal, però el
sentit comú aconsella fer-hi cas, i acordar. L’alternativa seria
una disputa agra als tribunals, que no crec que convingui a ningú.
Sóc dels que pensa que més val un mal acord que un bon plet.
La resta de
consideracions:
2.1.1. En relació al
Torrent de la Budellera (prop).
Demana una nova ordenació del sector
que respecti més el traçat natural del terreny. Això serà
complicat, perquè afecta bona part de l’ordenació. Hi ha un
fragment del torrent que coincideix just amb el vial estructurador
del sector, de manera que no serà senzill trobar una nova ordenació.
Ordenació que, de qualsevol manera, s'ha de fer congruent amb la
trama viària. Actualment molt bona part del curs del torrent ja es
fa coincidir amb espais lliures, però hi ha punts en els quals ha de
travessar carrers.
2.1.2. En relació amb la
cadena-mirador del sistema costaner de Llevant.
El mirador natural
situat a la carena del promontori que limita pel sud-est amb el
sector ha de passar a formar part dels espais no ocupats
estructurants del sector. I es converteixi en un mirador panoràmic
públic sobre el front costaner que alhora faciliti el trànsit de
vianants.
Cap objecció, però em sorprèn que argumenti la decisió
a partir de la determinació del Pla director del sistema costaner
que el pla tradueix en “el manteniment del gran espai forestal que
relaciona/separa els teixits urbans de llevant i el sòl no
urbanitzable circumdant, travessat pel torrent de la Budellera
Lluny”. Si no ho he interpretat malament, aquest gran espai
forestal ve travessat també pel vial –dibuixat al POUM, i
fidelment traslladat al pla parcial- que connecta amb Colls Majors.
El vial que, al meu apunt anterior –i ho mantinc- suggereixo
eliminar, precisament per al manteniment d’aquest espai forestal.
2.1.3. En relació amb la
connexió dels teixits residencials de Llevant i Platja Llarga.
Es
considera necessari donar solució efectiva al travessament de la via
ferroviària, facilitant la relació entre la futura via cívica Via
Augusta, el teixit urbà de Solimar, l’Àrea de la Bassa Closa i el
torrent del Catllar amb la platja Llarga.
Res a dir sobre la
necessitat de facilitar l’accés a la Platja Llarga i salvar la via
del ferrocarril (i gràcies a la via, que és qui ha salvat la
Platja!) però algú m’hauria d’explicar perquè això pertoca al
pla parcial i no al conjunt de la ciutat. Especialment en zones que
no tenen cap contacte amb el sector –l’àmbit del pla parcial-
com ara la Bassa Closa o el torrent del Catllar.
2.1.4. En relació amb el
model de sostenibilitat urbana.
Demana que una sèrie de
determinacions constructives tinguin caràcter vinculant, per a
reforçar la sostenibilitat del sector.
Hi estic d'acord, però tinc
el dubte de fins a quin punt això pot ser un obstacle per a una
certa llibertat compositiva de les illes. M'explico: el pla admet, en
algunes illes, la possibilitat de concretar l'ordenació dels volums
-respectant els paràmetres urbanístics inalterables-. Això dóna
una relativa llibertat a l'hora de fer els projectes concrets
-s'assemblaria als estudis de detall, que anaven molt bé per a
resoldre aquestes coses- i això, en mans de bons professionals,
possibilita una construcció de major qualitat i de major diversitat.
La ciutat -si volem fer ciutat- és molt diversa, i aquesta
diversitat no només s'ha de permetre, sinó que s'ha de fomentar, en usos i en formes. Si
això es pot fer igualment, millor, però si no, penso que potser hi sortirem
perdent, i acabarem fent una ciutat avorrida per excessivament
uniforme.
2.2.1. En relació amb la
imatge que el barri projecta sobre el front de costa de Tarragona.
Aquí, la Comissió comença per admetre la idoneïtat de contemplar
l'existència no generalitzada d'elements físics d'alçada
reguladora molt diferenciada dels teixits urbans. Però demana més
informació -seccions, alçats, volumetries- per a valorar-ho. Jo
crec que això ja s'entén amb la documentació que hi ha, però mai
sobra la informació.
2.2.2. En relació al
posicionament de les illes de terciari exclusives.
Trasllada l'edificabilitat i usos de l'illa
A2-6, al nord-est del sector, a l'illa R4c-24, amb front a la Via
Augusta, a fi de consolidar un front terciari i residencial, i a la
vegada consolidar la continuïtat dels espais lliures al nord-est.
Per una banda, no em sembla malament augmentar la continuïtat del
gran espai lliure de la banda est del sector (i això em fa encara
més incomprensible el manteniment del vial que el travessa) però
entenc que l'edificabilitat de l'illa A2-6 (2.529 m2 de sostre)
s'acumula a la de l'illa R4c-24 (16.745 m2 de sostre residencial i
2.705 m2 de sostre complementari).
2.2.3. En relació a la
incorporació de l'ús de Serveis. Afegeix aquest ús en una sèrie
d'illes.
2.2.4. En relació a l'ús
residencial exclusiu a la clau R4a.
Amplia els usos possibles en
aquesta clau, per a una major diversitat funcional.
Partidari com sóc
de la barreja d'usos, em sembla encertat. Però no m'ho sembla tant
una afirmació que fa la Comissió, segons la qual, en aquesta clau,
“els edificis tindran ara, obligatòriament, habitatges en planta
baixa”. Crec que cal deixar més opció, i, encara més, sóc poc
entusiasta dels habitatges en planta baixa als edificis
plurifamiliars. Crec que precisament van en detriment d'aquella
barreja d'usos que abans es defensava.
2.2.5. En relació a
l'article 19.
Inclou les estacions transformadores elèctriques com a
sostre edificable en determinades situacions.
2.2.6. En relació a
l'article 25.
Inclou les construccions permeses a l'espai lliure
d'edificació de l'illa en el còmput del sostre màxim edificable.
2.3.1. Condicions
d'edificació de les illes.
Concreta millor les condicions en què es
pot fer l'ordenació alternativa que he citat al punt 2.1.4.
Qualsevol millora i concreció en les normatives em sembla positiva,
però realment no sé veure'n la necessitat.
2.3.2. En relació als
habitatges amb protecció oficial. Demana ajustar-se a les previsions
de determinades normatives.
2.3.3. En relació a la
mobilitat sostenible.
Cal ajustar alguns imports amb altres documents
del pla. I, per altra banda, també cal indicar el nombre de places
d'aparcament previstes i l'aparcament per a bicicletes als habitatges
plurifamiliars de nova planta.
2.3.4. En relació a les
indemnitzacions. Cal incloure determinades indemnitzacions dins les
despeses d'urbanització.
2.3.5. En relació a
l'encaix amb teixits i sectors limítrofs.
Demana una major
informació -especifica: a escala 1:2000 i 1:5000- de l'encaix del
sector sobre l'ordenació definida pel POUM amb els sectors i sòls
urbans adjacents. Entenc que això és, en part, conseqüència del
punt 1.2. Ja vaig dir fa un parell de mesos que no em convenç gens
aquest encaix, almenys per la part de xarxa viària, però aquesta
solució és la que venia donada pel POUM, no pel pla parcial.
La resta, unes quantes
errades materials sense més transcendència.
Fins aquí el contingut
de l'acord de la Comissió. Vull fer notar que en cap moment rebaixa
l'edificabilitat -no pot fer-ho- i en cap moment imposa rebaixes en
les alçades màximes. De totes maneres, aquests i més comentaris,
d'aquí uns dies, que per avui ja n'hi ha prou.