dimecres, 29 de gener del 2014

Al Parlament, per BCN World. Un cop més.

Ahir vaig comparèixer al Parlament per a exposar la meva opinió sobre el projecte de BCN World. El que vaig dir, ho podeu jutjar vosaltres mateixos, perquè aquí hi ha el vídeo amb la meva intervenció. La presentació que hi vaig portar no es veu, però crec que, en conjunt, s’entén.
He de dir que, al Parlament, hi vaig ser cridat perquè els grups proposants –i, després, un cop ho aprova, la Comissió- van considerar que el que hi podia dir, atesa la meva condició de docent del departament de Geografia de la URV, i de professional de la geografia, podia ser d’interès.  No hi he anat, doncs, en representació de cap opció política, de cap corporació professional, ni de cap entitat ecologista, malgrat que tinc relació –amb graus diversos- amb totes aquestes opcions, i tampoc no hi he anat representant la Universitat, com ja vaig deixar dit en aquest blog. Només em represento a mi mateix, i assumeixo el que dic.
Em felicito per tenir un Parlament que, al llarg de dos o tres dies, haurà convocat i escoltat una quarantena llarga de persones, representants de sectors molt diversos, i de professionals o experts en determinades matèries. Crec que, en temps de desafecció cap a la política i les institucions, i especialment de contínua crítica a l’anomenada classe política, així en bloc, cal remarcar-ne els aspectes positius, quan hi són. Hi ha, sens dubte, moltes crítiques per ser fetes, amb moltes raons, però també és bo assenyalar coses que funcionen. Vaig poder parlar lliurement i dir el que em semblava, només amb el lògic límit de temps, i vaig tenir la sensació de ser escoltat –no vull dir que em faran cas, que és tota una altra cosa- corroborada per les preguntes posteriors de gairebé tots els grups (el grup de Ciutadans no hi era, com ha passat en altres compareixences). I també vaig tenir la sensació d’un treball ben organitzat i seriós en aspectes formals: puntualitat, ordre en les paraules, l’atenció del lletrat i del gestor parlamentari per assegurar que tot funcioni..
Amb tons i interessos diversos, com és lògic, els sis grups presents van fer les preguntes que van creure convenients, raonablement centrades en l’objecte de la meva intervenció. I crec que el resultat és positiu. Les intervencions denotaven haver escoltat, i també l’existència d’un treball previ, per part dels diputats, de coneixement del tema en discussió i del que representa, i això independentment que s’hi estigui a favor o no.
Crec que això és positiu, i cal que sigui conegut, perquè sovint es caricaturitza el treball dels parlamentaris com que hi van una estona a votar el que diu el cap de fila (bé, no sempre...) i ja està, i això, almenys amb els sis que van intervenir ahir, no és cert. Segur que els mecanismes de participació i de comunicació del Parlament amb la societat són perfectibles, però n’hi ha més dels que ens pensem, i s’utilitzen.
I, és clar, de BCN World, en continuarem parlant. Encara que el Diari de Tarragona, fidel a la seva trajectòria de professionalitat, ni tan sols cita que dos professors de la URV hi van comparèixer. 

dilluns, 27 de gener del 2014

En defensa de l'urbanisme




Fa una mica de set anys vaig publicar un articlet –la Galeria no donava per més- al Punt, en defensa del bon nom de l’urbanisme, malauradament associat a males pràctiques, a robatoris encoberts, a corrupció... El podeu veure  aquí
Ara veig, amb satisfacció, un article de Maria Buhigas, també al Punt –a l’Econòmic,  per ser exactes-  que va en la mateixa direcció. El podeu veure  aquí . M’alegra que hi hagi més gent que surti en defensa de la bona praxi de l’urbanisme, que hi és, i de molts professionals que han fet, amb la seva feina, unes ciutats més endreçades i on fa mes bo de viure. Potser això és com la salut, que només hi pensem quan la perdem. Hi haurem d’insistir.
(a la imatge, Maria Buhigas. La foto és manllevada d’un blog -http://ciudadinnova.blogspot.com.es/ - que acabo de descobrir i que té bona pinta)

dimarts, 21 de gener del 2014

Més BCN World!

 Quan vaig dir que la RV no tenia opinió i que, en tot cas, no era jo qui l’havia d’expressar, poc em pensava que veuria aquesta afirmació refrendada per la mateixa URV.
Ahir es va fer públic un informe sobre BCN World elaborat pels companys de Facultat Paolo Russo i Sergi Saladié. He llegit l’informe, i estic d’acord amb algunes coses i, en general, amb l’orientació que té quan alerta dels impactes ambientals, de mobilitat, paisatgístics...
Com que aquest informe ha estat àmpliament recollit pels mitjans, que de manera molt majoritària l’identifiquen com fet per “dos professors de la URV” –i això és cert- la Universitat s’ha cregut en la necessitat de fer una nota aclarint que no es tracta, en cap cas, de l’opinió de la URV (aquí, la notícia segons l’Ara). Vaja, més o menys el que jo deia al meu apunt d’ahir. De totes maneres, que jo sàpiga la URV no va fer cap nota per desmarcar-se de l’afirmació del Diari de Tarragona “Sin embargo, la URV desde el primer día lo ha visto con buenos ojos”. Potser és que s’ha refiat de la matussera redacció i ha cregut que, allò que veu amb bons ulls, és “El geógrafo y profesor de la URV”. Doncs moltes gràcies.

dilluns, 20 de gener del 2014

Diari de Tarragona: maneres de fer

Ahir diumenge, el Diari de Tarragona publicava dues pàgines sobre les properes compareixences al Parlament per a parlar de Barcelona World. Com que jo sóc un dels compareixents, van voler saber què diria. A través del Gabinet de Comunicació de la URV van dir:
“Per aquest cap de setmana estic fent una prèvia sobre les compareixences al Parlament al voltant de BCN World. Intento parlar amb els 21 que hi van i avançar alguna cosa del que diran. Si no pot ser així, almenys sí que detallo si són favorables o no al projecte. Amb això ja faria.

Em podries dir alguna cosa pel que fa al Robert Casadevall, sisplau? Ja et dic, amb el sí o el no ja sortiria del pas.”
Com que jo tinc un cert respecte pel Parlament, i considero que és allí on m‘he d’explicar, i, a més em sembla impossible de contestar amb sí o amb un  no una qüestió com aquesta, vaig declinar l’oferta, també via Gabinet de Comunicació. En cap moment he creuat ni una paraula, ni un correu, ni una trucada, amb aquesta redactora del Diari de Tarragona o amb cap altre periodista d’aquest mitjà
Però el Diari de Tarragona no té cap problema en publicar una foto meva, amb el següent text:
“El geógrafo y professor de la URV mostrarà su visión de BCN World y los cambios legislativos en el Parlament. Sin embargo, la URV desde el primer día lo ha visto con buenos ojos.”
A banda de la pèssima redacció -segons la qual jo sóc vist “con buenos ojos” per la URV, cosa que no crec que fos el que la redactora de la notícia volia dir-  pretén una opinió de tota la URV que no tinc constància que hi sigui, entre d’altres coses perquè no és feina de la URV, i perquè la comunitat universitària és molt àmplia i té moltes opinions. I, en tot cas, qui pot parlar per la URV és el rector i no jo.
Professionalitat? Deontologia? Connais pas...

divendres, 10 de gener del 2014

trist panorama per Tarragona

L'alcalde Tarragona i amic -i vull que quedi clar d'entrada això segon- s'ha convertit, per uns dies, en protagonista d'un pim-pam-pum a rel de les seves declaracions sobre la no cessió de dades del padró per a la consulta del 9 de novembre. Sense dir massa coses que no sabéssim, i amb matisos posteriors que només han servit per a donar una imatge de confusió i de sí-però-no.

Evidentment això s'ha d'emmarcar en l'erràtica estratègia del PSC, que és capaç de votar diferent del PSOE al Congrés, a favor d'una consulta (sí, una vegada va passar, pregunteu a la Chacón que us ho explicarà) i, al cap d'uns mesos, de brindar amb cava (català?) amb la Llanos de Luna, la Camacho i el Rivera a la salut de la constitució espanyola. Però també ho hem de llegir en clau local, d'eleccions municipals a la ciutat de Tarragona, i de la lluita aferrissada per a la defensa dels espais electorals.

Tarragona ciutat, electoralment parlant, és complicada. Les majories convergents dels noranta i principis del dos mil responien més a lideratges personals i incapacitats de l'oposició que no pas a una majoria social i política nacionalista. A Tarragona, CiU guanyava, sobretot, per ser de dretes i per una política populista de barri. Perquè Tarragona té una sòlida majoria de dretes, fins i tot ara, que governa el PSC amb quasi majoria absoluta, també es deu més a incapacitats de l'oposició que no pas a una majoria social i política d'esquerres, malgrat que nominalment, en nombre de vots, hi sigui.

Ballesteros defensa l'electorat que li queda, o, en tot cas, el que li pot garantir una bona posició, ja que no la majoria. Un electorat que es disputa, sobretot, amb el PP, i no pas amb una CiU enfonsada a les enquestes i sense lideratge local clar. Paradoxalment, això segueix la lògica que l'element central de la política catalana -i, pel que es veu, també de la tarragonina- és l'eix nacional, i no la confrontació dreta/esquerra. I això tant pel PP com pel PSC, que són els que més escarafalls fan contra aquest fet.

En el fons, el contingut exacte de les declaracions de Ballesteros -el que sigui, perquè l'ha matisat i modificat- és el de menys. El PSC es troba atrapat en el seu propi laberint, intentant la quadratura del cercle, i rebent per tot arreu. En aquestes circumstàncies, el més habitual és el que està passant, que és una barreja de campi qui pugui -l'estripament del partit és evident- i de bunquerització de l'aparell, que amenaça possibles dissidències i tanca files.

Trist panorama per a Tarragona que la victòria municipal -ni que sigui per punts, perquè aquí ningú no guanyara per ko, esperen obtenir-la en una competició d'espanyolisme, light o hard, i amb la cua d'ull posada als Ciutadans. Trist panorama per als que voldríem una ciutat més compromesa amb el país -almenys amb el que jo considero el meu país- i on hi hagués més maduresa i més vertebració social i política per a discutir també -que no només, i menys encara alternativament a debats nacionals- sobre models de ciutat, d'ús, ordenació i gestió del territori, hisenda municipal, serveis socials, i tantes coses.


(foto manllevada de www.ara.cat)

dimecres, 8 de gener del 2014

Josep Domingo, canongí

Darrerament aquest pobre blog sembla un obituari. Ens ha deixat en Josep Domingo, una persona molt menys coneguda que d’altres de qui he parlat, però molt més propera personalment, més coneguda i tractada per mi, i  per això en lamento més la pèrdua.
En Josep Domingo era fill de la Canonja, un canongí militant com pocs. La complicada història de la Canonja ha fet que exercir de canongí fos, molts cops, una tasca a temps complet per a conservar arrels i tradicions, i per projectar-les al futur. Això va explicar aventures com la revista l’Estímul, de l’amic Raül Vilanova, o el mateix Orfeó Canongí, un temps dirigit pel company i amic Marcel Nolla.  
En Josep Domingo era fuster, de les darreres tongades de fusters ebenistes –com el meu germà-. Jo el vaig conèixer a través de Josep-Lluís Carod-Rovira, quan entre els dos em van enredar a aventures polítiques municipals a Tarragona –aleshores la Canonja formava part del municipi de Tarragona- i durant un anys hi vaig tenir un tracte sovintejat, que després es va anar espaiant, però sense perdre mai un afecte mutu i, per part meva –i espero que ell en fos conscient- un enorme respecte personal. Perquè en Josep va fer política com a servei, a partir d’unes conviccions, sense buscar ni tenir mai cap càrrec més enllà d’aquells orgànics que no volia ningú per estalviar-se maldecaps  i que ell assumia amb disciplina i exercia –potser, de vegades, de manera limitada- sempre amb una integritat i una honradesa personal i política exemplars.
En Josep va treballar intensament per a la recuperació de la independència municipal de la Canonja. Un cop em va dir que ell havia nascut oficialment a la Canonja i que esperava viure-hi i, quan arribés, morir-hi també oficialment. Ha mort havent guanyat aquesta independència, i esperant-ne una altra, per a la qual també havia treballat. Siguis on siguis, gràcies per la feina, per l’exemple, i per l’amistat, Josep.
(fotografia: façana de l'orfeó canongí -manllevada de www.tarragona21.cat- on ens havíem trobat força vegades amb en Josep. I ara m'adono que no trobo cap foto seva)

dilluns, 6 de gener del 2014

Edmon Gimeno, geògraf


Els diaris -alguns- ens portaven ahir la notícia de la mort d'Edmon Gimeno, un dels darrers supervivents catalans dels camps nazis. La trajectòria vital de Gimeno -exili, ajut a la resistència, camp de concentració, retorn, represàlies personals i familiars- és impressionant, i, poc o molt, els mitjans se'n fan ressò. No recullen, però -almenys els que he vist- la seva condició de geògraf, i de connexió personal amb la tradició geogràfica francesa en uns temps en els quals es reconstruïa -o construïa?- una nova etapa de la geografia a Catalunya. Serveixi, per a qui vulgui saber-ne alguna cosa, aquesta magnífica conversa amb Joan Tort i Pere Tobaruela, publicada als Treballs de la Societat Catalana de Geografia, i recollida també al volum d'entrevistes -absolutament recomanable- “L'home i el territori. Vint converses geogràfiques”.


(fotografia de Juan Manuel Calvo, manllevada de www.ara.cat)