La
gestió dels futurs equipaments de l'Anella Olímpica de Tarragona
continua generant polèmica. A més del que j vaig dir fa uns dies,
avui hi ha unes declaracions de l'alcalde de Tarragona que em generen
alguns dubtes. Repeteixo que no parlo del contingut de l'expedient,
que no en sé res més que el que surt als mitjans de comunicació.
En tot cas, del que parlo, cito fonts clares, de manera que no amago
res.
Diu
avui l'alcalde, segons recull el Diari de Tarragona (cito textual):
«Tenemos
una oferta de una empresa y podíamos hacer dos cosas: la primera,
estudiarla en un despacho y tirar millas, pero hemos optado por una
segunda, que es poner esta posibilidad a exposición pública para
que todo el mundo conozca esta posibilidad».
La
veritat és que a mi se m'acuden més possibilitats que les que cita
l'alcalde, i ja hi havia fet referència. Se m'acut que la gestió
dels equipaments públics ha de ser una política pública, ha de ser
una decisió del govern municipal. I això és previ a treure coses a
concurs -la mateixa gestió- perquè primer decideixes com vols fer
les coses, i després ho poses en pràctica.
A
mi no em faran creure que aquesta empresa amb nom de tercio de
Flandes és tan altruista que es dedica a fer projectes i els ofereix
gratis et amore a l'Ajuntament. Si s'han molestat a fer-ho és perquè
han vist oportunitat de negoci, i això els ha de venir induït. Algú
els ho ha proposat, i aquest algú ha d'haver estat el govern
municipal.
Agafem
una part de l'oferta: residència esportiva. És de creure que
aquesta residència serà de pagament. Santa Gadea creu que hi haurà
demanda per a la residència? Aleshores perquè no la promou
directament? No és una activitat reservada al sector públic, és
perfectament possible per la iniciativa privada. Però estic segur
que no ho faran. Perquè el negoci no està en buscar una
oportunitat, fer un estudi de mercat a veure si això és rendible,
fer un pla de negoci, i invertir. El negoci està en utilitzar un
patrimoni municipal i cobrar un canon, tant si la residència
funciona com si no. Si funciona, els beneficis per a Santa Gadea (i
el cànon també). I si no, almenys el cànon. Si això és esperit
d'empresa, aquell amb què ens adoctrina el Rossell des de la CEOE,
anem bé.
Resulta
preocupant aquesta manera de fer. “Tenemos una oferta de una
empresa”. Digui'm, alcalde, en tenen moltes d'ofertes altruistes
d'aquestes? De quin tipus? A partir d'ara, deixaran que siguin les
ofertes de les empreses les que defineixin la política municipal?
Aniran a remolc de les successives ofertes i renunciaran a establir
prioritats i directrius?
Diu
l'alcalde: “el hecho de que la oferta pasara por el pleno «no
significaría ninguna ventaja competitiva para esta compañía en
caso de que convocáramos un concurso público», ya que «se
elaborarán unas bases a las que podrá presentarse cualquier
empresa».”
Examinem
l'escenari. “En caso de que convocáramos un concurso público”.
Vol dir que hi ha la possibilitat que el convoquin o que no. Imagino
que si no el convoquen no és perquè la gestió es concedeixi a dit
a una empresa privada, sinó perquè es fa una gestió directa.
Aleshores quin objectiu té l'actual informació pública?
Assabentar-nos que hi ha una empresa que proposa una cosa? A partir
d'ara es farà informació pública de tot el que qualsevol proposi a
l'Ajuntament?.
Si,
en qualsevol cas, cal fer unes bases -que no sé si s'han d'exposar
al públic, però, en tot cas, són susceptibles de recurs- a les
qual es pot presentar qualsevol proposta, quin sentit té ara la
informació pública d'una proposta concreta tancada? Embolica que fa
fort? Globus sonda? Avís per a navegants?
Em
temo que alguna relació hi ha amb el criteri de l'actual soci de
l'alcalde. A la campanya electoral de les municipals del 2015,
Alejandro Fernández minimitzava el paper de l'Estat en els Jocs del
2017, an analogia amb el paper mínim que, segons ell, havia tingut
l'Estat als jocs del 92 a Barcelona. Deia:
“És un projecte de ciutat,
Barcelona'92 s'ho va pagar l'Ajuntament, el Govern de Catalunya mai
no va estar gaire interessat en aquests Jocs i el Govern d'Espanya va
tenir un suport testimonial. “
(per qui vulgui anar a la font,és
aquí
Naturalment,
això és mentida, i podem suposar que Alejandro
Fernández menteix o és un ignorant. La inversió olímpica a
Barcelona 92 es va canalitzar a través de Holding Olímpic SA,
format en un 51% per l’Estat espanyol i en un 49% per l’Ajuntament
de Barcelona. HOSA va invertir 768.369 milions de pessetes, dels
quals 326.325 (un 42.47%) inversió privada, 204.956 (26.67%) de
l’Administració Central, 89.251 (11.65%) l’Ajuntament de
Barcelona, 73.811 (9.61%) la Generalitat de Catalunya, i la resta,
uns altres inversos públics.
Però
si el soci pensa això, potser que anem pensat -bé, jo ja fa temps
que ho penso- que de l'Estat no vindrà ni un ral, i no sé si caldrà
recordar tots aquells ultimàtums per a renunciar. I, de passada, ja
es veu qui mana, a Tarragona.
L'alcalde
diu que aquests darrers dies, «me he frotado las manos escuchando
algunas tonterías que se han dicho». En fi, cadascú reacciona com
creu convenient, però a mi no m'agrada un alcalde que es frega les
mans davant de possibles errors en una polèmica ciutadana com
aquesta, M'agradaria més un alcalde que exposés raons, dades
arguments, explicacions. Un alcalde que ens expliqués perquè aquest
tema és tan urgent ara, si resulta que encara no han decidit què
faran; que ens expliqués quina idea tenen per a la gestió dels
equipaments esportius dels Jocs, quan aquests hagin acabat -perquè
suposo que alguna idea devien tenir- . Un alcalde, posats a fer, que
no faci informacions públiques semiclandestines, al mes d'agost, i
només presencials.
I,
després, que es fregui les mans tan com vulgui.