El
passat divendres 25 d’octubre, la Vanguardia publicava una peça sobre la
revisió de les àrees residencials estratègiques. Ignoro si això es publicava
perquè la Vanguardia se n’acabava d’assabentar, o bé perquè el departament de
Territori i sostenibilitat –que és qui revisa- va creure oportú donar-ho a
conèixer. En un cas o en l’altre, és interessant tenir en compte que el procés
de revisió va començar el maig de l’any 2018, de manera que una notícia de
rabiosa actualitat no és que ho sigui, no.
Per
als qui no ho coneguin, les àrees residencials estratègiques –les ARE- van ser
un intent del govern de la Generalitat –el del 2009- de formular un mecanisme
de planejament específic, més ràpid, per a generar sòl urbanitzat amb
importants reserves per habitatge protegit. Una meca de pla de xoc, vaja. Amb
aquest motiu, es va modificar la llei d’urbanisme a través d’un decret-llei, i
es van formular 12 plans directors urbanístics que preveien un total de 73 ARE
arreu de Catalunya, amb 73.923 habitatges, 40.002 dels quals de protecció
pública.
La
iniciativa, tot i ser discutible en les formes i en algun altre aspecte, no
estava malament, però, per desgràcia, va arribar tard. He escrit en moltes
ocasions sobre el temps de l’urbanisme, i com la generació de sòl urbanitzat és
lenta, de manera que el sòl que necessitem ara s’havia de començar a treballar
amb set o vuit anys d’anticipació. Malgrat la voluntat accelerada de les ARE,
van arribar tard, amb la crisi econòmica a trot tren, i van quedar en no-res.
Des
d’aleshores, s’ha anat produint un degoteig de desclassificacions arreu de
Catalunya, i el 2018 el Govern va iniciar un procés general de revisió de totes
les ARE que queden, per veure què cal liquidar, modificar, o continuar. Un
procés bastant lent, pel que sembla, perquè, després de la resolució
d’engegar-lo, de 29 de juny de 2018, no hi ha més informació al web (la darrera
actualització és de 19 de novembre de 2018, aviat farà un any). A veure si la
notícia de la Vanguardia és un senyal que el tema s’anima.
A
Tarragona, el PDU de les ARE va preveure dos sectors (de fet tres, però el
tercer era de la Canonja, aleshores encara a Tarragona) el de Pou Boronat, i el
de Sant Salvador - els Pallaresos.
No
sé si en el procés de formulació del nou PDU de revisió de les ARE el
departament de Territori ja ha consultat l’Ajuntament, i potser ho va fer a
l’anterior consistori. No ho sé. Sí sé que seria interessant conèixer el
capteniment del govern municipal sobre aquesta qüestió. Al capdavall, fa unes
setmanes vam saber què és el que no vol fer el govern (malgrat que el
plenari hagi rebutjat la pretensió del
govern) i ara seria bo començar a saber què és el que sí que vol, no sobre
declaracions genèriques, sinó sobre concrecions.
La
pregunta, doncs, és si el govern municipal té alguna posició sobre les ARE de
Tarragona i especialment sobre l’ARE de Pou Boronat. Perquè aquesta? Perquè, a
més que és l’única exclusivament tarragonina –l’altra és a cavall amb els
Pallaresos- em sembla un punt important per a la ciutat, i no és el primer cop
que ho dic.
El
POUM vigent a Tarragona situava l’execució del PP 30 (el de Pou Boronat) al
sexenni 2013-2018, de manera que ja no s’està complint. La posterior modificació
del POUM pel que fa, entre d’altres coses, a l’Agenda, el situa al quinquenni
2021-2025.
Sobre
aquesta modificació de l’Agenda, ja vaig dir què en pensava AQUÍ. En tot cas,
hauríem de saber si s’ha aprovat definitivament o no (al Registre de planejament
de la Generalitat no figura). Més que res perquè, si encara hi fóssim a temps,
estaria bé actualitzar dades i polir una mica l’agenda; no té sentit que, a
finals del 2019 o principis del 2020, s’aprovi un document que conté determinacions per al quinquenni
2015-2020, sobretot si ja veiem que no es compleixen.
I si
és així, no només mantindria el PP30 al present quinquenni, sinó que l’entomaria
com una prioritat municipal. Avantatges? En primer lloc, el PP30 ja està aprovat.
Tot el llarg període de tramitació d’un planejament parcial –dos, tres anys- ja
ens l’hem estalviat. En segon lloc, parlem d’un sòl en una bona posició –continuïtat
de la trama urbana, millora d’una de les entrades a Tarragona-. També suposa l’obtenció
de més de 36.000 m2 de sòl qualificats d’equipament –d’entre els quals, 27.000
per a equipament docent de nova creació- i més de 114.000 m2 de sòl verd
públic. I possibilita la construcció de 1.832 habitatges, dels quals 964 –un 52%-
habitatges protegits.
La
gestió d’aquest pla parcial s’encomanava a un consorci entre l’Institut Català
del Sòl i l’Ajuntament de Tarragona, consorci que intueixo que, o no es devia
constituir, o ja s’ha liquidat. I s’executava pel sistema de cooperació, que
suposa la direcció per part de l’administració actuant. Al moment d’aprovació del
PDU de les ARE, els costos –urbanització, indemnitzacions, gestió, etc- s’estimaven
en uns 36 milions d’euros. No és una tasca fàcil, però val la pena, em sembla.
De
manera que la pregunta és si el govern municipal té alguna previsió sobre el
PP30. Ja he dit que ara sabem què no vol -la Budellera- i seria bo saber què és
el que sí vol, de manera concreta. I si és que sí que vol, aleshores treballem
per veure si pot, amb tot el que això implica, que no és poc: una administració
urbanística moderna, capacitada, amb mitjans –humans, materials, tècnics,
legals- per a un urbanisme proactiu i no reactiu. Estaria bé.
