El Govern ha dit que pensa aturar la llei de vegueries. Era d’esperar, vista l’oposició que hi havia fet, i és una decisió del tot legítima. Res a dir, en aquest sentit. I, pel que a mi respecta, ja havia manifestat serioses reserves sobre la llei, de manera que no em causa un dolor insuperable que quedi paralitzada.
Ara bé, amb aquesta acció el Govern ens ha dit que no està d’acord amb aquell model, però encara no sabem quin model té. Sabem què no vol fer, però no què vol fer. I no em refereixo a grans trets, a objectius fets de retòrica tipus “un model eficient, modern, que acosti l’administració al ciutadà, àgil....”. Tot això ho compartim tots, però la gràcia està en dir com s’hi va. La llei de vegueries, amb tots els seus defectes –que en tenia, al meu parer- proposava alguna cosa, es mullava en un mapa, i obria algunes portes interessants, com ara la comissió territorial o una major identificació administració de la Generalitat – vegueria.
Espero, doncs, conèixer l’alternativa del Govern a la llei de vegueries, i saber com pensen donar veu als territoris, no duplicar estructures, millorar la qualitat democràtica de les institucions supramunicipals... en fi, el que continua pendent de resolució després de tants anys. Seria una llàstima –i una burla- que només coneguéssim què es rebutja però que no hi hagués cap proposta. Això seria dir que ja està bé tot com està: quatre províncies, diputacions, representació poc democràtica, duplicació.... Tot el que ja tenim i no volem.