Una sèrie de gent de Terrassa -entre
ells l'amic Cesc Poch- han engegat l'anomenada Àgora Nova Atenes.
Amb aquest nom, que ens evoca una lògia maçònica del XIX, volen
crear un espai de debat “obert i transversal”.
No cal dir que, a més de desitjar-los
sort, els tinc una enorme enveja, des de Tarragona estant. Sempre he
lamentat la manca d'espais de debat, amb una certa vocació
progressista, oberta, plena de curiositat pel món, gens conformista i
encara menys ancorada en el cofoisme disfressat d'autoestima (que se
n'ha de tenir, d'autoestima, però sense creure's el melic del món
ni fer de calimero).
Per si la sola existència de l'ANA no
em fes prou enveja, els punts de debat que es plantegen d'entrada són
“la cohesió social i la identificació de la ciutat, la
capitalitat, l'articulació del relat terrassenc en l'actualitat, què
hi ha després del tèxtil i el totxo? O el terrassenquisme entès
com la recerca de la justícia social”.
Canvieu Terrassa per Tarragona, i ja
tenim una bona llista de temes per a ser abordats també a la nostra
ciutat. A Terrassa, almenys, tenen un espai on començar a parlar-ne.
A Tarragona, per ara, ni això.
Potser que fem un pensament, doncs.
(imatge: logo de l'ANA, manllevat del
seu web www.anadeterrassa.cat)