Fa quinze dies vaig tornar a escriure a la
Defensora del lector del País (el seu). Havia llegit una columna de Jorge
Martinez Reverte (la podeu veure aquí)
i em va semblar molt malament aquesta afirmació:
"Abro el periódico y sigo viendo a Artur
Mas copando los titulares con un discurso tan subnormal como el de septiembre.
"
Vaig manifestar a la Defensora el meu desacord
per l’ús de subnormal per a desqualificar, i per la baixesa d’usar-lo en el que
hauria de ser un debat polític, o, si voleu, de formes. Em sembla perfectament
legítim estar en desacord amb les propostes del President de la Generalitat, o
amb els arguments que usa per a defensar-les, però no m’ho sembla l’ús de la desqualificació
gratuïta i insensible com aquesta.
La Defensora em va respondre el mateix dia, dient:
“Estimado señor:
Entiendo su queja y se la voy a a hacer llegar
al señor Jorge M. Reverte. Aunque los columnistas son responsables de los
textos que firman, considero útil que sepan también lo que piensan algunos
lectores,
Atentamente
Lola Galán
Defensora del Lector”
Bé, d’això fa quinze dies, i ja no n’he sabut
res més. Us imagineu el soroll que hagués causat, al mateix País (el seu) que
un columnista, posem per cas un Quim Monzó o una Empar Moliner, haguessin
titllat de subnormal un discurs de Rajoy?. En fi, això fa el diari que era (i
pretén ser) el paradigma de la il·lustració progre a Espanya.
(a la foto, extreta de www.elpais.es, Jorge M. Reverte)