dilluns, 27 de març del 2017

Una mica més de BCN World....

El DOGC va publicar la setmana passada una resolució -la RESOLUCIÓ VEH/593/2017, de 22 de març- que allarga el termini de presentació de propostes als futurs adjudicataris de llicències de casino al CRT.

La justificació d'aquest allargament, segons la mateixa resolució, és, en essència:

“Les bases aprovades, tot i recollir que hi haurà una part de l'obra que es desenvoluparà en primer lloc, posposant a fases posteriors el desenvolupament complet del CTI i del conjunt de l'oferta unitària, no preveuen cap indicació del tractament i conservació necessaris, que per les raons d'interès públic exposades s'haurà de dur a terme sobre els terrenys edificables que temporalment quedin sense edificar.

Per tant, s'ha de requerir i notificar als sol·licitants, perquè ampliïn la proposta arquitectònica, incorporant la documentació tècnica suficient consistent en una proposta de criteris paisatgístics, ambientals i d'urbanització bàsics que recullin i garanteixin l'adequat estat de conservació que fixa la legislació.”

A mi ja em sembla bé que s'exigeixi saber què pensen fer amb els terrenys que, d'entrada, no s'edifiquin. Tots coneixem solars, a les nostres ciutats, que són un cau de merda, i espais periurbans que fan veritable fàstic. Ara bé, no m'ho acabo d'empassar.

I això perquè el Pla director del CRT, aquell famós PDU que va costar tant d'aprovar, ja preveia instruments d'ordenació de tot espai. És més, a la segona versió es va reincorporar el pla de millora urbana que havia desaparegut. Amb aquesta repesca, els ciutadans recuperàvem la possibilitat -via informació pública preceptiva- d'intervenir en l'ordenació concreta, i encara més, restava oberta la via del recurs -inclòs el jurisdiccional- si es creu convenient.

I com ha de ser aquest Pla de millora urbana? Doncs això diu el PDU (les negretes són meves):

“Article 152. Desenvolupament i execució
1. Es preveu que en aquesta zona es puguin concretar en el projecte de reparcel·lació entre 1 i 4 parcel·les urbanístiques corresponents a cadascuna de les possibles autoritzacions per a la instal·lació i explotació de casinos de joc que es podrien arribar a adjudicar en el corresponent concurs públic, a més de la parcel·la urbanística de cessió del 15% de l’aprofitament.
2. En qualsevol cas, el desenvolupament de la zona s’ha de fer en base a un projecte unitari i de conjunt, amb independència del nombre de parcel·les urbanístiques en el qual es divideixi, les quals poden tenir una distribució irregular dels aprofitaments urbanístics, segons resulti de l’esmentat concurs públic i del projecte de reparcel·lació consegüent. Per garantir la coherència global i efectuar la concreció de volums cal la formulació d’un pla de millora urbana, previ a l’atorgament de les corresponents llicències urbanístiques.
Aquest pla de millora urbana s’ha de redactar a partir de la proposta arquitectònica unitària ajustada a les determinacions d’aquest PDU corresponent a l’operador o operadors que hagin obtingut autorització per a la instal·lació i explotació de casinos de joc, amb les modificacions que, si s’escau, s’acordin en la resolució del concurs per a l’obtenció de les possibles autoritzacions.
Aquest pla de millora urbana ha de tenir com a objecte garantir la qualitat arquitectònica i la integració paisatgística del projecte unitari
3. El pla de millora urbana a què fa referència l’apartat 2 ha de:
a) Ser d’iniciativa pública.
b) Vetllar especialment per la qualitat arquitectònica de les edificacions proposades.
c) Contenir un Estudi d’integració paisatgística.
d) Efectuar la concreció de volums a partir de les parcel·les urbanístiques que s’estableixin en el projecte de reparcel·lació.
Dins de cadascuna de les parcel·les urbanístiques es podrà constituir el règim de comunitat que correspongui d’acord amb la legislació aplicable que garanteixi l’administració i conservació dels elements comuns del conjunt edificatori o del complex immobiliari que determini el pla de millora urbana a que fa referència l’apartat 2. Les unitats parcel·làries mínimes privatives d’aquest conjunt han de complir les condicions que determina l’article següent, a concretar pel pla de millora urbana a que fa referència l’apartat 2, que hauran de ser coherents amb el disseny arquitectònic i volumètric que reculli el referit instrument.
S’entendrà per parcel·les urbanístiques les referides a l’apartat 1 d’aquest article; s’entendrà per unitats parcel·làries aquelles finques registrals independents resultants del règim de divisió horitzontal o complex immobiliari privat que es constitueixi, en el seu cas, a cada parcel·la urbanística.
En tot cas s’han de respectar els paràmetres fixes que estableix aquest pla director. La resta de paràmetres els ha d’establir el pla de millora urbana, dins dels marges de variació que en alguns casos es determinen i sense alterar l’aprofitament urbanístic global de la zona.
e) Assenyalar els espais no edificats i la vialitat interna, així com la programació de les obres d’urbanització i d’edificació a realitzar.
f) En el cas que l’execució de la zona no es faci de manera unitària, cal garantir que en cadascuna de les etapes d’execució coexisteixen tots els usos previstos, segons els percentatges fixats.”

Crec que aquest propòsit lloable -controlar la qualitat del manteniment dels espais no edificats- es podia haver establert perfectament al Pla de millora urbana, i no calia fer tot aquest muntatge. Però, a més, em pregunto:

Qui i com mantindrà la parcel·la on s'ha de materialitzar el 15% d'aprofitament mitjà?. Aquesta parcel·la no serà de cap dels concessionaris dels casinos als quals va dirigit aquest allargament. La parcel·la, la concreció de la qual es farà en la reparcel·lació (que no es pot fer fins que es resolgui el concurs, perquè no se sap quantes parcel·les hi ha d'haver) serà de l'administració actuant, és a dir, del Consorci del CRT -és a dir, els ajuntaments de Vila-seca i de Salou-. A qui demanarem com pensen mantenir neta i polida la parcel·la mentre no s'edifiqui? I, posats a demanar, què pensen fer-ne, d'aquesta parcel·la? Vendre-la en subhasta? Caldrà estar a l'aguait, sobretot perquè el producte de les vendes de l'aprofitament mitjà s'ha de destinar a unes finalitats concretes, que són, segons l'article 160 del text refós de la Llei d'urbanisme:

“a) Preveure, posar en marxa i desplegar, tècnicament i econòmicament, l’expansió de les poblacions i la millora de la qualitat de vida.
b) Fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digne i adequat.
c) Intervenir en el mercat immobiliari per a abaratir el preu del sòl urbanitzat i facilitar l’adquisició de sistemes urbanístics.
d) Formar reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable.”

En tot cas, que quedi clar que aquest allargament és obra exclusiva de l'administració actuant i dels sol·licitants. Que no pengin el mort a qui s'ha oposat al projecte, amb més o menys contundència, o als qui ens hem limitat a anar fent puntualitzacions, anàlisis, i preguntes. Ho dic perquè, fa pocs mesos, semblava que tot estava a punt i que algú “posava pals a les rodes” o frase feta similar. Ens volien fer creure que tot estava a punt, i resulta que no. Es parlava de començar les obres a l'estiu (vegeu-ho aquí per exemple). Ja aleshores no era veritat. Sense els tres mesos de propina que acaben d'afegir, abans de les obres cal fer i tramitar el Pla de millora urbana que estableix el propi PDU, els projectes d'urbanització -en allò que no contingui el mateix PDU- i les llicències. Ni de conya es podien començar les obres a l'estiu. I ara, afegir-hi tres mesos més.


No és una bona notícia per a la serietat del projecte. Continuarà.  

dilluns, 20 de març del 2017

l'amnèsia -o no- del PSC

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha dit que demanarà que el PSOE recorri els pressupostos de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional. Sé que la història no es repeteix, si no és per allò de la farsa que deia Marx, però no em puc estar de recordar que, al 1934, va ser la dreta política catalana –la Lliga- i la dreta agrària –l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre- els qui van instar el govern espanyol a recórrer la llei de contractes de conreu.

Aquell moviment –anar a Madrid a recórrer una llei catalana- va ferir de mort el prestigi catalanista de la Lliga, i va deixar un senyal que va perdurar en el temps. Va durar tant que el mateix PSC el va tenir en compte, l’any 1987, per a no recórrer la llei catalana que suprimia la Corporació Metropolitana de Barcelona, contra el parer, aleshores, de l’alcalde (i president de la CMB) Pasqual Maragall. Aleshores, el record de l’acció de la Lliga va pesar molt en la decisió del PSC, i així ho reconeix Raimon Obiols a les seves memòries.

Ara, pel que sembla, o no ho recorden, o els és igual. El que segur que ja no és igual és aquell PSC que, tot i les moltes mancances, i tot i el tacticisme, s’empassava una llei catalana que no compartia i, amb això, feia política catalana no subordinada.

Potser necessiten unes quantes classes d’història, ara.


(foto: manllevada de www.publico.es)