Sé que aquest és un tema polèmic, i
que si començo dient que personalment no m'afecta gaire perquè no
tinc cotxe i no en tindré -no sé conduir i no n'aprendré- potser
hi haurà qui em dirà que no em posi on no em demanen. Però
resulta que sóc ciutadà tarragoní, i aquestes coses -la ciutat- sí
que m'afecten. Endavant, doncs: estic d'acord, d'entrada, amb la zona
verda a tota la ciutat.
D'entrada només, perquè crec que
aquesta no pot ser una mesura aïllada en una política de mobilitat,
que ha de tenir en compte tots els mitjans de transport, tots els
motius de mobilitat, totes les necessitats de mobilitat, i totes les
diferències en el teixit urbà i, per tant, en la trama viària. Si
el pla de mobilitat urbana que ara es presenta no contempla tot això,
i no preveu mesures en tots els camps, aleshores això de la zona
verda serà un pedaç. Encara no conec el detall del pla, de manera
que per això les reserves.
Però hi estic d'acord per una qüestió
elemental: la xarxa viària, el carrer, la via pública -que és allí
on aparquen els cotxes, quan poden- és ciutat. En termes jurídics,
és domini públic. Per tant és destinada a la ciutadania, i
evidentment, quan és utilitzada temporalment -una temporalitat una
mica llarga- de manera exclusiva, se substreu de l'ús ciutadà.
És, si fa no fa, el mateix cas que les
voravies. Tots entenem que una terrassa d'un bar, que ocupa la
voravia amb taules i cadires, durant un temps, no permet que el
ciutadà l'utilitzi. D'això, se'n diu un ús privatiu del domini
públic. I està sotmès a una taxa municipal perquè, en el fons, la
ciutat està llogant una propietat seva a un ciutadà concret.
Amb l'aparcament, estem fent si fa no
fa el mateix. I distingeixo la circulació -que també és un ús de
la via pública- de l'aparcament per la diferència de continuïtat
en l'ocupació.
Evidentment, això no pot ser una
mesura aïllada, ni de mobilitat ni de la fiscalitat aplicada a
l'automòbil. Seria bo conèixer la quantitat de diners que cal
invertir en la via pública per a ordenar el trànsit o per a la
conservació material, que seria diferent si no hagués de tenir en
compte la circulació rodada. Parlo de la que realment cal i no de la
que s'inverteix, perquè aquesta hauria de ser la mesura de
comparació amb el que s'ingressi. És la manera per la qual la
ciutadania podria decidir si creu que està compensat, si cal apujar
els impostos, o el que sigui. Altrament, passa que els que no tenim
cotxe acabem pagant una part d'això. I entenc i comparteixo que els
impostos no s'han de veure només amb una funció personal, sinó que
hi ha una dimensió col·lectiva, però també és cert que una major
correspondència entre les despeses que ocasiona una activitat
determinada i els tributs a la qual està sotmès és una mesura de
salubritat pública. El contrari és allò que es coneix com a
externalitats, que distorsionen l'economia. Sobretot la del que paga.
