dimarts, 16 de setembre del 2014

Informació, realitat, desitjos....

Els titulars de les edicions digitals de dimarts 16 de juny a la tarda. El més divertit és que tots parlen del mateix debat!

El País: Mas desoye la petición de ERC de entrar en el Gobierno catalán

Ara: Junqueras demana a Mas entrar al Govern per "blindar la consulta"

La Vanguardia: Mas emplaza a Junqueras a negociar su entrada en el Govern

El Periódico: Mas i Junqueras es distancien en la recta final cap al 9-N


el Punt/Avui: Junqueras formalitza al Parlament la voluntat d'ERC d'entrar al govern “per blindar la consulta”  

(foto: www.lavanguardia.com)

dissabte, 6 de setembre del 2014

Salvador-Joan Rovira, premi el Balcó 2014

S'acaba de fer públic que el guardó el Balcó – Tarragoní de l'Any, que atorga Òmnium Cultural del Tarragonès, ha estat concedit enguany a Salvador-Joan Rovira, historiador. El premi el Balcó ha anat combinant un doble paper de premi a fets anuals i a trajectòries més dilatades, i és aquí on cal situar el premi d'enguany.

Salvador-Joan Rovira és un historiador de llarg recorregut en el camp de la història moderna, i compta amb dotzenes i dotzenes de publicacions. També ha estat i és un dinamitzador, amb la creació del Centre d'Estudis d'Altafulla, l'impuls dels Estudis Altafullencs, i, al seu dia, l'impuls del desaparegut Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, que durant uns quants anys va reeixir a fer una política cultural ambiciosa, fins que va ser finiquitat per la Diputació de Tarragona.

M'he alegrat molt d'aquest premi, perquè suposa reconèixer una tasca que em consta que ha estat feta, sempre, des del rigor i la serietat. En Salvador-Joan Rovira és l'antítesi del foc d'encenalls i de la improvisació. Els seus treballs són de solvència contrastada, sense concessions a la galeria ni frivolitats o inconsistències. Al darrera de cada pàgina, de cada quadre, de cada xifra, hi ha hores de recerca als arxius, de contrast i comprovació de dades, de reflexió a partir de sòlides bases teòriques i metodològiques. Això dóna, com a resultat, una obra solvent. Qualsevol que vulgui conèixer i estudiar la història moderna del camp de Tarragona -i de més llocs, però sobretot del Camp- no pot ignorar aquests treballs, ans el contrari, hi trobarà una base sòlida a partir de la qual continuar avançant en el coneixement.

Però també n'estic molt content perquè sóc amic seu des fa molts anys, i una mica deixeble i tot- com ja vaig dir en un apunt anterior (aquí). En Salvador em va guiar en la redacció dels meus primers treballs amb una mica de cara i ulls. Amb una paciència infinita, que no podré agrair mai prou, i amb la saviesa de molts anys de magisteri, va inculcar-me aquests principis de serietat i de rigor, que des d'aleshores he intentat seguir i aplicar sempre. Si ho aconsegueixo, que consti que li dec. Moltes gràcies, i enhorabona per un premi més que merescut, Salvador!


Foto: www.gencat.cat

dilluns, 1 de setembre del 2014

Vist a la premsa 1

Nova secció, que continua algun dels apunts ja fets. Coses vistes a la premsa i que estan mal escrites, mal documentades, o tot a la vegada, i més.

Avui, vist a la Vanguardia (no poso l’enllaç perquè és premium, i no penso donar un duro al Godó!).
En un article titulat “Pujol i Xirinacs” Francesc-Marc Álvaro escriu:

“El “no penso votar mai més” o la fascinació per la CUP i Podem de persones d’ordre decebudes amb Pujol i, amb CiU i amb la política en general m’ha fet pensat aquests dies en Lluís Maria Xirinacs, el senador més votat d’Espanya el 1977.”


Lluís M. Xirinacs no va ser “el senador més votat d’Espanya”. El més votat va ser Josep Benet, candidat de l’Entesa dels Catalans amb 1.328.607 vots. Xirinacs va ser el quart –i darrer- senador elegit per Barcelona, amb 550.678 vots, menys de la meitat del tercer –Alexandre Cirici, amb 1.198.256- i, això sí, amb prop de 200.000 vots més que el cinquè, Josep M. Pi i Sunyer –de Democràcia i Catalunya, coalició de CDC. EDC, UDC i ERC- amb 362.185.  

Aquestes dades són públiques i de fàcil accés. Si es volen trobar, és clar.