dilluns, 13 de juny del 2016

Sobre enquestes electorals. Tranquil·litat i bons aliments

La setmana passada es feia pública l’enquesta electoral del CIS, que passa per ser de les més rigoroses. I avui, una del Periódico de Catalunya, que ja anuncia que, com ha anat fent les darreres convocatòries, en publicarà una cada dia, des del Periódico d’Andorra, per sortejar l’anacrònica normativa vigent.

Les previsions d’aquestes enquestes, com sempre, han desfermat tota mena de comentaris i de nervis. Sembla que oblidem –o que algú oblida- que les enquestes només són previsions, que tenen molta cuina, i que sovint es plantegen més per a orientar el viot en una direcció determinada que no pas en simplement analitzar la tendència en aquell moment. I deixos de banda qüestions tècniques com ara que, en realitat, hi ha tantes eleccions com circumscripcions electorals.

Per a tranquil·litzar els qui s’hagin posat nerviosos (o, a la inversa, posar nerviosos els tranquils) vegem què deien unes enquestes fa sis mesos:


CIS desembre 2015
El Periódico de Catalunya desembre 2015
El País desembre 2015
Resultats 20-D
PP
120/128
98/102
105/112
123
PSOE
87/89
82/86
85/94
90
C’s
63/66
76/80
53/67
40
Podemos + aliances diverses
45/49
52/56
55/64
69
IU
3/4
4/6
1/3
2
ERC
7
9/11

9
DiL
9
7/8

8
Bildu
6/7


2
PNB
5


6
CC
1


1

Cal fer l’aclariment que, en el cas de C’s i de Podemos et alii, el fet que fos la primera vegada que es presentaven a unes eleccions generals dificultava la cuina de l’enquesta (el record de vot, per exemple) però em sembla que la tendència a sobrevalorar l’opció “de moda” és clara. Això, fa sis mesos, era C’s, i crec que ara és Podemos i companyia. I, pel que fa a les opcions menors –a escala espanyola- crec que només és més o menys fiable la part del resultat imputable a les grans circumscripcions (Barcelona i Biscaia). La resta es dirimeix amb marges massa reduïts.

D’aquí quinze dies haurem sortit de dubtes. I a ves a saber on haurem entrat. 

divendres, 3 de juny del 2016

I encara sobre els peatges de les autopistes

Serà perquè som en campanya electoral –de fet, fa anys que només som en campanya electoral- però la ministra de Foment s’ha despenjat afirmant que, quan venci la concessió de l’AP-7, l’autopista serà de franc. També s’ha expressat en els mateixos termes el conseller de Territori i Sostenibilitat sobre la C-32 i la C-33.

La mica de debat s’ha produït en uns termes que podríem anomenar pintorescos –la versió optimista- o directament vergonyants –la versió més real- especialment amb la intervenció excretada per un individu que fa funcions de diputat per Tarragona i que només obre la boca per menjar i per regalar les seves oïdes, encantat com està d’escoltar-se.

El que em sembla preocupant és aquesta mena de subhasta de peatges, electoralista i demagògica. No només pels problemes legals que poden tenir alguns peatges, sinó pel missatge que emeten: no hi haurà peatges. No puc estar-hi d’acord. Ens calen peatges, tot i que sensiblement diferents dels que tenim, però ens calen.

El peatge suposa que l’usuari paga part del cost de la infraestructura, i això em sembla just, especialment en un territori de pas com és Catalunya. Altrament, els costos de la infraestructura –que està amortitzada, però que s’ha de mantenir i millorar- són només a càrrec del contribuent, Independentment que en sigui usuari o no. N‘he parlat més cops, potser el més clar aquí


Entenc perfectament que allò que vol sentir la gent és que no s’haurà de pagar, i que això, en una campanya electoral –i quan la realització de la promesa és d’aquí uns anys- és molt llaminer. Però crec que estem ignorant o posposant un debat seriós sobre com es paguen i gestionen les infraestructures, i ens convé molt fer-lo i fer-lo bé, és a dir, amb dades a l’abast sobre què costa cada cosa i qui la paga. Potser ens convé més que tothom que passa per les autopistes –sigui contribuent català o no, i sobretot si no ho és- pagui una mica, que no pas que tots els costos els paguem només els contribuents catalans. Hi ha moltes coses inventades: l’eurovinyeta, per exemple.  No em sembla tan complicat d’entendre.