Una de les sentències del tribunal suprem espanyol sobre la immersió lingüística té el seu origen a Tarragona. Una mare, la de les nenes Belen i Letícia -unes nenes molt princeses, pel que es veu- es qui va presentar un recurs, al 2006, que ha acabat amb aquesta sentència.
No és el primer cop que el nom de Tarragona es pot associar amb fets com aquest. Recordem el cas dels exàmens de selectivitat a la URV, o la mestra de Constantí M. Teresa Grau, també amb problemes judicials per això, o el soroll de CADECA en algunes escoles de Tarragona i de Salou.
Vol dir això que hi ha problemes de llengua a Tarragona? En tot cas, és evident que algú té un problema, i que ens ho hauríem de prendre seriosament. Des d'explicar millor el factor de cohesió social de la immersió lingüística, fins al sentit polític de respectar les lleis del Parlament per sobre de les manipulacions de cavernes mediàtiques i judicials (si no és que són la mateixa caverna).
Per què això passa a Tarragona amb més intensitats que en altres llocs? És evident la composició sociològica de la població, i el fet de tractar-se d'una zona de forta immigració, i, sobretot, molt especial. Més destinats que immigrants; més classes mitjanes que classe treballadora; més adossat que bloc de protecció oficial.
Sigui com sigui, la situació és greu i demana tacte i intel·ligència. I no en vaig veure gaire, ahir, a la concentració davant l'Ajuntament. Tampoc no era el moment ni l'ocasió per a estratègies sofisticades, però els parlaments -tots d'un mateix sector, i això ja no és un bon senyal- no anaven més enllà de quatre tòpics pamfletaris, que no és pas el que ens cal. Crec que no és només la caverna espanyola populatxera i ciutadana la que fa electoralisme amb això.