Sempre he estat fascinat pels Atles. No sé si m'he dedicat a la geografia per això, o és a l'inrevés. Allò de l'ou i la gallina. Potser per això ho utilitzo com a metàfora d'aquest exercici de vanitat que és un blog. Els atles ens permeten fer-nos un idea del món, de com és i de com està estructurat. I sempre són en construcció, perquè el món canvia a cada moment. Borges va fer aquella narració d'uns cartògrafs que feien el mapa més exacte, a escala 1:1, i hi podria haver afegit la necessitat permanent d'actualització.
Ja fa molt de temps que em rondava pel cap de fer una cosa així, ni que sigui per opinar sobre les moltes i variades tonteries que es diuen sobre gairebé tot. De fet, fa cinc anys que escric a la premsa -al Punt de Tarragona- però allí em limito als temes de territori -Déu-n'hi-dó les ximpleries que se senten sobre això!- i no volia ni canviar-ho, ni, encara menys, abusar de la generositat del Punt.
Doncs, això, que a partir d'ara, em mullaré per aquí. A veure què passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada