Continuem amb l’anàlisi dels canvis a la llei, però abans, un parell de notes a l'apunt anterior. A la llista de plans que ara, per manament de la llei, s'hauran de respectar (i abans, sense que ho digués la llei, també) sobta l'absència d'un altre Pla director que afecta la zona, el Pla director de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona. Aquest pla intenta posar ordre a la implantació d'activitats industrials -bàsicament del sector químic-i, per qüestions de seguretat, fixa una franja de 500 metres en la qual l'ús residencial queda limitat a 15 habitatges per hectàrea (article 9.1 de la normativa del Pla). No tinc cap dubte que aquest pla també serà respectat, però això ens demostra un cop més que no calia que fossin citats a la llei, i que la cita és totalment gratuïta.
Un segon afegit encara no comentat és aquell segons el qual “El pla director urbanístic ha d’establir, pels increments d’aprofitament, les reserves de sòl per a sistemes i de sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta que corresponguin, d’acord amb la legislació urbanística.”
Això és la simple aplicació de l'article 94.2 de la llei d'urbanisme de Catalunya, i m'atreviria a dir que del sentit comú. Si la cessió és un percentatge de l'aprofitament mitjà, a major aprofitament, major cessió. Si els sistemes -viari, d'espais lliures, d'equipaments- són en proporció a l'ús, a major ús, més sistemes. Faves comptades. El que s'aplica a totes les modificacions de planejament a Catalunya que suposin un major aprofitament. Això tampoc no ho pensaven complir si no ho digués la llei?
En fi, més del mateix. Anem ara a veure què suposa el compliment d'aquests plans.
1. Pla territorial parcial del Camp de Tarragona
El primer que cal tenir en compte és que el PTP no és un pla general més gran. La diferència d'escala -de municipi a territori, vegueria, conjunt de comarques...- no és només quantitativa, sinó que sobretot és de concepte. El PTP té un contingut diferent al planejament urbanístic perquè és una altra mena de pla, amb un objectiu diferent. Així, el PTP no classifica sòl -llevat del sòl de protecció especial- sinó que marca pautes i criteris que s'han de concretar en el corresponent planejament urbanístic.
I què diu el PTP del Camp de Tarragona en relació a BCN World? Doncs no gran cosa. En els plànols normatius, aquest àmbit apareix etiquetat com d'usos comercials i altres terciaris, amb zones de d'espais lliures interns, i sòl de protecció preventiva, a més de l'espai de protecció especial corresponent al PEIN de la Sèquia Major. I no diu res més.
La premissa del PTP és assumir el que ja té planejament urbanístic aprovat, sens perjudici -quan escaigui- de fer recomanacions en punts concrets -d'extinció, de reducció, etc-. És una premissa pragmàtica, per evitar fer foc nou i generar inseguretat jurídica. En el cas del CRT, doncs, es tractava d'assumir l'ordenació generada pels instruments legals -la llei de centres recreatius i turístics, i el Decret 152/1989, que atorga la concessió del que avui és Port Aventura- i els instruments urbanístics -el Plans parcials dels subsectors 1 i 2 del CRT-.
És a dir, el PTP admetia el que ja estava planejat i no ho qüestionava, i basava tota la seva proposta d'ordenació en aquest punt de partida. Per posar un exemple, el PTP també admet com a punt de partida el sector de la Budellera de Tarragona -un sector gran, amb molt de sostre edificable en termes absoluts- i no en diu res d'especial. El mateix, doncs, amb l'àmbit del CRT. Seria diferent el PTP si hagués sabut que ara, al CRT, l'edificabilitat es multiplicaria per quatre o per cinc? Tinc la sensació que sí, i tinc també la certesa que amb això que es proposa ara es devalua el concepte de planejament, a través de modificacions que són legals però que no deixen de fer-se per la porta del darrere.
2. Pla director urbanístic del sistema costaner
En aquest cas, hi ha poca cosa a dir. Quan es va fer el PDUSC, l'àmbit del CRT ja es va contemplar com el que era, és a dir, sòl urbanitzable delimitat. Això vol dir que li són d'aplicació els articles 18 i 19 de la normativa, que diuen:
“Article 19. Règim d’ús del sòl urbà i del sòl urbanitzable delimitat amb pla parcial vigent abastats pel pla director
El sòl urbà i el sòl urbanitzable delimitat amb Pla parcial vigent abastats pel Pla director dins la franja de 500 metres definida a l’article 4 d’aquestes normes tenen el règim d’ús establert pels articles 41 i 44 respectivament, i els concordants de la Llei d’urbanisme, amb les condicions establertes per l’article 20 d’aquestes normes.
Article 20. Condicions per al règim d’ús del sòl urbà i del sòl urbanitzable delimitat amb pla parcial vigent abastats pel pla director.
1. L’autorització d’edificacions no permeses amb caràcter ordinari en sòl urbà comprés dintre de la servitud de protecció, de 20 metres d’amplada prevista per la legislació aplicable en matèria de costes, exigeix la prèvia justificació, per part del planejament urbanístic, general o derivat, del compliment de tots i cadascun dels requisits exigits per la legislació aplicable en matèria de costes i, en especial, els establerts a la Disposició Transitòria Tercera, apartat 3, de la Llei de Costes, modificada per l’article 120.7 de la Llei53/2002, de 30 de desembre.
2. Les edificacions admissibles, destinades a qualsevol ús, s’han d’ajustar a una tipologia adequada al paisatge natural i urbà on s’insereixin. Aquest ajust haurà de justificar-se a través de l’oportú estudi paisatgístic el qual haurà de ser informat per l’òrgan competent en matèria de paisatge.
3. S’han de preveure reserves suficients de terrenys per a l’accés al mar i per a aparcaments.”
I tot això què vol dir? Doncs que el PDUSC actuava sobretot sobre els sòls no urbanitzables, per a impedir que fossin classificats d'urbanitzables, però que no podia actuar tant sobre els sòl urbanitzables delimitats amb planejament aprovat. En aquest cas, és d'aplicació la protecció de la llei de Costes, la franja de 20 metres a partir del domini públic. La resta, el que digui el planejament específic del sector. De manera que ja veurem què passarà a la platja llarga.
3. Pla d'espais d'interès natural
Aquest és encara més acotat que els altres. El PEIN preveu, a la zona del CRT, la protecció de l'àmbit de la Sèquia Major. Això s'ha traduït en el pla especial de delimitació aprovat el 28 de desembre de 2004 -juro que la data no és una broma- i publicat al DOG de 21.01.2005. Un pla que només és de delimitació, d'establiment de l'àrea objecte de la protecció del PEIN, però no és un pla especial amb normes proactives de cara a la protecció i regeneració de l'espai. De manera que el futur PDU del CRT el que ha de fer és respectar la protecció d'aquestes 17 ha protegides, i ja ha complert. Queda el dubte de la possible afectació de la urbanització de la zona en els valors de l’espai. En tractar-se d’una zona humida, molt fràgil –així ho recull la memòria del Pla especial de delimitació- garantir la renovació dels aqüífers és essencial, i l’aportació d’aigües té a veure –entre d’altres- amb la permeabilitat o no de l’entorn, més enllà de l’estricte espai PEIN. Però això, si de cas, és una mancança del PEIN, no del futur Pla director, i caldrà tenir-ho en compte en la corresponent avaluació ambiental del PDU.
4. Pla director de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona
Com ja he comentat abans, el Pla estableix una franja de 500 metres al voltant de les zones industrials de Vila-seca. Concretament, l'article 9 de la normativa del Pla diu:
“Article 9
Activitats turístiques i residencials a l'entorn dels àmbits químics
1. Els sòls previstos en el planejament per a activitats residencials i turístiques, urbans no consolidats i els urbanitzables no desenvolupats ubicats a menys de 500 metres dels límits dels sectors químics, limitaran la densitat de les propostes d'emplaçaments residencials a un màxim de 15 habitatges per hectàrea.
En el terme municipal de Vila-seca, aquesta distància es mesurarà a comptar de les parcel·les previstes pel Pla director com a aptes per acollir activitat industrial química tipus B.
2. Els sòls urbanitzables residencials incrementaran les reserves de sòl destinades a serveis tècnics, ambientals i/o dotacions per satisfer les necessitats que genera la fluctuació estacional de població.
3. Els sòls urbanitzables residencials de l'àmbit del CRT que actualment afecten l'espai del PEIN de la Sèquia Major, al terme municipal de Vila-seca, s'hauran de reubicar de manera que es preservi tot aquest espai i resti com a sòl no urbanitzable.”
Això vol dir que, a la franja entre els ressorts i el terme de Vila-seca, cal deixar 500 metres d’amplada amb una ocupació residencial restringida. Com que no sembla que hi hagi d’haver –almenys en aquella zona- gaire ocupació residencial (o sí?) serà de fàcil compliment. En tot cas, però, posa de manifest la necessitat de tenir en compte el risc associat a l’activitat química, sense fer alarmismes gratuïts i truculents.
I això és tot pel que fa al planejament. Com veiem, no gran cosa.
Pel que fa al catàleg del paisatge del Camp de Tarragona, el primer que cal aclarir és que, com hem dit abans del PTP, no es tracta d'un pla urbanístic. No hi trobarem determinacions precises sobre l'alçada màxima dels edificis, el volum que han de tenir, la forma, materials i tractament de les cobertes, etc. Hi ha -i en això l'esmena a la llei no enganya, i ho diu bé- valors i reflexions. Hi ha, doncs, la possibilitat de fer coses, si hi ha la voluntat de fer-les.
En el cas del CRT, parlem de la unitat de paisatge del Litoral del Camp. Per aquesta unitat, els objectius de qualitat paisatgística més aplicables són:
“Objectiu de qualitat del paisatge 5
Un complex de Port Aventura, equipament turístic de primer ordre, que respecti els valors del paisatge i s’hi integri. Port Aventura, amb algunes instal·lacions visibles des d’una gran extensió del territori, constitueix un element identitari de la Costa Daurada. A l’interior de les instal·lacions conté un paisatge artificial creat per simular altres realitats geogràfiques que presenten, en conjunt, un elevat interès productiu, social i estètic, tot i no ser el paisatge propi del lloc.
Objectiu de qualitat del paisatge 6
Un paisatge que conservi elements identitaris propis de la Costa Daurada en les tipologies edificatòries dels nous complexos turístics, residencials i d'oci i en les obres d'urbanització i enjardinament dels espais públics.”
Això es por traduir en un vet a gratacels de vint i trenta plantes com s'han insinuat en algunes ocasions? Depèn molt de la interpretació que se'n vulgui fer i del valor que es vulgui donar a aquests “valors i reflexions”. En tot cas, cal valorar positivament la inclusió del paisatge en els condicionants a tenir en compte, i la utilització d’un instruments com el catàleg de paisatge. Precisament perquè cal donar més presència a aquest valor i als instruments que tenim per a integrar-lo, com un element més, en l’ordenació del territori, per tot això, seria encara més preocupant que tot plegat quedés en una frase bonica, en una bona intenció, i en quatre elements purament cosmètics. Caldrà estar amatents al futur PDU.
Conclusions de tot això? Doncs a més de reiterar que la menció de tots aquests plans –llevat del Catàleg de paisatge- i de l’obligació d’ajustar les cessions als nous aprofitament és una menció gratuïta i supèrflua, veiem com no hi ha massa material per a condicionar significativament el futur Pla director en termes de control de l’edificabilitat i de limitació de l’impacte de les transformacions territorials. La simple aplicació de tots aquests plans no garanteix una correcta anàlisi prèvia –no a posteriori- de la transformació de 200 hectàrees amb no sabem quina edificabilitat, i, de retop, no podem preveure les necessitats en infraestructures, en recursos –aigua, energia- o els efectes ambientals i territorials. No sabem si el PDU preveurà de manera específica que els costos en l’adequació de les infraestructures exteriors al CRT –per exemple, per a garantir la mobilitat des de l’aeroport de Reus o des dels enllaços amb l’A-7 i amb l’AP-7- aniran a càrrec de BCN World o els acabarem pagant els contribuents. En definitiva, la llei no exerceix –no prou, amb no prou garanties- l’acció pública en ordenació del territori.
Continuarà, segur. I demano disculpes per un apunt tan llarg.