El resultat de les eleccions del diumenge 28 a Catalunya obre un nou període, no només al Govern del país, sinó al sistema de partits polítics vigent. El que ja s’albirava –que les coses no seguirien igual- ha esclatat, i de ben segur que l’escenari de les properes eleccions del 2014 serà diferent. Veurem què passa amb aventures personals amb més personalitats individuals que no pas programa col·lectiu, i veurem què passa amb projectes fins ara sòlids que han arribat a l’esgotament.
Per als qui hem perdut –jo he perdut, això ho tinc clar- s’imposen canvis profunds. Però perquè els canvis siguin efectius i duradors, no es poden fer amb el cap calent ni a impulsos. No sóc conductor però en sé prou per saber la diferència entre un gir i un cop de volant, que potser et permet no topar contra un obstacle que tens davant, però et pot fer sortir de la carretera i bolcar.
Necessitem un gir, doncs. Similar al que vam donar al 1996. Aleshores, després de la sortida singular de l’anterior direcció –o de part de l’anterior direcció, perquè alguns no han deixat de ser-hi fins ara- quan li demanaven al nou secretari general si allò significava un gir a l’esquerra responia que del que es tractava era d’un gir a la realitat. No seria un mal començament.
Potser cal tornar a fer un altre gir a l'esquerra. Tots som independentistes, però no només som independentistes. I basar-ho tot en que assolirem en la propera legislatura la independència és un error. No nego que amb la independència hi guanyaríem moltíssim (per això sóc independentista), però així com en el primer govern tripartit vam començar a fer política social, des del canvi de secretari general, el partit ha anat deixant de banda aquest àmbit, centrant-se majoritàriament en el referèndum. I aquest fet, que ja és greu en situacions normals, és suïcida en temps de crisi. No vull dir que tots els dirigents d'Esquerra amb poder hagin deixat de fer politica social (la consellera Capdevila ha fet una feina extraordinària) sinó que el que es visualitza més és el discurs oficial del partit i en aquest cas, de qui el dirigeixen.
ResponEliminaEl gir a la realitat passa per reforçar la política d'esquerres d'ERC. Política social per que l'avenç nacional no pot desvincular-se de l'avenç social. Si volem aconseguir un país independent amb una societat més justa, no podem deixar de treballar en les tres lletres d'Esquerra.
ResponElimina