Ara que s’han fet públics els resultats de l’informe PISA, més aviat positius per a Catalunya, és curiós veure com reacciona tota la trepa d’opinadors –més aviat d’una banda- a l’hora d’atribuir mèrits i demèrits. D’entrada, cal dir que l’informe és mes aviat relatiu. Una mostra de menys de 1.500 alumnes, en tres àmbits concrets, és una mostra representativa, sens dubte, però no permet avaluar la totalitat del sistema educatiu. Ni ara, que les coses semblen bones, ni abans, quan les coses no anaven bé. Per tant, calma.
Però estic segur que, si els resultats haguessin estat dolents, faltaria temps perquè determinats mitjans –i tots sabem quins- disparessin contra l’encara Govern de la Generalitat i li atribuïssin l’autoria de tots els mals. Si ara PISA ens digués que la canalla de Catalunya llegeix malament, el conseller Maragall –i abans la consellera Cid- serien els malfactors que han idiotitzat els cervells infantils. Però com que no és així, aleshores sempre es pot dir que tot és gràcies als mestres, que són uns abnegats professionals. I així continuem alimentant el descrèdit del Govern i el corporativisme docent –entre els quals, els docents, hi ha de tot, com a les cases bones d’abans-.
És curiós com la darrera feta dels controladors ha estat unànimement interpretada com un xantatge corporatiu a tota la societat, i, en canvi, la pressió constant sobre pares i mares amb la supressió d’activitats no ha estat llegida així. Des d’interessos corporatius s’han usat les famílies com a ostatges per a fer pressió al Govern.
Sé perfectament que hi ha molts mestres que s’hi deixen la pell, i crec que l’educació ha de ser una prioritat absoluta, amb mitjans i fora de la batalla diària, única manera per a garantir propostes de llarg abast i amb resultats positius. Això vol dir fer de l’educació una qüestió d’interès general, és a dir, més enllà –però també d’ells- dels sindicats d’ensenyants, de les teories de pedagogs, o dels horaris de pares i mares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada