Noves maneres de perdre el temps i crear-se problemes que no tenim (II)

 

Ara fa sis anys -com passa el temps!- i amb motiu d’una polèmica estúpida sobre el jurament dels nous regidors (tan estúpida que no se’n deu recordar ningú, afortunadament) escrivia un apunt en aquest blog (el podeu veure AQUÍ) queixant-me de les ganes de perdre el temps en batalles inútils. Sis anys després, n’hi ha que continuen igual.

Ara, el camp de batalla és la publicació o no d’una resolució del Parlament en clau republicana o, més exactament, antimonàrquica espanyola, aprovada en un ple extraordinari sobre la monarquia, la utilitat del qual ja em va semblar més que dubtosa. La cosa és que els lletrats del Parlament es neguen a publicar-la, i la patata calenta la torna a tenir el president del Parlament, amb la indissimulada satisfacció i pressió de la part del Parlament encantada de fer gestos simbòlics (i sovint inútils) o generar ultimàtums a esquenes de tercers.

Tothom sap -tothom amb dos dits de front- que una resolució del Parlament afirmant una majoria republicana (que, per cert, segur que encara és més àmplia que els qui l’han votada: què hagues votat en Carlos Castillo d’haver pogut fer-ho lliurement?) és un brindis al sol. Un cop dit, no té més recorregut, i dubto que després de fer-ho estiguem un pam o un segon més a prop de la república catalana, que és la que ens hauria d’interessar.

A partir d’aquí, però, s’engega el mecanisme ja conegut de pressió a un tercer -el president del Parlament- perquè, per un motiu absurd, es posi ell sol als peus dels cavalls togats del deep state. Aporta res, això? No. Anava a escriure què n’opino, però m’adono que no he de canviar gaire res del que vaig dir fa sis anys, especialment el text subratllat (i penseu que és escrit al 2015!):

«De moment ha servit perquè aquests que diuen que només s'ocupen del que realment preocupa a la gent ja amenacin amb batalles legals i intentin inhabilitar aquests regidors. No sé si ho aconseguiran, però ens faran perdre el temps. I, si ho aconseguissin, perquè de més verdes en maduren, què hi haurem guanyat? Uns quants màrtirs? El martirologi simbòlic català indepe té overbooking, i no és gaire útil. Més m'estimo un regidor indepe demostrant que és un bon gestor -al govern o a l'oposició- que una víctima més, en aquest cas de foc amic o d'haver-lo enviat a una missió absurda.»

Ara bé, si el vicepresident del Parlament -aquell que conspirava amb C’s per a fastiguejar el president- creu que publicar això és importantíssim, suggereixo al president que, si el reglament ho permet, li delegui aquestes competències per una setmana, a veure què fa. Potser sí que ho publica, per ganes de sumar-se al martirologi indepe, a veure si, a la futura república, li cau una medalla de sofriments per la pàtria, sempre que sigui pensionada.

Patètic, tot plegat.