El no POUM de Tarragona. Un apunt provisional

 

Casandra, filla del rei de Troia. és un personatge de la mitologia grega que es caracteritza per tenir el do de la profecia i el càstig diví que ningú no creuria el que profetitza. Jo crec que, si no la creien, era, sobretot, perquè pronosticava desgràcies -la caiguda de Troia, per exemple- i ningú vol creure que les coses aniran malament. En tot cas, ja és un mite, i, com tots els mites, forma part del nostre món.

Això ve a tomb perquè, de vegades, en aquest blog o en converses o en articles, tinc una mica la sensació de Casandra, no tant perquè profetitzi res -no dic que allò «passarà»- però sí en avisos o comentaris -és a dir, que allò «pot passar»-. Ho faig com es deia dels jueus, que treballaven pel millor i es preparaven pel pitjor, és a dir, mirant de proposar solucions, però em temo que tot plegat té els mateixos efectes que Casandra.

I més a tomb, ara mateix per l’anul·lació del POUM de Tarragona. Un POUM anul·lat per una sentència absurda del TSJC confirmada pel Tribunal Suprem. En vaig parlar, l’abril de 2017 -ho podeu veure AQUÍ- quan no hi havia cap sentència, i només era una possibilitat ara confirmada. I en vaig tornar a parlar el març de 2018, a partir de la sentència (ho podeu veure AQUÍ). Aleshores ja vaig dir que la sentència era completament absurda, en la mesura que un element vinculat al PMU41 (no al PP40 com s’hi diu, errada meva que no he volgut corregir per no canviar la data) no hauria de poder tombar tot el Pla. Però la justícia no ho veu així, no sé si per mandra o per comoditat o per una interpretació esbiaixada del caràcter sistèmic dels plans.

I ara què? Doncs no hi ha massa sortides. Jo m’he manifestat sovint refractari a obrir el meló de la revisió del POUM, pels problemes que representa, i he suggerit unes altres vies possibilistes per a reconduir moltes coses. Però ara ja no som en aquest escenari, i caldrà, sí o sí, fer un POUM nou. En aquest sentit el fons del que he sentit per part del govern municipal -nou POUM i, ara mateix, unes normes d’urgència acordades amb el Govern de la Generalitat per a salvar aquest moment- em sembla molt raonable. Això deixant de banda algunes declaracions en l’habitual to grandiloqüent i de llocs comuns d’alguna veu municipal, però cadascú és com és.

És cert que fer un nou POUM és una oportunitat, però no ens pensem que serà bufar i fer ampolles. Per a il·lustrar-nos, pensem que el POUM de Mollet del Vallès també va ser anul·lat per una sentència. Aleshores el Govern va acordar unes normes d’urgència, i va donar un termini de tres anys per a fer el nou POUM, termini que aquest mes de març ha hagut de ser prorrogat per un any i mig més. No és, no serà, gens fàcil ni ràpid, i Mollet del Vallès no és, ni de bon tros, tan complicat com Tarragona, que sempre he sostingut que és un dels termes municipals més complexos de Catalunya.

L’anterior POUM, l’anul·lat, va tenir una tramitació accidentada pel molts motius. Un POUM redactat pels serveis municipals, que -sense menystenir ningú, al contrari- es van veure superats per la feina, que, a més, havien de compatibilitzat amb el dia a dia. Una tramitació que va ensopegar amb el nou marc legal de l’urbanisme, la llei del 2003 i la reforma del 2005; amb les exigències de la llei de la informació geogràfica. Una tramitació que s’havia d’anar adaptant sobre la marxa a innovacions com ara el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, o les noves exigències ambientals o de protecció civil. Ho vam ensopegar tot.

Ara ens trobarem, també sí o sí, amb aquest futur (només anunciat, però no formulat, ni tan sols com avanç, per ara) pla director dels sòls no sostenibles, i amb el futur pla director metropolità de l’àmbit central. I, potser, també amb una nova llei, la de territori, que sovint ha estat invocada amb una certa lleugeresa quan ni tan sols hi ha text articulat presentat al Parlament.

Vaig escriure, fa molt de temps, que el POUM ara anul·lat segurament seria el darrer; que el proper ja hauria de ser un pla metropolità. La via del PDU que es va iniciar fa poc és una oportunitat que no hauríem de perdre de vista. Però, en tot cas, paciència i prudència. Festine lente.