dijous, 8 de març de 2018

POUM de Tarragona, un altre capítol

El POUM de Tarragona és una caixa de sorpreses. Encara no refets d'una tramitació que deu tenir el rècord Guiness de les tramitacions -setze anys- ens trobem, ara, que el Tribunal superior de justícia de Catalunya ha resolt anul·lar-lo i deixar-nos sense aquest planejament urbanístic, i, de passada, restaurar de iure -no sé fins a quin punt és possible fer-ho de facto- el pla anterior.

M'apresso a dir que, ara per ara, només tinc la informació publicada als mitjans de comunicació, però no he vist la sentència. Pot ser perfectament, doncs, que se m'escapin molts detalls -els detalls són importants- i que no totes les interpretacions puguin ser del tot ajustades. Demano disculpes avançades, doncs.

Pel que sé, el TSJC anul·la el POUM per dos motius:

  • La manca d'un informe de l'autoritat competent en matèria de planificació d'hidrocarburs.
  • La inviabilitat econòmica del sector en qüestió -el PP.40- atès el canvi de les condicions del mercat immobiliari.

Sobre això, alguns comentaris. 

Per començar, em permetré -disculpeu- la vanitat de l'autocita. L'abril de 2017, parlant de la possible revisió del POUM, escrivia (les negretes són d'ara):

Hi ha, però, una tercera possibilitat, que anomeno la possibilitat nuclear: que el POUM quedi derogat ipso facto. Això és possible? Doncs sí. I no remotament (però tampoc és una seguretat). Perquè nuclear? Perquè ho anul·la tot, i ens deixa en la intempèrie urbanística pràcticament sense avís.

Quan el POUM va ser aprovat definitivament, va ser objecte de diversos recursos, de tota mena. És una possibilitat que té tothom- la ciutadania, empreses, societat civil- si consideren que hi ha aspectes que vulneren la legalitat. Com que un planejament urbanístic –sobretot en una ciutat complexa com Tarragona- té molts elements, i com que tenim una normativa també complexa, no sempre clara, i de vegades contradictòria, és fàcil fer interpretacions segons les quals hi ha aspectes no legals. De fet, a més de fàcil, també és probable que sigui veritat. Fins aquí, doncs, la normalitat.

Alguns d’aquests recursos ja fa temps que duren –fins i tot pel peculiar sentit del temps que té la justícia- i podrien ser sentenciats aviat. I aquí tenim el risc. Darrerament, el Tribunal superior de justícia de Catalunya ha tombat uns quants POUM, alguns de poblacions mitjanes i grans. No ha tombat un aspecte concret –la regulació d’un sector, la classificació d’una finca, un article de la normativa- sinó tot el POUM, atenent el seu caràcter sistèmic. Això implica el retorn a la vigència del planejament general anterior, en el cas de Tarragona, el Pla general de 1995.

Podria passar, això, a Tarragona? La informació que tinc és que no és molt molt probable, però la possibilitat real existeix. Per tant, entenc que caldria estar preparat, amb mesures que, en part, van en la línia del que ja proposava.”

Podeu veure tot l'apunt -gairebé tot és reproduït, però hi ha alguna cosa que no- AQUÍ

No som a la intempèrie urbanística perquè l'Ajuntament, amb molt bon criteri, ha recorregut, ni que sigui per parar el cop i per guanyar temps.

S'aguanta l'anul·lació? D'aquella manera. He llegit algunes reaccions en calent -vaja, pel to, vull creure que en calent- de l'alcalde, remarcant la innecessarietat de l'informe en qüestió.

No tinc ara present cap norma que suposi una exigència explícita d'un informe d'una “autoritat competent en matèria de planificació d'hidrocarburs” que, pel que sembla, ni el mateix TSJC sap quina és. Però això no vol dir que, de manera implícita, no sigui en algun dels replecs de la llei i del reglament, que hem complicat de manera extrema. Tot i així, m'estranyaria, i més aviat entendria l'exigència d'informes més generals -seguretat? protecció civil? indústria?- que no pas un de tan concret. Tinc la sensació que al TSJC encara van amb la idea que això de CLH és l'antiga CAMPSA -que en part és veritat- i, com que CAMPSA era pública, continuen amb la idea que mereix un tracte més propi d'una administració que no pas d'una empresa privada, que és el que és. 

Un informe de menys pot tombar un pla sencer? Depèn. No fa massa, el Tribunal superior de justícia de Madrid va anul·lar el planejament general de Boadilla del Monte per la manca d'un informe de gènere (ho podeu veure AQUÍ). La diferència és que el tema -la visió de gènere- sí que afecta la totalitat del pla, i que en aquest cas sí que hi havia una exigència legal explícita.

Aquest no-informe -el dels hidrocarburs- de menys pot tombar tot el pla? És el que em sembla més dubtós, i per dos motius. D'entrada, perquè les previsions del POUM no afecten la matèria -hidrocarburs- sinó el canvi de qualificació dels terrenys. Diuen què hi ha d'haver, i, en conseqüència, que els actuals usos de logística d'hidrocarburs no hi haurien de ser. Però això es va fer amb acord de CLH, i, per tant, l'afectació en la planificació d'hidrocarburs -que allí no hi havien de ser- ja estava assumida. Una altra cosa seria directament una nova ubicació.

Però és que, a més, el POUM va regular el PP.40 en desenvolupament del Pla director urbanístic de la química i el turisme, que no sé si el va informar aquesta pretesa autoritat. I el POUM remet a un futur “conveni entre l’Ajuntament de Tarragona i la Companyia logística d’hidrocarburs, CLH, tot establint un termini per al seu trasllat.” És a dir, que la hipòtesi d'una possible manca d'abastament d'un producte estratègic, no resulta del POUM, sinó de la mala aplicació de les previsions temporals de l'execució del POUM, a acordar entre les parts. 

Em sobta, doncs, una pretesa indefinició o indefensió sobre planificació d'hidrocarburs, que, a més, cal no confondre amb una pretensió de preferència dels interessos de CLH -una empresa privada- sobre els interessos públics. M'agradarà veure la sentència, a veure com ho resol.

Pot tombar tot el POUM? Aquesta és la part que em sembla més fluixa. A mi em semblaria més ajustat suspendre l'efectivitat del PP.40. És a dir, si el problema consisteix en el fet que perdre les actuals instal·lacions pot causar problemes en un sector estratègic com són els hidrocarburs, i per això es diu que no es toca res fins que els que en saben no diguin que no hi ha problema, que podria ser admissible, no veig que calgui tombar tot el POUM. Es deixa sense efecte el canvi de qualificació, de moment, i, per tant, es manté la situació actual en aquest àmbit, i la resta del POUM continua. 

Però el segon argument -la inviabilitat econòmica- em sembla molt més significatiu. He escrit diversos cops, en aquest blog, la convicció que les bases del POUM -demogràfiques i econòmiques- han quedat seriosament qüestionades per la crisi. I també he dit que hi ha vies altres que la revisió pura i dura, més pràctiques i igualment efectives, per a reconduir la situació. Ho podeu veure AQUÍ

Aquest argument -el de la inviabilitat econòmica- sí que podria projectar-se sobre la totalitat del POUM, i justificar-ne l'anul·lació. És el que jo anomenava l'opció nuclear. No sé si la sentència fa aquest raonament general, o només se cenyeix al PP.40, però en qualsevol cas crec que caldria fer alguna cosa en aquest sentit (i, de fet, crec que ja s'està fent) per a corregir aquest aspecte del POUM sense haver d'emprendre una revisió completa ara mateix. Revisió, però, que haurà d'arribar, segurament abans del que reglamentàriament tocaria, i que seria bo que ja anéssim preparant amb serietat i discreció. I, si no hi ha discreció, almenys serietat, que s'agrairia molt.

(imatge: www.pixabay.com, que sona molt malament, però és un banc d'imatge lliures, i així sé que no perjudico ningú)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada