dijous, 8 de març de 2018

"Pueden hablar catalán"


Els mitjans de comunicació ens han explicat que el ministeri de defensa espanyol ha elaborat l’anomenat “Proyecto conocimiento de la Seguridad y la defensa en los centros educatives. Materiales curriculares. Educación primaria”

Aquest projecte és el que preveu introduir el pasodoble “Banderita tu eres roja, banderita tu eres gualda” a les escoles, i amb això ja ens podem fer una idea de l’altíssim valor pedagògic que suposa. Però hi ha més coses, en aquest document.

La unitat 10 i darrera, titulada “Las fuerzas armadas y las fuerzas y cuerpos de seguridad de España” pretén donar a conèixer les diferents unitats, i explicar, arreu, que també existeixen els Mossos d’Esquadra, la Ertzaintza, la policia foral navarresa, o la policia canària. Tenint en compte el desconeixement que hi ha, no està malament que s’expliqui que els Mossos són una policia com una altra, i encara estaria millor que fossin tractats així, però no és aquesta la qüestió.

El document conté una sèrie de propostes d’activitats pedagògiques: simulacions, recerca de documentació, etc. Una de les activitats, per als més menuts, són uns mots encreuats, molt simples, en els quals es donen pistes i cal posar el nom de la policia. Les pistes són molt fàcils, i, per exemple, per a identificar la policia canària, es diu que “cal anar a unes illes per a veure-la”.

I com identifiquen els Mossos d’Esquadra? Doncs amb una pista demolidora:

“Pueden hablar en catalán”

I es queden tan amples.

No sé si m’emprenya més la profunda ignorància de l’afirmació o la immensa prepotència i menyspreu.

Poden parlar català. O sigui, els donen permís, com una graciosa concessió, perquè parlin català. No és un dret de tots els ciutadans de Catalunya, ni tan sols que els funcionaris públics a Catalunya coneguin almenys dues de les tres llengües oficials. És una concessió que, en la seva infinita bondat, fan els que són els amos de les llengües, els que decideixen per nosaltres. Es veu que els haurem d’estar agraïts, que ens permetin –bé, als Mossos- parlar en català. Gràcies, senyor, moltes gràcies, i disculpi les molèsties.

Però encara hi ha més. els que “Pueden hablar en catalán” (cosa que cal avisar, per exòtica, no fos cas que una criatura no catalana vegi un Mosso, el senti parlar, i es meravelli pel fet que no parli en espanyol) aquests que poden parlar català –que en tenen el permís, o que pot ser, vejats miracles, que parlin català- són els Mossos. Cap altra policia. La policia nacional o la guàrdia civil, encara que siguin presents a Catalunya –i ja vam veure que molt presents!- no poden parlar català, es veu. No sé si no en tenen el permís, o n‘estan impossibilitats per natura, però ha de quedar clar que si un uniformitat que sembla ser un policia parla català no pot ser, de cap manera, un policia nacional o un guàrdia civil, malgrat que visqui i treballi a Catalunya, perquè ja se sap que això del català és una raresa “autonòmica” però que de cap manera és assumida com a pròpia per aquesta soi-disant Espanya constitucional,  moderna, plural i democràtica.

En fi, gràcies per deixar-ho tan clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada