Tornem amb la Savinosa, que sembla que continuarà donant motius de debat per una temporada. Com a conseqüència de l’anul·lació del POUM, la modificació proposada decau, però això no vol dir que ens haguem de quedar sense fer res. L’Ajuntament -pel que conec per la premsa- planteja ara la possibilitat d’enderrocament de tot el que queda del preventori, prèvia descatalogació, i la consideració de la finca com a espai obert, tot i que manifesta estar obert a altres propostes. I, mentrestant, recupera una vella proposta, enretirar la tanca perimetral fins al límit de les edificacions, i permetre l’ús públic d’aquesta part de la finca.
Sobre això darrer no cal que digui que hi estic plenament d’acord, més que res perquè, el 2011, vaig participar en la formulació de la proposta. Una proposta que no pretenia ser una solució definitiva, però sí un avanç i una millora mentre no arribava aquesta solució.
Per la resta, algunes consideracions:
1. Hem de mantenir el que queda del preventori? En tinc els meus dubtes, i dubtes vol dir dubtes. Em remeto a l’opinió de gent més experta en temes de patrimoni, però, en tot cas, sí que tinc clar que, si prenem la decisió de conserva-ho, aleshores ho hem de fer bé. Vull dir que caldrà, doncs, dedicar-hi recursos i fer una conservació efectiva i no només nominal. Hi està disposada, la Diputació, com a propietària?.
2. No confonguem les coses. El treball fet pel grup d’arquitectes que va guanyar el concurs em mereix tots els respectes com a exercici professional. I crec, pel que conec -que no és tot- que hi ha un important treball de reflexió sobre volums, sobre capacitat de l’espai, sobre composició, que és un actiu important per a qualsevol decisió que es prengui (i sobre això diré més coses més endavant). Però no perdem de vista que el nus de la qüestió és l’ús de la finca, i a això anava la modificació decaiguda del POUM.
Aquesta modificació, com és habitual en el planejament urbanístic, tocava el què i el com. És a dir, ens deia quins usos -el què- eren admesos o no, i ens deia les condicions en les quals aquests usos es poden materialitzar -el com- en termes de volum, d’alçades, de sostre, de situació dins la finca, etc.
Les dues coses són importants, però fixem-nos que el plany col·lectiu sobre la Savinosa és «que no s’hi feia res», i ara surten veus dient que aquesta nova i enèsima situació de paràlisi és la que impedeix que allí hi hagi un ús al servei de la ciutadania. I això és mentida.
El que impedeix -ara i abans- aquest ús públic, de servei, és la manca d’un projecte concret, solvent tècnicament, i amb el finançament adequat, però no el planejament urbanístic. Sens perjudici que les opcions morfològiques proposades a la modificació del POUM siguin millors, o ampliïn el marge d’actuació d’un projecte arquitectònic concret -i crec que ho fan- no hi ha hagut mai cap impediment des del punt de vista dels usos. Ara mateix, el dissabte 28 de novembre que és quan escric això, una sol·licitud de llicència de rehabilitació dels edificis per a un ús d’equipament, dels que preveu el PGOU del 95 -l’ara vigent- que són els mateixos que preveia el POUM difunt, seria perfectament possible. Ara mateix, i abans, l’ús educatiu, universitari, cultural, de parc tecnològic, administratiu, assistencial... és perfectament possible (també altres usos d’equipament col·lectiu com deixalleria, aparcament o cementiri, que no crec que plantegi ningú).
Quedi clar, doncs, que des del punt de vista del què, la modificació del POUM només tenia un objectiu: fer possible l’hotel, i també altres usos no propis d’equipament (oficina, restauració, lleure). Amb la modificació aprovada, doncs, podríem tenir l’hotel, i, a les restes del preventori, estaríem exactament igual que ara: a l’espera de projecte i finançament. Res més.
3. Una altra cosa és el com, les condicions en què es materialitzen aquests usos. La modificació del POUM proposava un augment de sostre, que passava de 10.081 m2 a 24.585 m2 (en un article de l’amic Rafael López Monné he vist unes altres xifres; voldria saber d’on surten; les meves, de l’informe municipal de 19.10.20).
Aquest sostre total se situa en sis àmbits d’ordenació, que entre tots ocupen 16.737,30 m² de sòl, i es permeten transferències de sostre de fins a un 10% entre l’assignat a cadascun dels sis àmbits d’edificació. Transferències que, en tot cas, no poden alterar el còmput total de 24.585 m2.
En aquests 6 àmbits d’ordenació, el document defineix una geometria edificatòria tot regulant per a cadascun, a banda del sostre màxim, uns perímetres reguladors, alineacions obligatòries, número de plantes, alçada reguladora, limitació de l’ocupació màxima, així com el gàlib màxim on col·locar les edificacions. És important tenir en compte que qualsevol projecte d’edificació ha de complir totes les condicions, inclòs el sostre. Totes. Ho dic perquè han circulat unes imatges amb una projecció de l’edificació possible que em semblen exagerades (però voldria conèixer l’expedient a fons, i les raons que duen a fer aquella projecció) i que em temo -insisteixo, a reserva de conèixer més dades- que han estat fetes projectant al màxim totes les possibilitats de gàlib, alçades, etc, però no el sostre. I, si fos així, em semblaria una mala manera de fer les coses; necessitem dades, dades rigoroses, contrastades, i no intoxicacions. I això no és incompatible, al contrari, amb considerar que aquests 14.501 m2 de sostre de més són massa, però prou feina tenim amb el que és, com per haver d’anar destriant el que no és.
4. Last but not least. Un debat de fons, important, és el fet que la finca passa de ser equipament -un sistema, és a dir, amb vocació d’ús públic- a ser una zona -és a dir, susceptible d’usos privatius-. Aquest canvi es legal -tenim unes lleis que permeten moltes coses- però això no vol dir que em sembli ni just ni convenient. A la part de sostre que no són els 8.171,90 m2 de sostre destinat a habitacions (compte: només habitacions o hotel? Els serveis de l’hotel -zones comunes, restaurant, gimnàs, spa, salons...- són dins d’aquests 8.171,90 m2 o no?) hi poden anar usos d’oficina, de restauració, recreatiu musical, de lleure i d’educació en el lleure. Els quatre primers -potser el primer no tant- poden ser al servei de l’hotel, si els 8.171,90 m2 són, com diu, només per «habitacions». Vol dir això, doncs, que el sostre per a equipament d’ús públic seria menor o inexistent. Ens ho haurien d’explicar molt bé, tot això.
I que no es digui que l’hotel és condició imprescindible per a la recuperació i posada en servei del que resta. A no ser que la modificació digui -que no ho sé, i m’agradaria saber-ho- que l’hotel està condicionat a la rehabilitació dels edificis del preventori, o que el cànon que la Diputació ingressarà pel dret de superfície de l’hotel serà un ingrés finalista per a la rehabilitació, si no hi ha condicions així, és perfectament possible l’escenari hotel en marxa i preventori caient a trossos.
I un afegit per a tots els que van proposant coses -des de la facultat de ciències naturals a l’oficina de l’anella verda passant pel que sigui-: les preguntes bàsiques són: això quant costa i qui ho paga. Si no sabem la resposta a això, és tot música celestial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada