Apunts d'urbanisme tarragoní. 2: la Savinosa

Un dels molts temes irresolts de la ciutat de Tarragona és l’antic preventori de la Savinosa. Una construcció –ara molt deteriorada, també s’ha de dir- de fa prop de cent anys, sanatori antituberculós, propietat pública (de la Diputació de Tarragona) en una situació privilegiada, ben comunicada i a primeríssima línia de mar. Una finca d’unes 6’5 ha, amb una part arbrada, i que forma part del camí de ronda.

Després de moltes idees i propostes –algunes, més aviat, eren ocurrències- semblava que hi havia una proposta més seriosa sobre la taula. La propietat –és a dir, la Diputació- va convocar un concurs d’idees, va seleccionar un equip professional, i finalment va presentar un projecte que conservava bona part de les instal·lacions actuals (suposo que amb una profunda rehabilitació) i hi afegia la possibilitat de construir-hi 14.000 m2 més de sostre, 8.000 dels quals destinats a hotel. La resta –el sostre existent, més els 6.000 afegits, amb un total de 16.000- per als diferents usos d’equipament comunitari. Finalment, el 42% de la finca –uns 27.000 m2- espai lliure públic. Aquestes són les dades bàsiques del projecte, segons la premsa. Vaig tenir ocasió de veure’l, fa un temps, però no d’estudiar-lo a fons.

Fem alguns números. Segons la informació del Cadastre digital, la finca té 63.996 m2, i l’edificació actual 9.326 m2. Això faria una edificabilitat de 0,14 m2/m2. Si l’augmentem a 24.000 m2, l’edificabilitat bruta seria de 0,37 m2/m2. Això és molt o es poc? Depèn. Si ho relacionem amb els plans parcials residencials, està per sota; els plans de la Budellera, Terres Cavades,, o el PP10 (el de Ten Brinke) estan entre el 0,45 i el 0,55. En canvi, el pla parcial de Mas d’en Sordé té només un 0,1, i el PP5, de l’Oliva, el 0,30. Per tant, aquest 0,37 més aviat s’assembla a un pla parcial residencial de baixa densitat.  Recordem que, d’aquests 24.000 m2 de sostre –entre existents i afegits- 8.171 m2 són d’ús hoteler, i la resta, 16.000 m2 (arrodoneixo, quan no tinc xifres exactes) serien per a ús d’equipaments.

Aquest projecte comporta una modificació del POUM per a fer-lo possible, tota vegada que s’hi modifiquen usos i l’ordenació. I aquí hi ha el problema, com veurem.

Surt a la premsa que l’Ajuntament de Tarragona –que és qui hauria de tramitar la modificació del POUM- vol replantejar alguns aspectes de la proposta, i llegeixo: «Hay aspectos que debemos discutir, como el valor paisajístico y el hecho de minimizar el el impacto que pueda alterar el valor natural y preservar la zona boscosa». Això és el que conec, reproduït de la premsa tarragonina, i plantejat en aquests termes, hi estic d’acord, fins i tot sense conèixer el contraprojecte, si n’hi ha. Tots els projectes es poden millorar, i aquest també.

Immediatament la premsa oficial –que a Tarragona vol dir el DDT, el Diari de Tarragona- respon, i, amb la complicitat de l’oposició i de l’establishment de la ciutat, posa el crit al cel: un projecte consensuat i que va aprovar gairebé tothom a la Diputació, inclòs l’actual alcalde de Tarragona!!!!. Com és possible???

Anem a pams. D’entrada dir, per si ho ignora algú que llegeixi aquest pobre bloc (si és que algú ho fa) que, fins ara (ja veurem si dura amb la nova presidenta) hi havia, a Tarragona, una mena d’omertà, amb la Diputació. Tot el que feia estava bé, ben fet, i modèlic. Aquí s’hi ajuntaven la nostàlgia i reivindicació provincial de les forces vives tarragonines de tota la vida, una nostàlgia que els permet articular un discurs antibarceloní, com a eufemisme d’anticatalà, i també la reverència a un organisme generós amb la publicitat a major honor i glòria de qui la presidia. Si hi afegim que és un ens que gasta però no recapta –el somni humit de qualsevol polític populista- ja veiem que la bona premsa està garantida.

L’Ajuntament de Tarragona té tot el dret -per no dir el deure- d’examinar el projecte i reformular-lo si creu que no s’ajusta a les necessitats de la ciutat. La perspectiva de la Diputació no és la mateixa que la municipal, i això s’ha de respectar. No som, ara, en desplegament d’un planejament ja existent, que és una altra història, sinó en una modificació. I sense voler sacralitzar els plans –que han de ser flexibles i interpretables; més un esquelet que aguanta que no pas una cuirassa que engavanya- crec que ens ho hem de pensar bé abans de canviar-los. A més, que la perfecció no existeix, i que tot projecte és millorable.

Ara bé, sense entrar en les objeccions de l’Ajuntament –que no conec més enllà del que diu la premsa- hi ha una prèvia que, al meu entendre, qüestiona molt el projecte. Una prèvia que em consta que l’equip redactor coneixia, perquè vaig participar en una reunió informal, a l’Ajuntament de Tarragona –a l’anterior mandat- amb gent més o menys vinculada a l’urbanisme tarragoní, a veure com es podia resoldre.

La finca de la Savinosa figura, al POUM, amb la qualificació 7e, equipament comunitari. El POUM de Tarragona defineix així els sistemes:

“Article 117.- Objecte de la determinació dels sistemes urbanístics.

1. Els sistemes urbanístics són fonamentals per assegurar el desenvolupament i funcionament equilibrat dels assentaments urbans donada la seva important contribució a l’hora d’assolir els objectius del planejament referents a infraestructures de comunicacions, equipaments comunitaris, serveis tècnics i d’espais lliures en general i regulació dels dominis públics especials.”

Això és congruent amb el que disposa la Llei d’urbanisme:

“Article 34

Sistemes urbanístics generals i locals

1. Integren els sistemes urbanístics generals els terrenys que el planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, si llur nivell de servei és d'abast municipal o superior. Els sistemes urbanístics generals configuren l'estructura general del territori i determinen el desenvolupament urbà.”

És a dir, els equipaments tenen una clara vocació pública vinculada a l’ús, fins i tot si són de titularitat privada: per exemple, una escola privada serà igualment un equipament, per a garantir que la ciutat no perd aquell espai per a un servei col·lectiu.

El sistema d’equipaments comunitaris –que és on s’inclou la Savinosa- ve definit així al POUM:

“Article 148.- Definició i tipus d’equipaments comunitaris.

1. El sistema urbanístic d’equipaments comunitaris comprèn els sòls que es destinen a centres públics, els equipaments de caràcter religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de transport i els altres equipaments que siguin d’interès públic o d’interès social.”

I aquí tenim el quid de la qüestió: els destins possibles d’aquests sòls no inclouen l’ús hoteler.

A què es pot destinar un sòl d’equipaments comunitaris? Ens ho diu l’article 150.2 de la normativa del POUM:

“2. El sistema d’equipaments comunitaris compren els usos següents amb les següents claus:

a) Administratiu (T)

b) Educatiu (E)

c) Universitari (U)

d) Parc tecnològic i de recerca (PT)

e) Esportiu (D)

f) Residència col·lectiva (RC)

g) Cultural (M)

h) Lleure (O)

i) Sanitari-assistencial (S)

j) Religiós (R)

k) Abastament, sempre que mantinguin la titularitat pública (A)

l) Deixalleria (X)

m) Aparcaments, sempre que mantinguin la titularitat pública (P)

n) Serveis funeraris: cementiri i/o tanatori (SF)

o) Equipaments històrics artístic (MHA)”

És evident que, a la Savinosa, ningú es planteja posar-hi una deixalleria, un mercat, un aparcament o un cementiri, això està clar. Però no hi pot anar un hotel. Per a poder-hi posar un hotel, amb les dimensions que es proposa i, sobretot, amb la proporció que suposa sobre el sostre (prop de 30%, que fa que no sigui admissible ni tan sols considerant-lo, com a ús complementari del principal -que tampoc no podria ser-) caldria treure la qualificació d’equipament. 

I aquesta és la pregunta que ens hem de fer: volem perdre –ni que sigui parcialment- un sòl que està destinat a equipaments? Això és formalment possible, sempre que es compensi aquest sòl en un altre lloc, amb una funcionalitat similar, de manera que els 65.000 m2 de la Savinosa, que ara són sistema d’equipaments, quedessin transformats en els mateixos m2 –en un altre lloc, si fos possible amb els mateixos avantatges objectius- en sistema d’equipaments i verd públic (part de la Savinosa, al projecte, es transforma en verd públic, però això no és cap “compensació”: el verd públic també és sistema; el que és important aquí és aquesta condició sistèmica).

Permetre un ús lucratiu sense cap connotació de servei a la comunitat en un sòl d’equipaments és obrir la caixa del trons. I això fins i tot admetent que hi ha situacions complexes. Per exemple, el complex esportiu annex a la residència Sant Jordi, a Tarragona, és un sòl d’equipaments, i el gestiona una empresa privada amb ànim lucratiu, però es considera un equipament esportiu.

També hi ha situacions de compatibilitat. Un museu -equipament cultural- pot tenir una botiga, ús comercial, i un bar, ús hosteleria, però suposen una proporció petita del total, i s’entén perfectament que són un ús complementari que no desvirtua el principal. És el que diu la Normativa del POUM de Tarragona, a l’article 92.2:

«b) S’entén per usos complementaris aquells que necessàriament s’han d’incloure en el planejament derivat que ordeni una àrea o sector del planejament com a complement de l’ús principal, però que en cap cas pot esdevenir ús principal del sector.»

No és el mateix cas amb un hotel, que no té cap connotació d’ús col·lectiu, i que suposa un terç del sostre possible. I això és el que ens juguem, que a còpia de modificacions puntuals es vagi desvirtuant la funció dels sistemes d’equipaments. Aquesta funció d‘equipament, a més, és la que ha protegit la Savinosa fins ara. O és que algú es pensa que si hagués estat tan fàcil que hi hagués un hotel no faria anys que ja estaria funcionant? La Diputació hagués subhastat la finca, o la concessió d’ús, hagués omplert el calaix, i faves comptades. Si fins ara no s’ha fet és perquè ningú no s’atrevia a fer el pas (i espero que ara tampoc no el faci ningú). Això sí, l’anterior president de la Diputació queda com el que ho va fer possible, i només la resistència de l’Ajuntament de Tarragona, que és molt dolent, ho ha malbaratat tot. Mira que bé.

Més enllà de les possibles millores en l’aspecte paisatgístic, que sempre seran benvingudes, espero de l’Ajuntament i de la Comissió d’urbanisme de la Generalitat -que també hi ha d’intervenir- que salvaguardin el caràcter d’equipament de la Savinosa. I, posats a demanar, que tots plegats, a totes les institucions, siguin més conscients del que voten.