Dies de confinament. 27

I després de les dades d’ahir, anem a treure’n algunes conclusions, o, si més no, a plantejar hipòtesis, perquè segurament caldrien encara més dades per a majors certeses.

Comencem per preguntar-nos perquè, al conjunt del Camp de Tarragona, hi ha una taxa de positius mes baixa. Més baixa que qui?. Vegem les dades per regions sanitàries/vegueries. No és exacte: no hi ha regió sanitària del Penedès -veurem què triguen a exigir-la- i, a més, els àmbits no són exactament els mateixos (per exemple, la Baixa Segarra, vegueria del Camp de Tarragona, és a la regió sanitària central). Les variacions, però, no són massa grans, i he optat per equiparar-les. Les dades són actualitzades a data d’avui, i per això hi ha alguns positius mes que ahir. Són:

	Habitants	Positius	Positius per 100.000 hab.
Barcelona	5.155.174	21.869	424,21
Girona	756.193	2.217	293,18
Central	523.051	2.310	441,64
Ponent	363.859	1.063	292,15
Alt Pirineu i Aran	72.276	232	320,99
Camp de Tarragona	626.277	1.225	195,60
Terres de l’Ebre	178.387	116	65,03
total	7.675.217	29.032	378,26

Ja podem veure que els pics de positius són a la regió metropolitana i a les comarques centrals. En el primer cas, la densitat, molt superior, ho explicaria, i en el segon perquè és on hi ha el focus de la Conca d’Òdena. Però vegem com Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona continuen per sota dels altres àmbits. I si no hi hagués un petit focus al Pallars, segurament les dades de Alt Pirineu i Aran també serien baixes.

La densitat explica algunes coses, però no totes, ens caldria veure també la dispersió e la població. Això podria explicar també la diferència amb l’àmbit de Ponent, on la densitat global també és baixa, però no és el cas de la ciutat de Lleida, força compacta. Aquesta seria una de les diferències amb Tarragona ciutat que, si bé els municipis tenen gairebé la mateixa població, en el cas de Tarragona és molt més dispersa. Però, en canvi, Reus, amb uns 100.000 habitants, i una forma urbana molt més compacta, presenta una taxa bastant controlada (tot i així, més alta que a Tarragona: Reus, 274; Tarragona, 158).

Evidentment, una altra motiu a tenir en compte és que la gent ho estigui fent bé. Si ens hem atipat de sentir que quedar-se a casa és bàsic, és de creure que, si hi ha menys contagis, deu ser perquè ho hem fet força bé. Però també crec que hi ha més elements a observar, i que se sumen -o fins i tot són l’explicació- a «no fer-ho bé».

Em sembla especialment significatiu el cas del Baix Penedès, i encara més els d’alguns municipis en concret. Albinyana, l’Arboç, Banyeres del Penedès, una mica la Bisbal del Penedès (i, atenció, un molt a Rodonyà, de l’Alt Camp, fronterer amb la Bisbal, i amb una taxa de 612!). Tenen en comú una forta presència d’urbanitzacions de segona residència, especialment de gent de l’àrea metropolitana de Barcelona (també Calafell i Cunit, és cert, i amb taxes molt poc significatives).

Aquest fenomen de les segones residències, i de l’origen dels seus ocupants, el podríem veure també a la Costa Daurada. A Cambrils i Salou, amb molta presència aragonesa i basca, és plausible que la gent no hagi vingut, i el mateix passa a Mont-roig del Camp, que, a més, té també una forta presència anglesa, alemanya o holandesa. La utilització de les segons residències, doncs, es donaria més d’acord amb la proximitat.

Fixem-nos en l’extrem contrari, el Priorat, amb si fa no fa el mateix nombre de proves, però amb una taxa baixíssima de positius. El nucli més poblat, Falset, no arriba als tres mil habitants, i hi ha vint-i-tres municipis. El despoblament, en aquest cas, els ha estat una defensa, encara més important si tenim en compte l’envelliment de la població.

En fi, que si afegís dades d’edats, de nuclis de població dins de cada municipi, i d’origen dels ocupants de segones residències, segur que en podria sortir un article interessant. Si el confinament dura unes quantes setmanes més, potser l’acabaré escrivint.