Dies de confinament. 24

El president del PP a Catalunya (dir-ne PP de Catalunya seria una exageració) ha pensat que feia dies que no marcava territori, com els gossos, i ha sortit a deixar la seva marca, segurament per a complir la quota necessària per a comptar alguna cosa en aquest partit organització criminal (ho diu una sentencia judicial) que representa.

Diu Alejandro Fernández (que és de qui parlem) segons la Vanguardia (que per a segons qui és un pamflet independentista -que Santa Llúcia els conservi l’oïda política, perquè la vista ja és un cas perdut!- i per segons qui un anunci borbònic) diu el següent, entre d’altres ximpleries:

“Torra decía que se tenía que cerrar todo, dando a entender que aquí venían madrileños a contaminarnos”.

Fixeu-vos en el fonament de l’argumentació: «dando a entender». Home, no fotem. Si tu has entès això, és cosa teva, però no pretenguis que tothom pensa com tu. Si vols saber qui pensa com tu, potser les darrers eleccions al Parlament -en les quals eres candidat- et poden donar una pista (spoiler: quatre gats).

Això de fer una interpretació i estendre-la a tothom em recorda una escena de «Històries de Filadelfia». Per qui no la conegui, és una magnífica pel·lícula de l’any 1940, dirigida per George Cukor, i interpretada per Cary Grant, Katherine Hepburn, i James Stewart. En aquesta escena, el promès de Katherine Hepburn l’ha vista amb James Stewart, tots dos una mica beguts i contents, i l’hi retreu, i diu «no cal molta imaginació per saber què va passar!». I ella respon: «és possible que no molta, però sí d’una certa classe».

Alejandro Fernández demostra tenir també una imaginació, o un enteniment «de certa classe». És cosa seva, pensa com pensa, però que no ho extrapoli a tothom. Ara, a Catalunya, comencen a conèixer aquest personatge. A Tarragona ja el coneixíem, i com que hi havia qui li reia les gràcies (començant per alguns mitjans de comunicació encantats de d’un exemplar de la dreta més dreta però que no ho semblava tant) i a més és atrevit, es va construir una imatge de polític diferent (en vaig parlar AQUÍ. Això podia tenir un passi a Tarragona, on la vida política local és molt sosa, però a una altra lliga, la competència és molt dura, i per fer-se notar -i, sobretot, per a fer-se ben veure per aquella tropa de Casado, Garcia Egea, Cayetana, i companyia- cal extremar la nota.

No et servirà de res, Alejandro. Si vols saber què t’espera, llegeix «La dreta espanyola a Catalunya, 1975-2008» de Joan B. Culla, més els articles que, sobre el PP, ha anat publicant. Veuràs que el càrrec de president del PP a Catalunya és molt volàtil, de decapitació digital des de Madrid -que és com t’hi van posar- i el més semblant a un kleenex.

O potser només sóc jo que ho entén així, qui sap.