dimecres, 29 d’abril del 2020

Dies de confinament. 45


Que aquesta crisi ens ha de fer canviar moltes coses, és evident. Algunes ja estan canviant, i algunes espero que no tolerarem que no canviïn (especialment la valoració social i condicions de treball d’una sèrie de feines). Però aquest canvis abastaran àmbits que ara mateix potser no pensem, o no pensem prou.

Un d’aquests àmbits és el de l’habitatge. La forçosa estada a casa en una llarga temporada ha posat en evidència les incomoditats d’algunes llars: l’absència de balcons o terrasses, la incongruència d’algunes distribucions, la insuficiència de determinats espais d’ús quotidià, com ara la cuina, etc. Algunes d’aquestes qüestions ja eren objecte de debat per part d’especialistes, o en altres àmbits. Per exemple, el paper de la cuina, des de l’urbanisme de gènere (que no vol dir atribuir la cuina a les dones, sinó tenir en compte l’opinió de qui fons ara n’ha estat principal protagonista).

Fa uns dies, l’ARA va fer un dossier sobre habitatge després de la pandèmia, i parlant de tot això hi havia una entrevista a Xavier Monteys, arquitecte (la podeu veure AQUÍ) i hi deia coses molt interessants sobre els balcons, sobre la flexibilitat en la distribució dels espais dins l’habitatge, etc. Fins i tot plantejava com a idea innovadora la biblioteca al passadís, cosa que fa més de vint-i-cinc anys que faig, per cert.

En l’entrevista, però, també hi havia la crítica de l’excés de normativa, de detall de la normativa, que impedia experimentar i trobar solucions innovadores. Comparteixo el diagnòstic, però no tant la solució.

És cert que la normativa (i també, sobretot, el costum) indueixen a solucions estàndard, molt rígides. És el «sempre ho hem fet així» tan estèril, per no dir reaccionari. Continuem fent el pis de menjador, cuina, quatre habitacions i dos banys, quan les famílies són cada cop més reduïdes. No hem incorporat prou divisions modulars, que permetin flexibilitzar la distribució interior dels habitatges a necessitats canviants durant el dia o durant la setmana, i tantes coses.

Des d’aquest punt de vista, doncs, el que planteja Monteys em sembla estimulant i encertat. Però sóc molt més escèptic pel que fa a això de la normativa, i no perquè m’entusiasmi una normativa detallada, rígida, feixuga, no. El que passa és que no em refio de molts dels professionals implicats -també arquitectes; els nyaps que veiem tenen tècnics al darrere- i sobretot de promotors. Ara mateix, malgrat ordenances i normatives, i la gasiveria i la mala fe, i la poca traça o poques ganes de les administracions d’impedir-ho, veiem veritables forats infectes llogats, a preus abusius, com a «habitatge». Hi ha cofurnes infectes -sense ventilació, sense espai útil- a les quals acaba anant qui no té més remei. De veritat, amb una flexibilització de la normativa, el que aflorarà seran solucions innovadores enginyoses? O més aviat permetrem abusos encara més grans?. Sóc molt pessimista, en aquest sentit, i prefereixo, malgrat les limitacions, normatives que impedeixin aquests abusos, sempre que hi hagi rigor en la vigilància i en el càstig si cal. I això no és incompatible amb experimentar i fomentar innovacions, tipus habitatges amb serveis compartits, formats més flexibles, etc. encara tenim molt camp a córrer, si volem.

Foto: biblioteca passadís, a casa des de fa molts anys 8i fora del passadís també, quin remei!)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada